Que un
esport és un contingut propi de l’EF ( sigui del curs que sigui ) està fora de
tota discussió.
 |
| Grup de 2n d'ESO, en plana pràctica de l'handbol a la sessió d'EF. |
 |
| Temps mort a l'handbol, per corregir accions d'un partit. |
 |
| Exercici globalitzador del treball defensiu ( una de les correccions necessàries ) |
Que la pràctica esportiva a l’àmbit educatiu ( curricular ) a
més dels estrictament motrius ( tècnica, tàctica ... ) te valors relacionats
amb les actituds i l’educació emocional és també una evidència.
En aquest
context, si és la prioritat del docent ? Que ho és. Davant el creixent
protagonisme de les anomenades competències* cal establir una fórmula de
comprovació de l’assoliment dels aspectes tractats a l’aula.
*M’atreviria
a definir-les com: l’adquisició
d’habilitats, destreses i actituds més enllà d’un contingut concret, així com
la seva aplicació en altres situacions reals ( relacionades o no amb el
contingut original ).
Davant la necessitat de valorar l’adquisició de competències esportives (d’handbol en aquest
cas), quina millor forma que el joc en situació real: reglamentari i de competició. Sense afegitons però,
aquesta fórmula vestida amb les modernes competències ( o les arxipopulars
rúbriques ) seria de les més tradicionals i clàssiques de l’EF.
Què li cal a
l’activitat per convertir-la en veritablement competencial ?
1. Transferència amb altres activitats (
en aquest cas esportives ) de característiques similars.
2. Priorització des de la docència
d’aspectes extra esportius d’un contingut purament esportiu.
3. Valoració, fins i tot sublimació de
l’aprenentatge per damunt del resultat pur i dur.
4. Possibilitar i utilitzar ( en dia a
dia ) l’observació i la reflexió entre companys dels aspectes tractats.
5. Per mitjà d’una rúbrica ( mai com a
finalitat en ella mateixa ). Donar a conèixer els aspectes a avaluar per a
l’autoavaluació, l’avaluació entre iguals i l’avaluació més formal i tradicional.
Sense algun
d’aquests 5 elements imprescindibles serà impossible que la pràctica d’un
esport dins del currículum sigui veritablement competencial.
Cal
assenyalar, i saber, que alguns dels aspectes no son valorables de forma
immediata ja que forma part de l’objectiu que tinguin permanència en el temps (
especialment el punt 1 i també el 3 ).
 |
| Observacions realitzades pels alumnes i exposades al gimnàs, en forma de resum ( eina de millora ). |
A MÉS DEL
CURRÍCULUM LA VIDA ESCOLAR DONA MOLTES POSSIBILITATS DE COMPROVAR EL VERITABLE
VALOR COMPETENCIAL DELS CONTINGUTS ESPORTIUS O MOTRIUS ( extraescolars,
activitats de pati, sortides ... en son alguns exemples ).
TOT EL QUE S’HA
DESCRIT I RES DE FORMA AÏLLADA, ÉS EL QUE DONA SENTIT A UN ESPORT AL
CURRÍCULUM.
Etiquetes de comentaris: avaluació, educació física, esport
