dimarts, 18 d’abril de 2017

DE QUÈ PARLO QUAN PARLO DE CÓRRER.



Que les vacances son un bon temps per a llegir és una evidència, que un llibre recomanat és millor i una aposta més segura que un comprat casualment ( per algun atractiu misteriós ), també ho és. Per tant gràcies Estela per la recomanació que tot seguit comento, com faig habitualment amb les lectures profitoses.


Si algú guiat pel títol, busca informació o ajuda per a corredors novells o aficionats, s’equivocarà. Si hi busca les experiències atlètiques d’un expert per millorar els seus resultats, també s’equivoca de llibre. S’equivoca igualment qui hi busqui relats èpics en relació a curses o esports de llarga distància.

Haruki Murakami no és un expert en curses ( més enllà de la seva experiència personal ), ni en l’entrenament, ni pels seus resultats. De fet ell mateix en cap moment és defineix com atleta, s’autoanomena: un escriptor que corre. I la seva forma de preparar les curses respon més al sentit comú que als principis de l’entrenament o la fisiologia.

Quin és doncs el valor del llibre ? Què va motivar la recomanació a un professor d’EF, si no fa especials aportacions, diguem-ne esportives ? Per quina raó una companya va insistir en la recomanació quan ni personal, ni professionalment, tinc especial interès per les curses de llarga distància a pesar de la moda actual ?

Son moltes preguntes amb una mateixa resposta: és un llibre que parla de la voluntat, de la constància, de la passió amb que es fan les coses. Parla de l’autoconeixement, l’autoexigència, de l’experiència, de la preparació ...
Podria suposar-se que tot plegat s’aplica al fet de córrer, però com explica l’autor: “ gairebé tot el que se d’escriure ho he aprés corrent cada dia”.

La resposta a tantes preguntes és: el llibre parla d’aprendre, de com aprendre i de què aprenem. Ara he entès que la recomanació venia més per la part educativa que per la part esportiva. Aquest fragment n'és una mostra:

De la mateixa manera que l’autor s’ha format gràcies a diverses disciplines, una d’elles esportiva, l’EF ha de contribuir a la formació dels joves. I li prenc la paraula quan diu: “ Sempre tinc ganes de dir als mestres que no obliguin tots els alumnes a córrer de la mateixa manera, però em sembla que no em farien cas.”
Sempre parla d’educació en tot moment, a vegades de forma implícita altres explícitament:


I sempre, en tot moment s’hi troben reflexions interessants, com aquesta ( que m’ha resultat curiosa: ja que de no res, se’n treu una idea molt potent ).


PER FEINA O PER OCI,  UNA LECTURA  MOLT RECOMANABLE. MOLT ÚTIL PER CONTRARESTAR TANT  TECNICISME, TANTA TECNOLOGIA, A L’ESPORT,  A L'EDUCACIÓ I A LA VIDA EN GENERAL,  AMB UNA BONA DOSI D’HUMANISME QUE TANTA FALTA FA.
 


dissabte, 8 d’abril de 2017

Joves opinant de futbol i rugbi.

Podrien semblar conceptes incompatibles: joves i opinió formada amb criteri. A partir d'una simple activitat d'aula he tingut una agradable sorpresa.
Els joves al contrari del que molts pensen ( a vegades jo mateix ) tenen opinió, poden fer i a vegades fan: judicis que altres, a priori molt més preparats i implicats en determinat tema, no fan.

El marc en que es va desenvolupar l'activitat és el pla: llegim a l'aula, al que ja he fet referència en alguna ocasió.
http://pepefalcanar.blogspot.com.es/2016/01/trasnsversalitat-interdisciplinarietat.html

La temàtica al estar desenvolupant el rugbi com a contingut va ser aquest simple article:
http://mundod.lavoz.com.ar/listas/10-cosas-que-el-futbol-puede-aprender-del-rugby#!?item=10

I la casualitat va voler que el mateix dia fos noticia l'aplicació del VAR a un partit de futbol internacional.


La suposada frivolitat i immaduresa d'uns adolescents podria dur-nos a pensar que per a ells seria important destacar d'entre els 10 aspectes, els menys transcendents o els que es poden interpretar com a més simbòlics: el 3r temps o el valor dels resultats.
Sorpresa !!! Al demanar-los que després de fer la lectura reorganitzessin els 10 aspectes per ordre d'importància el resultat ha estat sorprenent. I deixa en molt mal lloc als dirigents del futbol actual. Incapaços de fer una anàlisi i  de prendre mesures més enllà dels gestos i les suposades bones intencions.
Les dues primeres opcions majoritàries per a uns joves de 15 i 16 anys son: respecte als arbitres i respecte al rival. Senyal inequívoca que son els aspectes sobre els que cal incidir en el futbol actual.
Pel que fa al tercer aspecte a considerar hi ha més divisió d'opinions amb un quàdruple empat entre:
passió per la samarreta, no als escàndols, violència de les aficions i valor del fet lúdic. A aquesta tria no apareix la mesura estrella de UEFA i FIFA fins als llocs 7è o 8è  de les prioritats.

Aquesta elecció i priorització és tota una lliçó, sobretot per als qui dirigeixen el futbol que de forma clarament desenfocada ( com han demostrat aquests joves ) creuen que amb l'anomenat VAR, solucionaran tots el mals del futbol actual, il·lusos !!! o interessats ?

GRÀCIES NOIS I NOIES, NO CREC QUE SE'N ASSABENTIN PERÒ US HAURIEN FER CAS, AMB EL VOSTRE DIAGNÒSTIC LES COSES MILLORARIEN SEGUR.