diumenge, 30 d’abril de 2017

NO ÉS EL QUE SEMBLA.



Per anar fent boca de les activitats d’estiu ( curs d’estiu a la UJI i cursos d’estiu a l’INEFC ) que ja es van concretant, he trobat un nexe d’unió: 
Les coses, tampoc en EF, son el que semblen, sobre una base sòlida de planificació i constància poden tenir valors afegits i aportar més del que inicialment sembla.


 

El fil conductor de les activitats a realitzar pretén mostrar que es pot anar més enllà del que es evident o habitual. Com de fet passa amb les imatges anteriors.
Al ser una prèvia, no es pot explicar més, no faré spoiler... 

Ens veiem, si voleu, a Barcelona els dies: 6 i 7 de juliol a l’INEFC. O a l’UJI de Castelló del 10 al 14 de juliol.

dimarts, 18 d’abril de 2017

DE QUÈ PARLO QUAN PARLO DE CÓRRER.



Que les vacances son un bon temps per a llegir és una evidència, que un llibre recomanat és millor i una aposta més segura que un comprat casualment ( per algun atractiu misteriós ), també ho és. Per tant gràcies Estela per la recomanació que tot seguit comento, com faig habitualment amb les lectures profitoses.


Si algú guiat pel títol, busca informació o ajuda per a corredors novells o aficionats, s’equivocarà. Si hi busca les experiències atlètiques d’un expert per millorar els seus resultats, també s’equivoca de llibre. S’equivoca igualment qui hi busqui relats èpics en relació a curses o esports de llarga distància.

Haruki Murakami no és un expert en curses ( més enllà de la seva experiència personal ), ni en l’entrenament, ni pels seus resultats. De fet ell mateix en cap moment és defineix com atleta, s’autoanomena: un escriptor que corre. I la seva forma de preparar les curses respon més al sentit comú que als principis de l’entrenament o la fisiologia.

Quin és doncs el valor del llibre ? Què va motivar la recomanació a un professor d’EF, si no fa especials aportacions, diguem-ne esportives ? Per quina raó una companya va insistir en la recomanació quan ni personal, ni professionalment, tinc especial interès per les curses de llarga distància a pesar de la moda actual ?

Son moltes preguntes amb una mateixa resposta: és un llibre que parla de la voluntat, de la constància, de la passió amb que es fan les coses. Parla de l’autoconeixement, l’autoexigència, de l’experiència, de la preparació ...
Podria suposar-se que tot plegat s’aplica al fet de córrer, però com explica l’autor: “ gairebé tot el que se d’escriure ho he aprés corrent cada dia”.

La resposta a tantes preguntes és: el llibre parla d’aprendre, de com aprendre i de què aprenem. Ara he entès que la recomanació venia més per la part educativa que per la part esportiva. Aquest fragment n'és una mostra:

De la mateixa manera que l’autor s’ha format gràcies a diverses disciplines, una d’elles esportiva, l’EF ha de contribuir a la formació dels joves. I li prenc la paraula quan diu: “ Sempre tinc ganes de dir als mestres que no obliguin tots els alumnes a córrer de la mateixa manera, però em sembla que no em farien cas.”
Sempre parla d’educació en tot moment, a vegades de forma implícita altres explícitament:


I sempre, en tot moment s’hi troben reflexions interessants, com aquesta ( que m’ha resultat curiosa: ja que de no res, se’n treu una idea molt potent ).


PER FEINA O PER OCI,  UNA LECTURA  MOLT RECOMANABLE. MOLT ÚTIL PER CONTRARESTAR TANT  TECNICISME, TANTA TECNOLOGIA, A L’ESPORT,  A L'EDUCACIÓ I A LA VIDA EN GENERAL,  AMB UNA BONA DOSI D’HUMANISME QUE TANTA FALTA FA.