dimarts, 18 d’abril de 2017

DE QUÈ PARLO QUAN PARLO DE CÓRRER.



Que les vacances son un bon temps per a llegir és una evidència, que un llibre recomanat és millor i una aposta més segura que un comprat casualment ( per algun atractiu misteriós ), també ho és. Per tant gràcies Estela per la recomanació que tot seguit comento, com faig habitualment amb les lectures profitoses.


Si algú guiat pel títol, busca informació o ajuda per a corredors novells o aficionats, s’equivocarà. Si hi busca les experiències atlètiques d’un expert per millorar els seus resultats, també s’equivoca de llibre. S’equivoca igualment qui hi busqui relats èpics en relació a curses o esports de llarga distància.

Haruki Murakami no és un expert en curses ( més enllà de la seva experiència personal ), ni en l’entrenament, ni pels seus resultats. De fet ell mateix en cap moment és defineix com atleta, s’autoanomena: un escriptor que corre. I la seva forma de preparar les curses respon més al sentit comú que als principis de l’entrenament o la fisiologia.

Quin és doncs el valor del llibre ? Què va motivar la recomanació a un professor d’EF, si no fa especials aportacions, diguem-ne esportives ? Per quina raó una companya va insistir en la recomanació quan ni personal, ni professionalment, tinc especial interès per les curses de llarga distància a pesar de la moda actual ?

Son moltes preguntes amb una mateixa resposta: és un llibre que parla de la voluntat, de la constància, de la passió amb que es fan les coses. Parla de l’autoconeixement, l’autoexigència, de l’experiència, de la preparació ...
Podria suposar-se que tot plegat s’aplica al fet de córrer, però com explica l’autor: “ gairebé tot el que se d’escriure ho he aprés corrent cada dia”.

La resposta a tantes preguntes és: el llibre parla d’aprendre, de com aprendre i de què aprenem. Ara he entès que la recomanació venia més per la part educativa que per la part esportiva. Aquest fragment n'és una mostra:

De la mateixa manera que l’autor s’ha format gràcies a diverses disciplines, una d’elles esportiva, l’EF ha de contribuir a la formació dels joves. I li prenc la paraula quan diu: “ Sempre tinc ganes de dir als mestres que no obliguin tots els alumnes a córrer de la mateixa manera, però em sembla que no em farien cas.”
Sempre parla d’educació en tot moment, a vegades de forma implícita altres explícitament:


I sempre, en tot moment s’hi troben reflexions interessants, com aquesta ( que m’ha resultat curiosa: ja que de no res, se’n treu una idea molt potent ).


PER FEINA O PER OCI,  UNA LECTURA  MOLT RECOMANABLE. MOLT ÚTIL PER CONTRARESTAR TANT  TECNICISME, TANTA TECNOLOGIA, A L’ESPORT,  A L'EDUCACIÓ I A LA VIDA EN GENERAL,  AMB UNA BONA DOSI D’HUMANISME QUE TANTA FALTA FA.
 


dissabte, 8 d’abril de 2017

Joves opinant de futbol i rugbi.

Podrien semblar conceptes incompatibles: joves i opinió formada amb criteri. A partir d'una simple activitat d'aula he tingut una agradable sorpresa.
Els joves al contrari del que molts pensen ( a vegades jo mateix ) tenen opinió, poden fer i a vegades fan: judicis que altres, a priori molt més preparats i implicats en determinat tema, no fan.

El marc en que es va desenvolupar l'activitat és el pla: llegim a l'aula, al que ja he fet referència en alguna ocasió.
http://pepefalcanar.blogspot.com.es/2016/01/trasnsversalitat-interdisciplinarietat.html

La temàtica al estar desenvolupant el rugbi com a contingut va ser aquest simple article:
http://mundod.lavoz.com.ar/listas/10-cosas-que-el-futbol-puede-aprender-del-rugby#!?item=10

I la casualitat va voler que el mateix dia fos noticia l'aplicació del VAR a un partit de futbol internacional.


La suposada frivolitat i immaduresa d'uns adolescents podria dur-nos a pensar que per a ells seria important destacar d'entre els 10 aspectes, els menys transcendents o els que es poden interpretar com a més simbòlics: el 3r temps o el valor dels resultats.
Sorpresa !!! Al demanar-los que després de fer la lectura reorganitzessin els 10 aspectes per ordre d'importància el resultat ha estat sorprenent. I deixa en molt mal lloc als dirigents del futbol actual. Incapaços de fer una anàlisi i  de prendre mesures més enllà dels gestos i les suposades bones intencions.
Les dues primeres opcions majoritàries per a uns joves de 15 i 16 anys son: respecte als arbitres i respecte al rival. Senyal inequívoca que son els aspectes sobre els que cal incidir en el futbol actual.
Pel que fa al tercer aspecte a considerar hi ha més divisió d'opinions amb un quàdruple empat entre:
passió per la samarreta, no als escàndols, violència de les aficions i valor del fet lúdic. A aquesta tria no apareix la mesura estrella de UEFA i FIFA fins als llocs 7è o 8è  de les prioritats.

Aquesta elecció i priorització és tota una lliçó, sobretot per als qui dirigeixen el futbol que de forma clarament desenfocada ( com han demostrat aquests joves ) creuen que amb l'anomenat VAR, solucionaran tots el mals del futbol actual, il·lusos !!! o interessats ?

GRÀCIES NOIS I NOIES, NO CREC QUE SE'N ASSABENTIN PERÒ US HAURIEN FER CAS, AMB EL VOSTRE DIAGNÒSTIC LES COSES MILLORARIEN SEGUR.

divendres, 31 de març de 2017

Viure una activitat.


"Si m'ho expliques, me n'oblido, si m'ho ensenyes i ho veig, tinc por de no recordar-ho; si ho faig ho aprenc".
Aquesta és una màxima es podria resumir com a aprenentatge vivencial. A l'EF, especialment, l'ensenyament aprenentatge és molt vivencial, a vegades però aquesta acció és difícil d'aplicar fins i tot a l'EF.
És el cas l'esport adaptat, ja que a pesar de fer esforços per aproximar els alumnes a aquests tipus d'activitats, afortunadament les condicions de l'alumnat ho compliquen ja que no tenen hàndicaps, és complicat viure-ho.
En aquest sentit, per salvar aquesta dificultat i amb l'inestimable  col·laboració de la Fundació Mercè Pla s'ha fet a l'institut una trobada amb jugadors de boccia.

EXPLICACIÓ

EXHIBICIÓ

PRÀCTICA

PRÀCTICA
Les 4 imatges exemplifiquen molt clarament l'activitat: una explicació inicial ( de boccia i molt més per conèixer el context ), una mostra posterior del joc i la seva pràctica i finalment la possibilitat de fer-ho ( en tots els rols del joc ) en condicions reals i amb oponents reals.

Si és compleix la màxima, els alumnes no ho oblidaran !!! Més encara tenint en compte l'atenció de les monitores i la simpatia i cordialitat dels esportistes.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I FINS A LA PROPERA.

dilluns, 20 de març de 2017

FORMACIÓ VS INFORMACIÓ.

Que l'activitat física s'ha convertit en un tema d'interès és evident, tant per la multitud de practicants de les més diverses modalitats esportives, com per la repercussió mediàtica de l'esport en tots els seus vessants i també per la reiterada presència de la pràctica esportiva saludable als mitjans de comunicació.

Dos articles m'han cridat l'atenció darrerament:
http://elpais.com/elpais/2017/03/14/ciencia/1489505502_321583.html
http://elpais.com/elpais/2015/04/07/ciencia/1428422928_919035.html

No hi ha dubte que la informació és necessària i ajuda però caldria, i aquesta és la motivació de l'entrada: acompanyar-la de formació, ja que la informació sense formació pot esdevenir desinformació. I un titular periodístic ( com el de la imatge ) pot induir a errors que en aquest cas poden tenir conseqüències, i justament en aquest cas, per a la salut.
Una visió superficial, pot semblar, que s'indica una recomanació de grans esforços i el subtítol suggereix reduir la durada de les activitats. Suposo que és el preu d'un titular atraient. La veritat és que una lectura completa i més profunda matisa aquesta primera impressió. Però en cap cas hi apareix la recomanació de la necessària supervisió de les activitats físiques ( "en caso de duda consulte a su farmaceutico", no s'escau en aquest cas ).
Per contrarestar la informació amb formació acompanyo aquest escrit amb unes poques imatges que els alumnes d'ESO i sobretot de batxillerat coneixen i se'ls expliquen al llarg de la seva formació en EF, i que penso poden ajudar a relativitzar aquest potent titular periodístic.

Capçalera del tema en el que es tracten aquestes qüestions i compendi de tot el material que s'ofereix a l'alumna,t i que ja d'entrada dona algunes pistes de la complexitat del concepte.

Aquesta simple imatge serveix per remarcar que considerant únicament un dels dos aspectes o maximitzant-lo com es fa amb el titular periodístic no estem realitzant una valoració correcta.

Sobretot en el redactat del principi de la intensitat ( que no te necessitat de ser un titular atraient ) s'observen algunes indicacions en la mida justa: no qualsevol exercici serveix i la càrrega és individual. Per tant no cal exagerar cap aspecte, ni generalitzar. Cal, això si, adaptar-los a cada cas. 

  
D'una complexitat una mica major, aquesta és la millor explicació del procés. De la que se'n deriva que tota pauta d'actuació mai serà genèrica i sempre ha de ser individual. I dit sigui de passada ha de ser especialitzada i realitzada per professionals ( que per això estan i se'ls forma se suposa ... ) 

En una línia semblant a la dels articles existeixen justificacions, però que cal situar en el context adequat i no com a indicació genèrica i banalitzadora, en el cas que s'exposa del concepte durada (volum), en el que per contra és maximitza el valor de la intensitat.

La lectura detallada dels articles aporta algunes de les informacions que s'han remarcat, els valors de la càrrega ( els dos ), a l'article és matisa molt l'afirmació "intenso" del titular, però a pesar de la lectura completa mantinc que cal formació a més d'informació.
La primera formació imprescindible és fer-se individualment la pregunta: quin és l'objectiu de la meva pràctica ? I únicament de la resposta se'n derivaran accions en relació a la càrrega de treball adequada ( volums i intensitats ).

PER TANCAR L'ENTRADA, REPTARÉ ALS MEUS ALUMNES ( suposadament informats ) A QUE FACIN UNA VALORACIÓ CRITICA DELS ARTICLES EN BASE ALS CONEIXEMENTS QUE HAN REBUT DE L'ENTRENAMENT. 

I INFORMARÉ DELS RESULTATS, DEL CONTRAST FORMACIÓ VS INFORMACIÓ.






divendres, 3 de març de 2017

Caminar... i +

Han estat moltes, al llarg del temps, les campanyes de promoció d'aquesta activitat, la més fàcil, bàsica i saludable.









Walkingisgood, però és una mica especial tant per la promoció que se'n fa ( enllaç adjunt ), per la consideració global que fa de la temàtica: activitat física + nutrició + hàbits + sistema sanitari. També per la formulació original i pràctica de l'exercici i finalment per l'impacte / efecte crida, que pot tenir a nivell dels gestors de l'esport ( municipals sobretot ), espero que sigui un exemple a imitar.

video

Son molts els escrits del blog que es poden relacionar amb aquesta campanya, sobretot pel seu sentit globalitzador, per això adjunto l'enllaç del nivell salut del blog ja que caminar, amb la fórmula que sigui, és sens dubte una activitat saludable 100 %. I la més aplicable a tots el nivells i edats.
Entrades del nivell salut del blog

LA VOLUNTAT DE COMPARTIR LA CAMPANYA ÉS CONTRIBUIR A ESTENDRE-LA I AMB ELLA LA PRÀCTICA D'ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE I ALGUNA COSA MÉS. SEGURAMENT NO ÉS LA SOLUCIÓ DEFINITIVA ( que no existeix ) PERÒ ÉS UNA APORTACIÓ INTERESSANT.

dilluns, 27 de febrer de 2017

Claudio Ranieri, fi de la faula !!!

Que John Carlin rebla el clau moltes vegades, és un fet. Hi he fet referència en moltes ocasions. El seu darrer escrit a El córner inglés de El País te valor en si mateix ( només faltaria ).
Però m'ha cridat l'atenció ja que amb unes poques línies glosa alguns dels aspectes que amb el temps he tractat al blog. Utilitzant la destitució de Ranieri com a tècnic del Leicester, com a excusa, analitza de forma brillant i clarificadora la situació de l'esport (futbol en aquest cas) professional.



Una premier i dos premis després, s'ha acabat el conte !!!
 http://deportes.elpais.com/deportes/2017/02/25/actualidad/1488043747_622247.html

De forma breu Carlin contraposa ( igual que a la imatge ) els negocis i l'esport, analitza el que acostuma a ser norma a l'esport professional i parla dels valors que dominen aquest peculiar món.

Les entrades que crec que sintetitza l'article son:
Parlant de futbol concretament
Parlant de negocis i esport
Parlant dels esportistes
Parlant de la victòria a qualsevol preu

COM QUE TOT CONTE TE UN ENSENYAMENT O "MORALEJA", AQUEST TAMBÉ L'HA TINGUT:  RANIERI HA ESTAT L'EXCEPCIÓ QUE CONFIRMA LA REGLA ( això, o que Maradona li va donar mala sort ? )

divendres, 17 de febrer de 2017

ESBARJO AMB VALOR QUADRUPLE.



Al valor indubtable que te aquest moment de descans per als estudiants, comparable al que te el descans per als conductors, o al importantíssim paper que te el temps de recuperació a l’entrenament. Que es podria resumir en:  fer més eficient l’acció o activitat a que complementa.

Dotar de contingut a aquest temps,  sense desvirtuar-ne l'essència,  és sens dubte un valor afegit ( al ja comentat i principal que és el descans ). El descans d’una activitat intel·lectual i no física generalment com és l’acadèmica, admet un cert nivell d’activitat motriu ja que aquesta acció, si no te excessos, pot ser un contrapunt ideal a la necessària atenció i concentració dels estudiants durant la seva jornada. Per dir-ho de forma més breu: el canvi d’activitat suposa descans.

Cal assenyalar com aspecte destacat la voluntarietat en la realització de les activitats de pati, la qual cosa suposa també un descans de les obligacions de l’horari lectiu. I en segon lloc el marcat caràcter lúdic i no formal de les propostes que també es contraposa a la tipologia de les activitats lectives.
La proposta d’activitats de pati ha inclòs fins ara ( amb variacions ): el futbol sala, el tennis taula, el futbolí, les birles ( amb una versió original ), els escacs i un joc anomenat la varetta.
La varetta.

Birles.

Aquest valor doble del temps d’esbarjo s’ha ampliat enguany amb la implicació d’un grup de voluntaris, alumnes de 4rt d’ESO, que fora del temps d’esbarjo ( ells també el necessiten ) i més com a tasca opcional d’EF organitzen algunes activitats i en gestionen el material. Aquesta implicació constitueix el tercer valor, ja que la gestió del temps d’oci dels companys és sens dubte un valor positiu.
Per últim, la més recent acció en relació als esbarjos i que quadruplica el seu valor és podria definir com:  ensenyament entre iguals ( mètode d’ensenyament poc utilitzat ).
Arran de la pràctica del joc de la vareta a algunes sessions d’EF,  els alumnes més grans del centre han experimentat  la seva pràctica als esbarjos ( en versió mixta, entre grups classe i amb intenció clarament recreativa ). A la vista de l’acceptació que ha tingut l’activitat, s’ha proposat a diversos equips,  de 3 alumnes, de 4rt que compartissin la seva experiència ensenyant el  joc als seus companys més joves. 

Amb unes senzilles indicacions i unes pautes clares, en el marc de les tutories han ensenyat als més joves el joc: normes, objectiu i intencionalitat. De forma que s’ha pogut ampliar la participació de tots els grups-classe del centre a la roda de partides de la varetta. Des d’aquí gràcies als alumnes-mestres de la varetta, que tan be han ensenyat als seus companys.
Així ho han ensenyat ( instruccions )
Ara que ja està explicat, m’adono que amb quàdruple, potser m’he quedat curt ja que als 4 valors descrits és pot afegir que: a diferència d’altres activitats de pati,  la de la varetta és una activitat clarament no sexista,  ja que hi participen en terme d’igualtat tant nois com noies i a més al desenvolupar-se per grups-classe pot contribuir a cohesionar aquests grups ( al ser un joc clarament cooperatiu ).

JA FA UN TEMPS QUE, ALGUNES PERSONES DEL CENTRE, S’HAN PRES SERIOSAMENT L’APROFITAMENT I VALORACIÓ DE L’ESBARJO COM A ESPAI EDUCATIU (convivència, diversió, respecte ...). NOMÉS ESPERO QUE LA IMPLICACIÓ DE L’EF HAGI CONTRIBUÏT A FER-LO MÉS VARIAT, PARTICIPATIU I PER TANT EDUCATIU ( aquesta és la intenció ).