Uns anys, i més de 8000 kilòmetres després.



Uns anys perquè ja en fa uns quants que a l’escola multiesportiva del CTV, intentant dotar de variació a l’educació motriu dels alumnes/esportistes vam introduir ( Julio te’n recordes ? ) el que en aquella època estava de moda: jocs amb materials alternatius, reciclatge i recreació esportiva.

En un ambient més aviat elitista, perquè negar-ho, amb magnifiques instal·lacions i amb condicions materials més que suficients. A pesar de no estar guiats en cap cas per la necessitat, les nostres propostes van tenir èxit, a pesar del contrast.

8000 km, en aquest cas a l’oest, a Nicaragua, les condicions no eren llavors, ni son ara les mateixes. Encara que els objectius ben be poden ser compartits: aprenentatge motor, varietat de propostes i recreació.
En aquest cas però la motivació ve, tristament, donada per les limitades possibilitats materials disponibles. Tant, que pot resultat ofensiu denominar-ho material alternatiu o reciclatge, s’hi adiu més: aprofitar el que hi ha, sense més alternativa. 



 Les imatges que acompanyen el text mostren algunes coses interessants o fins i tot xocants:
  1. Que una mateixa activitat tingui èxit i sentit, en entorns tant radicalment diferents ( el contrast d’un club de tennis a Europa amb el pati d’una “casa” a Nicaragua és bestial ). 
  2. Les imatges serveixen per apropar reciclatge i aprofitament a dos mons tant diferents.
  3. Es veu molt clarament que el concepte recreació és universal, més enllà dels mitjans disponibles.
  4. Sobretot el vídeo mostra que afortunadament, a vegades, les mancances no van en detriment de l’habilitat ( els que sou docents compartireu que a vegades cal molt de temps per aconseguir habilitats que aquí, es pot apreciar, s’assoleixen en poca estona ), aquest fet és més cert en habilitats motrius que en altres.
  5. Finalment, és molt gratificant que algú que va conèixer la proposta fa anys i a l’entorn descrit, sigui capaç d’exportar-la i aprofitar-la a un entorn tant diferent ( Carla vas equivocar la carrera !!!! ).

NOSALTRES EN DÈIEM “LEJIBALL” ( pels pots de lleixiu originals ) SEGUR QUE HI HA ALTRES DENOMINACIONS I VARIANTS NO SE’N PRETÉN LA PATENT. SOLS HA ESTAT L’EXCUSA PER COMENTAR-HO. 

GRÀCIES ALS JUGADORS, ESPERO QUE HO DISFRUTEU, I A CARLA PER LES FOTOS I ELS COMENTARIS, QUE VAGI MOLT I MOLT BE !!!!!


Etiquetes de comentaris: ,