dilluns, 23 d’octubre de 2017

AUTORITAT, PODER I EDUCACIÓ.



Més enllà de la consideració d’autoritat dels docents ( tots o alguns ), com es vorà. Hi ha altres vessants de la qüestió a considerar. Sempre referides al fet educatiu ( a pesar de la situació actual ).

Per fer-ho cal anar a les fonts l’etimologia, les definicions, els diccionaris ( vikipèdia, XTEC, diccionari.cat, han estat les fonts ).

3 1 Poder d'imposar-se a l'opinió dels altres pels seus mèrits, la seva superioritat, etc. L'autoritat d'un professor.
4 1 Persona que té poder o que mereix poder sobre l'opinió dels altres. És una autoritat en microbiologia.

Aquestes dues referències deixen ben a les clares la component educativa de la qüestió, amb els dos exemples: un professor i els científics.

 
 En aquest context pot ser serà bo considerar una segona definició:


L'autoritat ( auctoritas ) és el poder que té una persona o institució. El poder ( potestas) es té pel càrrec o situació, l'auctoritas es guanya.
Max Weber va distingir tres tipus d'autoritat: la tradicional que s'accepta per hàbit, la carismàtica en que un grup segueix «lliurament» un líder i finalment l'autoritat legal-racional
Finalment segons aquesta definició, l'autoritarisme respon a un model d’obediència estricta.

Aquesta definició aporta llum a la diferència, suposada i ara constatada, entre poder i autoritat. 

A la banda del mot autoritat es poden situar expressions com: es guanya, s’accepta, carismàtica, “lliurement”. Per contra a la banda de l’expressió poder trobem: es te pel càrrec, legal, autoritarisme, obediència estricta.
Si es fa una senzilla relació entre les dues definicions sembla clar que a l’àmbit educatiu es precisa, cal, és una millor base l’autoritat i no tant l’atribució de poder que s’assenyalava al principi. 

 La confirmació d’aquesta dicotomia es troba a la següent definició: 


Poder i autoritat no són sinònims. Poder és la capacitat d'una persona o d'un grup per imposar la seva voluntat sobre la dels altres. És la capacitat que té per imposar voluntats, ordres, canvis
Autoritat és més que poder. Autoritat és poder legitimat, un poder reconegut, justificat i acceptat. El que té poder aspira a tenir autoritat; quan obeïm per por del càstig, estem atorgant poder no autoritat a qui mana; quan obeïm acceptant o reconeixent un dret, estem atorgant autoritat. Els governants aspiren a convèncer als ciutadans de la seva autoritat.

La síntesi segons la definició és: el poder aspira a tenir autoritat, els governants aspiren a convèncer de la seva autoritat.
Aquest fet no fa altra cosa que confirmar que a l’educació, tant si hi ha reconeixement de poder com si no l’hi ha, li cal autoritat. 

Per reblà el clau i dur definitivament el tema a l’àmbit educatiu cal acudir a l’etimologia.

La paraula «autoritat», prové del llatí auctoritas i aquesta del participi auctum del verb augere que té un llarg ventall de significats: fer créixer, augmentar, eixamplar, consolidar, proveir, vendre.

Totes excepte la darrera (vendre) tenen una clara component i una relació inequívoca amb el fet educatiu.

Al llarg de la reflexió s’ha parlat sempre d’educació, fet educatiu de forma intencionada, per fer-lo extensiu més enllà dels professionals docents. Ja que l’experiència demostra que ni tant sols el poder familiar ( tutela, custodia, etc... ) atorga la desitjada autoritat als progenitors.

En definitiva o tots els implicats ens guanyem l’autoritat, la compartim i l’exercim de forma combinada o els nens i joves estaran cada vegada més desorientats enmig de l’anarquia més absoluta.

No és la primera vegada que es fa servir, però s'escau molt al tema.
MENYS PODER ( LEGAL ALS DOCENTS ), MENYS DOCUMENTS DE COMPROMISOS BUITS I SI UNS POCS PRINCIPIS BÀSICS QUE PUGUEM COMPARTIR TOTS PLEGATS.

El primer que proposo: exigència professional a uns ( els docents ) i respecte d’aquesta per part dels altres ( famílies ).