Utilitzant el símil que el caracteritza, em plantejo comentar
el pòsit que ha deixat la visita de Xesco Espar a l’institut ( des del meu punt
de vista, clar ).
3.5: va ser el
dia de la visita.
4.9: va ser l’horari
de les activitats ( 5 hores molt intenses ).
I, 1.0: la
valoració que en faig. En l’aspecte formal, com comunica tant en públic com a la distància curta més personal.
Com pel missatge a audiències diverses. Jo ja ho sabia però ara, per a qui no el
coneixia, és públic i notori un 10.
Per iniciativa de l’AMPA i del centre és va planificar una
jornada amb doble intencionalitat: una acció amb el claustre i una segona amb
la comunitat educativa ( especialment dedicada als pares ) i públic en general.
Tot un repte que el convidat, va
entomar amb la seva passió habitual i amb entusiasme.
Ha aparegut la paraula repte
( deu ser que el missatge subliminar m’ha arribat ), com va aparèixer al llarg
de la jornada com una potent eina. És fins i tot lògic que Xesco acceptés el
repte, ja que una de les idees centrals del seu discurs és ser exemple. I com a bon exemple va acceptar i superar el
repte amb nota.
Com podeu suposar van aparèixer moltes idees, el títol de la
xerrada final ho feia possible:
Aprendre, entrenar i acompanyar. Amb el primer és va referir als
joves alumnes o esportistes i fins i tot als adults. Docents o entrenadors aprenem
o millor dit no hem de deixar d’aprendre. En aquest sentit tinc guardada la
frase: “canviar no és el mateix que
progressar”.
La segona
part de títol obligada pel perfil del ponent. Les intervencions sovint, encara
que no sempre, utilitzen l’esport: la figura de l'entrenador, dels esportistes
o dels diversos esports, per convertir-los sempre amb exemples exportables a
altres camps ( a l’educatiu per exemple ). Que representa sinó utilitzar el pilot automàtic en relació als objectius.
I finalment el tercer apartat, pel paper sobretot dels pares, però també
dels professors o entrenadors. A aquest capítol, el més extens pel tipus d’audiència,
pertanyen reflexions en relació a la
relació entre plaer i dolor com a motivadors ( com quan s'obri el capoll ) o la importància de treballar
i cuidar l’autoimatge ( amb un joc
de cartes, per exemple ).
A un altre moment de la jornada ( més professional ), com no podia ser d’altra manera, va aparèixer
el concepte equip. Ja que el nostre
com qualsevol altre centre és: un equip (claustre) d'equips ( directiu, docents,
departaments, tutors ... ) que treballa
gestionant diversos equips ( cada grup classe d’alumnes ).
D’aquest extens capítol de la jornada se’m van quedar gravats els 5
aspectes que diferencien l’equip del
grup: G, H, C, E i C. A més d’algunes fórmules que aconsellen ( mai
obliguen ) a treballar en equip: 1 + 1 =
3 o FRP = T x A2 . A pesar de que en moltes ocasions, no sempre,
els exemples de resultats o de rendiment van ser esportius o elitistes, poden
clarament exportar-se a altres àmbits. Ja que el missatge suprem que vaig
copsar d’aquesta part com a objectiu és:
ser la millor versió d’un mateix ( individualment o com a equip ), més que cap resultat quantitatiu.
Com suposo que s’haurà notat, no he volgut ( no gosaria ) reproduir o
desvetllar idees que no em pertanyen, encara que generosament el seu propietari
va compartir-les amb nosaltres. Per tant si us ha interessat, si voleu
aprofundir-hi o les voleu conèixer de primera ma. Us recomano llegir-ho a:
Finalment, si personalment hagués de resumir la jornada amb dues paraules.
Una sense dubte seria: voler, ja
que a part de ser de les més utilitzades ( actitud, voluntat, motivació en son sinònims
) és el motor que tot ho mou.
I la segona transferència: ja
que la major part d’exemples i experiències ( si no es prenen al peu de la
lletra ) poden aplicar-se a altres àmbits. En aquest sentit en diversos moments
de la jornada em va venir al cap la síndrome general d’adaptació / principi d’adaptació biològica ( per
deformació professional serà ? ). En el sentit que: venint de la biologia es
transfereix a l’entrenament o a l’aprenentatge per donar-li sentit, igualment durant
les exposicions es va utilitzar, de forma velada, per explicar hàbits, actituds
i comportaments.
Crec que interpretant les explicacions d’aquesta manera ( més
enllà de l’anècdota concreta ) son transferibles i resulten molt aplicables, si
és vol clar !
EN FI, EM VENIA DE GUST COMENTAR-HO, EN PRIMER LLOC PER DONAR MIL GRÀCIES A
XESCO ( no he pogut evitar ficar aquí, una foto tant especial ).
I EN SEGON LLOC PER MODESTAMENT EXPANDIR EL SEU MISSATGE I LA SEVA
BRILLANT EXPOSICIÓ.
Etiquetes de comentaris: educació, esport i valors, llibres, PCEE
