dilluns, 27 de febrer de 2017

Claudio Ranieri, fi de la faula !!!

Que John Carlin rebla el clau moltes vegades, és un fet. Hi he fet referència en moltes ocasions. El seu darrer escrit a El córner inglés de El País te valor en si mateix ( només faltaria ).
Però m'ha cridat l'atenció ja que amb unes poques línies glosa alguns dels aspectes que amb el temps he tractat al blog. Utilitzant la destitució de Ranieri com a tècnic del Leicester, com a excusa, analitza de forma brillant i clarificadora la situació de l'esport (futbol en aquest cas) professional.



Una premier i dos premis després, s'ha acabat el conte !!!
 http://deportes.elpais.com/deportes/2017/02/25/actualidad/1488043747_622247.html

De forma breu Carlin contraposa ( igual que a la imatge ) els negocis i l'esport, analitza el que acostuma a ser norma a l'esport professional i parla dels valors que dominen aquest peculiar món.

Les entrades que crec que sintetitza l'article son:
Parlant de futbol concretament
Parlant de negocis i esport
Parlant dels esportistes
Parlant de la victòria a qualsevol preu

COM QUE TOT CONTE TE UN ENSENYAMENT O "MORALEJA", AQUEST TAMBÉ L'HA TINGUT:  RANIERI HA ESTAT L'EXCEPCIÓ QUE CONFIRMA LA REGLA ( això, o que Maradona li va donar mala sort ? )

divendres, 17 de febrer de 2017

ESBARJO AMB VALOR QUADRUPLE.



Al valor indubtable que te aquest moment de descans per als estudiants, comparable al que te el descans per als conductors, o al importantíssim paper que te el temps de recuperació a l’entrenament. Que es podria resumir en:  fer més eficient l’acció o activitat a que complementa.

Dotar de contingut a aquest temps,  sense desvirtuar-ne l'essència,  és sens dubte un valor afegit ( al ja comentat i principal que és el descans ). El descans d’una activitat intel·lectual i no física generalment com és l’acadèmica, admet un cert nivell d’activitat motriu ja que aquesta acció, si no te excessos, pot ser un contrapunt ideal a la necessària atenció i concentració dels estudiants durant la seva jornada. Per dir-ho de forma més breu: el canvi d’activitat suposa descans.

Cal assenyalar com aspecte destacat la voluntarietat en la realització de les activitats de pati, la qual cosa suposa també un descans de les obligacions de l’horari lectiu. I en segon lloc el marcat caràcter lúdic i no formal de les propostes que també es contraposa a la tipologia de les activitats lectives.
La proposta d’activitats de pati ha inclòs fins ara ( amb variacions ): el futbol sala, el tennis taula, el futbolí, les birles ( amb una versió original ), els escacs i un joc anomenat la varetta.
La varetta.

Birles.

Aquest valor doble del temps d’esbarjo s’ha ampliat enguany amb la implicació d’un grup de voluntaris, alumnes de 4rt d’ESO, que fora del temps d’esbarjo ( ells també el necessiten ) i més com a tasca opcional d’EF organitzen algunes activitats i en gestionen el material. Aquesta implicació constitueix el tercer valor, ja que la gestió del temps d’oci dels companys és sens dubte un valor positiu.
Per últim, la més recent acció en relació als esbarjos i que quadruplica el seu valor és podria definir com:  ensenyament entre iguals ( mètode d’ensenyament poc utilitzat ).
Arran de la pràctica del joc de la vareta a algunes sessions d’EF,  els alumnes més grans del centre han experimentat  la seva pràctica als esbarjos ( en versió mixta, entre grups classe i amb intenció clarament recreativa ). A la vista de l’acceptació que ha tingut l’activitat, s’ha proposat a diversos equips,  de 3 alumnes, de 4rt que compartissin la seva experiència ensenyant el  joc als seus companys més joves. 

Amb unes senzilles indicacions i unes pautes clares, en el marc de les tutories han ensenyat als més joves el joc: normes, objectiu i intencionalitat. De forma que s’ha pogut ampliar la participació de tots els grups-classe del centre a la roda de partides de la varetta. Des d’aquí gràcies als alumnes-mestres de la varetta, que tan be han ensenyat als seus companys.
Així ho han ensenyat ( instruccions )
Ara que ja està explicat, m’adono que amb quàdruple, potser m’he quedat curt ja que als 4 valors descrits és pot afegir que: a diferència d’altres activitats de pati,  la de la varetta és una activitat clarament no sexista,  ja que hi participen en terme d’igualtat tant nois com noies i a més al desenvolupar-se per grups-classe pot contribuir a cohesionar aquests grups ( al ser un joc clarament cooperatiu ).

JA FA UN TEMPS QUE, ALGUNES PERSONES DEL CENTRE, S’HAN PRES SERIOSAMENT L’APROFITAMENT I VALORACIÓ DE L’ESBARJO COM A ESPAI EDUCATIU (convivència, diversió, respecte ...). NOMÉS ESPERO QUE LA IMPLICACIÓ DE L’EF HAGI CONTRIBUÏT A FER-LO MÉS VARIAT, PARTICIPATIU I PER TANT EDUCATIU ( aquesta és la intenció ).

dijous, 9 de febrer de 2017

Uns anys, i més de 8000 kilòmetres després.



Uns anys perquè ja en fa uns quants que a l’escola multiesportiva del CTV, intentant dotar de variació a l’educació motriu dels alumnes/esportistes vam introduir ( Julio te’n recordes ? ) el que en aquella època estava de moda: jocs amb materials alternatius, reciclatge i recreació esportiva.

En un ambient més aviat elitista, perquè negar-ho, amb magnifiques instal·lacions i amb condicions materials més que suficients. A pesar de no estar guiats en cap cas per la necessitat, les nostres propostes van tenir èxit, a pesar del contrast.

8000 km, en aquest cas a l’oest, a Nicaragua, les condicions no eren llavors, ni son ara les mateixes. Encara que els objectius ben be poden ser compartits: aprenentatge motor, varietat de propostes i recreació.
En aquest cas però la motivació ve, tristament, donada per les limitades possibilitats materials disponibles. Tant, que pot resultat ofensiu denominar-ho material alternatiu o reciclatge, s’hi adiu més: aprofitar el que hi ha, sense més alternativa. 



 Les imatges que acompanyen el text mostren algunes coses interessants o fins i tot xocants:
  1. Que una mateixa activitat tingui èxit i sentit, en entorns tant radicalment diferents ( el contrast d’un club de tennis a Europa amb el pati d’una “casa” a Nicaragua és bestial ). 
  2. Les imatges serveixen per apropar reciclatge i aprofitament a dos mons tant diferents.
  3. Es veu molt clarament que el concepte recreació és universal, més enllà dels mitjans disponibles.
  4. Sobretot el vídeo mostra que afortunadament, a vegades, les mancances no van en detriment de l’habilitat ( els que sou docents compartireu que a vegades cal molt de temps per aconseguir habilitats que aquí, es pot apreciar, s’assoleixen en poca estona ), aquest fet és més cert en habilitats motrius que en altres.
  5. Finalment, és molt gratificant que algú que va conèixer la proposta fa anys i a l’entorn descrit, sigui capaç d’exportar-la i aprofitar-la a un entorn tant diferent ( Carla vas equivocar la carrera !!!! ).

NOSALTRES EN DÈIEM “LEJIBALL” ( pels pots de lleixiu originals ) SEGUR QUE HI HA ALTRES DENOMINACIONS I VARIANTS NO SE’N PRETÉN LA PATENT. SOLS HA ESTAT L’EXCUSA PER COMENTAR-HO. 

GRÀCIES ALS JUGADORS, ESPERO QUE HO DISFRUTEU, I A CARLA PER LES FOTOS I ELS COMENTARIS, QUE VAGI MOLT I MOLT BE !!!!!


dimecres, 8 de febrer de 2017

L’EF; que n’esperes ? Què se li pot exigir ?



Després d’un mes aproximadament  d’aquesta entrada,  a la que entre altres consideracions per mitjà d’una enquesta es pretenia  confirmar o desmentir ( sense valor científic o estadístic, i més com a curiositat ) algunes de les consideracions que s’han fet en relació al tema.


Ja és possible per tant comentar les dades obtingudes a algunes de les respostes

En termes generals les respostes no apunten en una direcció contrària a la que a diverses entrades he manifestat, tot i que hi ha matisos interessants.
A aquesta pregunta no sorprèn tant la resposta majoritària, sinó les que d’una o altra manera segueixen condemnant a la condició de MARIA a l’EF. 
Especialment preocupant, crec, és el 16 % a qui per alguna raó se li ha ofert aquesta pobra impressió.
L’aspecte general de les respostes és que a pesar d’orientacions diverses s’espera direcció a les activitats ( 68 % com a mínim ).
Potser és casual o d’altra banda lògic que altra vegada el 16 % ( els mateixos ? ), esperi entreteniment per damunt de qualsevol altra consideració.
Destacable considero l’apreciació d’un 18 % que veu en l’EF una forma d’iniciació esportiva, percentatge molt alt si tenim en compte que aquest no és un objectiu prioritari de l’EF.
La interpretació del 16 % que espera llibertat, no ha de ser considerat necessàriament en negatiu, ja que pot relacionar-se amb una demanda de metodologies menys directives i tradicionals.


Destaquen de forma aclaparadora  les respostes desitjables. No considero significativa la diferencia de 4 punts entre el model més tradicional i el menys rígid. Considero que no ha estat fàcil diferenciar aquests  dos models i en tot cas, hi ha interpretacions personals a les respostes.  
Cal ressenyar que el 14 % d’altres respostes inclou en molts casos respostes múltiples.


Aquest grup de respostes, a primera vista, ofereix una visió molt positiva tant de la matèria com del seu contingut.
Més enllà però d’aquesta apreciació caldria ( no és farà ja que la mostra no ho permet, ni és l’objectiu en aquest moment ) creuar algunes respostes: com ara satisfacció vs expectatives, o satisfacció vs definició. Ja que la satisfacció es manifesta en funció dels desitjos o expectatives personals. 
Per tant  una valoració positiva a unes expectatives equivocades pot distorsionar la imatge positiva de la gràfica, i també a la inversa ja que un aparent mal resultat a la gràfica pot resultat positiu al referir-se a determinada expectativa o model positiu  i/o desitjable.

Aquesta darrera resposta i gràfica és la conseqüència lògica de les respostes anteriors, on predomina clarament la satisfacció ( a manca de creuament de respostes ).
Preocupant és el quasi 10 % que és manifesta insatisfet i que no considera necessari fer cap acció, contraposat al 5 % que en canvi si ha fet alguna acció.  

Pot semblar un contrasentit o una reiteració però una conclusió d’aquestes respostes és que cal pedagogia de la pedagogia.  Cal encara més explicar, no sols EF sinó l’EF: el seu sentit, objectius, utilitat, eines, mètodes, etc... Amb aquesta finalitat enllaço una entrada antiga que pot ajudar.

NO PUC TANCAR L’ENTRADA SENSE FER REFERÈNCIA AL MARC EN QUE S’HAN DONAT LES RESPOSTES, LA DIFUSIÓ DEL BLOG ÉS LA QUE ÉS, I PER TANT L’ÀMBIT DE LES RESPOSTES ÉS INNEGABLEMENT REDUÏT.

A PESAR DEL ESCRUPOLÓS RESPECTE A L’ANONIMAT,  ALGUNES TIPOLOGIES DE RESPOSTA M’HAN RESULTAT RECONEIXIBLES ( AL DEMANAR LA COL·LABORACIÓ AL MEU ALUMNAT  TANT DEL INSTITUT COM DE LA UJI ). AQUEST FET SENS DUBTE LI TREU RIGOR A L’ENQUESTA ( que tampoc buscava ). PER CONTRA ÉS UNA EMPENTA A L’AUTOESTIMA.
GRÀCIES ALS QUE HAN PARTICIPAT, L’ENQUESTA ESTÀ OBERTA I POT CRÉIXER.
FINALMENT HO CONSIDERO UN BON EXPERIMENT ( potser algun alumne ho aprofita per a un TDR o TFG, afegint-li rigor clar ).

Aquesta com moltes entrades son actualitzables, a vegades amb una segona versió. En aquest cas crec més convenient inserir-hi una imatge que no fa més que fer visible el contrast de visions.


Gracies a Rober i als didàctics de l'UJI per compartir aquesta i tantes coses.