Més enllà de la consideració d’autoritat dels docents ( tots
o alguns ), com es vorà. Hi ha altres vessants de la qüestió a considerar.
Sempre referides al fet educatiu ( a pesar de la situació actual ).
Per fer-ho cal anar a les fonts l’etimologia, les
definicions, els diccionaris ( vikipèdia, XTEC, diccionari.cat, han estat les
fonts ).
3 1 Poder d'imposar-se a l'opinió dels altres pels seus
mèrits, la seva superioritat, etc. L'autoritat
d'un professor.
4 1 Persona que té poder o que mereix poder sobre l'opinió
dels altres. És una autoritat en
microbiologia.
Aquestes dues referències deixen ben a les clares la component
educativa de la qüestió, amb els dos exemples: un professor i els científics.
En aquest context pot ser serà bo considerar una segona definició:
L'autoritat ( auctoritas ) és el poder
que té una persona o institució. El poder ( potestas) es té pel càrrec o situació, l'auctoritas es guanya.
Max Weber va
distingir tres tipus d'autoritat: la tradicional que s'accepta per hàbit, la
carismàtica en que un grup segueix «lliurament» un líder i finalment
l'autoritat legal-racional
Finalment
segons aquesta definició, l'autoritarisme respon a un model d’obediència
estricta.
Aquesta definició
aporta llum a la diferència, suposada i ara constatada, entre poder i
autoritat.
A la banda
del mot autoritat es poden situar
expressions com: es guanya, s’accepta,
carismàtica, “lliurement”. Per contra a la banda de l’expressió poder trobem: es te pel càrrec, legal, autoritarisme, obediència estricta.
Si es fa una
senzilla relació entre les dues definicions sembla clar que a l’àmbit educatiu
es precisa, cal, és una millor base l’autoritat i no tant l’atribució de poder
que s’assenyalava al principi.
La
confirmació d’aquesta dicotomia es troba a la següent definició:
Poder
i autoritat no són sinònims.
Poder és la capacitat d'una
persona o d'un grup per imposar la seva
voluntat sobre la dels altres. És la capacitat que té per imposar
voluntats, ordres, canvis
Autoritat és més que poder. Autoritat és poder legitimat, un poder reconegut,
justificat i acceptat. El que té poder aspira a tenir autoritat; quan obeïm per
por del càstig, estem atorgant poder no autoritat a qui mana; quan obeïm acceptant o reconeixent un dret,
estem atorgant autoritat. Els governants aspiren a convèncer als
ciutadans de la seva autoritat.
La síntesi
segons la definició és: el poder aspira a tenir autoritat, els governants
aspiren a convèncer de la seva autoritat.
Aquest fet
no fa altra cosa que confirmar que a l’educació, tant si hi ha reconeixement de
poder com si no l’hi ha, li cal autoritat.
Per reblà el
clau i dur definitivament el tema a l’àmbit educatiu cal acudir a l’etimologia.
La paraula
«autoritat», prové del llatí auctoritas
i aquesta del participi auctum
del verb augere que té un llarg
ventall de significats: fer créixer, augmentar, eixamplar, consolidar, proveir,
vendre.
Totes
excepte la darrera (vendre) tenen una clara component i una relació inequívoca
amb el fet educatiu.
Al llarg de
la reflexió s’ha parlat sempre d’educació, fet educatiu de forma intencionada,
per fer-lo extensiu més enllà dels professionals docents. Ja que l’experiència
demostra que ni tant sols el poder familiar ( tutela, custodia, etc... ) atorga
la desitjada autoritat als progenitors.
En
definitiva o tots els implicats ens guanyem l’autoritat, la compartim i l’exercim
de forma combinada o els nens i joves estaran cada vegada més desorientats enmig
de l’anarquia més absoluta.
 |
| No és la primera vegada que es fa servir, però s'escau molt al tema. |
MENYS PODER
( LEGAL ALS DOCENTS ), MENYS DOCUMENTS DE COMPROMISOS BUITS I SI UNS POCS
PRINCIPIS BÀSICS QUE PUGUEM COMPARTIR TOTS PLEGATS.
El primer
que proposo: exigència professional a uns ( els docents ) i respecte d’aquesta
per part dels altres ( famílies ).
Etiquetes de comentaris: educació
