dimecres, 8 de febrer de 2017

L’EF; que n’esperes ? Què se li pot exigir ?



Després d’un mes aproximadament  d’aquesta entrada,  a la que entre altres consideracions per mitjà d’una enquesta es pretenia  confirmar o desmentir ( sense valor científic o estadístic, i més com a curiositat ) algunes de les consideracions que s’han fet en relació al tema.


Ja és possible per tant comentar les dades obtingudes a algunes de les respostes

En termes generals les respostes no apunten en una direcció contrària a la que a diverses entrades he manifestat, tot i que hi ha matisos interessants.
A aquesta pregunta no sorprèn tant la resposta majoritària, sinó les que d’una o altra manera segueixen condemnant a la condició de MARIA a l’EF. 
Especialment preocupant, crec, és el 16 % a qui per alguna raó se li ha ofert aquesta pobra impressió.
L’aspecte general de les respostes és que a pesar d’orientacions diverses s’espera direcció a les activitats ( 68 % com a mínim ).
Potser és casual o d’altra banda lògic que altra vegada el 16 % ( els mateixos ? ), esperi entreteniment per damunt de qualsevol altra consideració.
Destacable considero l’apreciació d’un 18 % que veu en l’EF una forma d’iniciació esportiva, percentatge molt alt si tenim en compte que aquest no és un objectiu prioritari de l’EF.
La interpretació del 16 % que espera llibertat, no ha de ser considerat necessàriament en negatiu, ja que pot relacionar-se amb una demanda de metodologies menys directives i tradicionals.


Destaquen de forma aclaparadora  les respostes desitjables. No considero significativa la diferencia de 4 punts entre el model més tradicional i el menys rígid. Considero que no ha estat fàcil diferenciar aquests  dos models i en tot cas, hi ha interpretacions personals a les respostes.  
Cal ressenyar que el 14 % d’altres respostes inclou en molts casos respostes múltiples.


Aquest grup de respostes, a primera vista, ofereix una visió molt positiva tant de la matèria com del seu contingut.
Més enllà però d’aquesta apreciació caldria ( no és farà ja que la mostra no ho permet, ni és l’objectiu en aquest moment ) creuar algunes respostes: com ara satisfacció vs expectatives, o satisfacció vs definició. Ja que la satisfacció es manifesta en funció dels desitjos o expectatives personals. 
Per tant  una valoració positiva a unes expectatives equivocades pot distorsionar la imatge positiva de la gràfica, i també a la inversa ja que un aparent mal resultat a la gràfica pot resultat positiu al referir-se a determinada expectativa o model positiu  i/o desitjable.

Aquesta darrera resposta i gràfica és la conseqüència lògica de les respostes anteriors, on predomina clarament la satisfacció ( a manca de creuament de respostes ).
Preocupant és el quasi 10 % que és manifesta insatisfet i que no considera necessari fer cap acció, contraposat al 5 % que en canvi si ha fet alguna acció.  

Pot semblar un contrasentit o una reiteració però una conclusió d’aquestes respostes és que cal pedagogia de la pedagogia.  Cal encara més explicar, no sols EF sinó l’EF: el seu sentit, objectius, utilitat, eines, mètodes, etc... Amb aquesta finalitat enllaço una entrada antiga que pot ajudar.

NO PUC TANCAR L’ENTRADA SENSE FER REFERÈNCIA AL MARC EN QUE S’HAN DONAT LES RESPOSTES, LA DIFUSIÓ DEL BLOG ÉS LA QUE ÉS, I PER TANT L’ÀMBIT DE LES RESPOSTES ÉS INNEGABLEMENT REDUÏT.

A PESAR DEL ESCRUPOLÓS RESPECTE A L’ANONIMAT,  ALGUNES TIPOLOGIES DE RESPOSTA M’HAN RESULTAT RECONEIXIBLES ( AL DEMANAR LA COL·LABORACIÓ AL MEU ALUMNAT  TANT DEL INSTITUT COM DE LA UJI ). AQUEST FET SENS DUBTE LI TREU RIGOR A L’ENQUESTA ( que tampoc buscava ). PER CONTRA ÉS UNA EMPENTA A L’AUTOESTIMA.
GRÀCIES ALS QUE HAN PARTICIPAT, L’ENQUESTA ESTÀ OBERTA I POT CRÉIXER.
FINALMENT HO CONSIDERO UN BON EXPERIMENT ( potser algun alumne ho aprofita per a un TDR o TFG, afegint-li rigor clar ).