dissabte, 20 de maig de 2017

Tonteries les justes...

Maria Lorena Ramírez és la protagonista de la història, en veure-la publicada no he tingut dubtes ho he de compartir.

És possible que la imatge no us doni pistes del que s'està parlant, n'estic quasi segur.
No avançaré res, únicament diré que el que llegireu a l'enllaç no us deixarà indiferents i segurament us farà pensar en la relativa importància que tenen algunes coses.

http://verne.elpais.com/verne/2017/05/18/mexico/1495129378_181922.html

És evident que parlem d'esport, encara que no únicament d'esport ( sempre hi ha aspectes relacionats ). Per fer més evident la paradoxa adjunto un altre text que encara fa més impressionant la història de Maria Lorena.

http://deportes.elpais.com/deportes/2017/03/19/actualidad/1489949905_491011.html

DESPRÉS DE LLEGIR ESPERO QUE COMPARTIU EL TÍTOL QUE HE TRIAT. ( em sembla el més adequat donades les circumstàncies ).

divendres, 19 de maig de 2017

Festa - zumba a l'institut.

Fa exactament un any reflexionava en veu alta en relació a la difícil relació: entre les festes locals ( dels bous a Alcanar, l'institut i la pràctica esportiva ).

http://pepefalcanar.blogspot.com.es/2016/05/festa-atletisme-adolescents-x.html

En el mateix context ( festiu, no rutinari, etc... ) s'ha repetit l'experiència. Enguany centrada amb una activitat d'una tipologia diferent, complementària al ja tradicional entrenament de rugbi, durant la setmana,  per preparar l'imminent trobada. L'entrenament va acollir el dijous al camp municipal de futbol a la pràctica totalitat dels convocats ( s'ha repetit l'èxit ). Enguany igual que al curs passat s'ha tractat de buscar una activitat que formi part del currículum d'EF  dels diversos cursos i que en aquestes dates i circunstàncies ha tingut un protagonisme especial i una molt bona acollida.

Masterclass final de la jornada i de la setmana.
















La combinació del format taller / classe per nivells amb la masterclass fi de festa ha tingut un bon seguiment i una magnifica acollida. Fet que demostra que una oferta atractiva i adaptada a les condicions del moment son la clau de l'èxit.


Dos moments del format taller / classe amb diferents nivells.
Les imatges ho mostren clarament: festa si, però no renyida amb el contingut: activitat aeròbica, rítmica, inclusiva, no sexista ( tot i que majoritàriament femenina, perquè negar-ho ), que requereix: atenció, coordinació i un cert punt de desinhibició.

Tot gràcies a una excel·lent professora de zumba: Nuria Juan. Com en tota activitat, les persones i no les activitats son les que aporten valor i en aquest cas ho ha fet. Gràcies. ( a Diego també per fer-ho possible ).


QUEDA TOT UN ANY PER PENSAR EL CONTINGUT DE L'EDICIÓ 2018 ( i complementar el tradicional entrenament de rugbi de 4rt d'ESO ) PER PODER REPETIR UNA EXPERIÈNCIA AMB EL MATEIX ÈXIT DELS DARRERS ANYS I TORNAR A CASAR ACTIVITAT FÍSICA I FESTA.

dimecres, 10 de maig de 2017

Si no ho veig, no m'ho crec !

El meu company de la UJI Rober ens ha enviat aquesta noticia ( gràcies, per cert ). Ell deu ser més optimista, jo soc gat escaldat, d'aquí el títol.


http://www.elmundo.es/sociedad/2017/05/09/591181f3268e3e612d8b459f.html

Alguns ja no som nens i per experiència sabem que les paraules se les endú el vent. Son molts els precedents i tantes vegades com s'ha dit, tantes no s'ha dut a la pràctica. Ara que escric, penso que potser ni tant sols val la pena fer-ho.

Els que creiem de veritat en l'EF ( i procurem defensar-la cada dia ) i de fa molt de temps, no creiem les paraules dels oportunistes i dels que ens donen la raó i al mateix temps  llargues en l'aplicació de mesures, o consells a altres. Quan en realitat ho tenen tot a la seva ma.

No conec, ni m'interessen les raons del ministeri per fer tal anunci. Les que venen a continuació son les meves:

http://pepefalcanar.blogspot.com.es/2013/10/situacio-de-lef-abans-i-ara.html
http://pepefalcanar.blogspot.com.es/2016/12/pisa-2016-i-ef.html
http://pepefalcanar.blogspot.com.es/2016/07/3-hores-x-setmana-per-fi.html

Si teniu temps i ganes voreu que la història registrada ( a aquest modest blog ) és remonta al curs 2005, per tant alguns ja no estem per tonteries.

PER TANT I PER SI ARRIBA ALS AUTORS DE COMUNICAT: "SI NO LO VEO, NO LO CREO"
TAMBÉ PODRIEN PRENDRE NOTA ELS QUE SI ENTENEN EL CONTINGUT COMPLET EN CATALÀ, JA QUE EN AQUEST TEMA FAN EL MES PUR I LAMENTABLE SEGUIDISME ( ni excel·lència ni punta de llança ni res de res ) "LO MISMO..."

dissabte, 6 de maig de 2017

XESCO, 3.5, XESCO 4.9, XESCO 1.0.



Utilitzant el símil que el caracteritza, em plantejo comentar el pòsit que ha deixat la visita de Xesco Espar a l’institut ( des del meu punt de vista, clar ).

3.5: va ser el dia de la visita.
4.9: va ser l’horari de les activitats ( 5 hores molt intenses ).
I, 1.0: la valoració que en faig. En l’aspecte formal, com comunica tant en públic com a la distància curta més personal. Com pel missatge a audiències diverses.  Jo ja ho sabia però ara, per a qui no el coneixia, és públic i notori un 10.

Per iniciativa de l’AMPA i del centre és va planificar una jornada amb doble intencionalitat: una acció amb el claustre i una segona amb la comunitat educativa ( especialment dedicada als pares ) i públic en general. Tot un repte que el convidat, va entomar amb la seva passió habitual i amb entusiasme.

 
Ha aparegut la paraula repte ( deu ser que el missatge subliminar m’ha arribat ), com va aparèixer al llarg de la jornada com una potent eina. És fins i tot lògic que Xesco acceptés el repte, ja que una de les idees centrals del seu discurs és ser exemple. I com a bon exemple va acceptar i superar el repte amb nota.

Com podeu suposar van aparèixer moltes idees, el títol de la xerrada final ho feia possible:

Aprendre, entrenar i acompanyar. Amb el primer és va referir als joves alumnes o esportistes i fins i tot als adults. Docents o entrenadors aprenem o millor dit no hem de deixar d’aprendre. En aquest sentit tinc guardada la frase: “canviar no és el mateix que progressar”.

La segona part de títol obligada pel perfil del ponent. Les intervencions sovint, encara que no sempre, utilitzen l’esport: la figura de l'entrenador, dels esportistes o dels diversos esports, per convertir-los sempre amb exemples exportables a altres camps ( a l’educatiu per exemple ). Que representa sinó utilitzar el pilot automàtic en relació als objectius.

I finalment el tercer apartat, pel paper sobretot dels pares, però també dels professors o entrenadors. A aquest capítol, el més extens pel tipus d’audiència, pertanyen reflexions en relació a la relació entre plaer i dolor com a motivadors ( com quan s'obri el capoll ) o la importància de treballar i cuidar l’autoimatge ( amb un joc de cartes, per exemple ).


A un altre moment de la jornada ( més professional ), com no podia ser d’altra manera, va aparèixer el concepte equip. Ja que el nostre com qualsevol altre centre és: un equip (claustre) d'equips ( directiu, docents, departaments, tutors ... ) que treballa gestionant diversos equips ( cada grup classe d’alumnes ). 


D’aquest extens capítol de la jornada se’m van quedar gravats els 5 aspectes que diferencien l’equip del grup: G, H, C, E i C. A més d’algunes fórmules que aconsellen ( mai obliguen ) a treballar en equip: 1 + 1 = 3 o  FRP = T x A2 . A pesar de que en moltes ocasions, no sempre, els exemples de resultats o de rendiment van ser esportius o elitistes, poden clarament exportar-se a altres àmbits. Ja que el missatge suprem que vaig copsar d’aquesta part com a objectiu és: ser la millor versió d’un mateix ( individualment o com a equip ), més que cap resultat quantitatiu.

Com suposo que s’haurà notat, no he volgut ( no gosaria ) reproduir o desvetllar idees que no em pertanyen, encara que generosament el seu propietari va compartir-les amb nosaltres. Per tant si us ha interessat, si voleu aprofundir-hi o les voleu conèixer de primera ma. Us recomano llegir-ho a:


Finalment, si personalment hagués de resumir la jornada amb dues paraules.

Una sense dubte seria: voler, ja que a part de ser de les més utilitzades ( actitud, voluntat, motivació en son sinònims ) és el motor que tot ho mou.

I la segona transferència: ja que la major part d’exemples i experiències ( si no es prenen al peu de la lletra ) poden aplicar-se a altres àmbits. En aquest sentit en diversos moments de la jornada em va venir al cap la síndrome general d’adaptació / principi d’adaptació biològica ( per deformació professional serà ? ). En el sentit que: venint de la biologia es transfereix a l’entrenament o a l’aprenentatge per donar-li sentit, igualment durant les exposicions es va utilitzar, de forma velada, per explicar hàbits, actituds i comportaments.

Crec que interpretant les explicacions d’aquesta manera ( més enllà de l’anècdota concreta ) son transferibles i resulten molt aplicables, si és vol clar !



















EN FI, EM VENIA DE GUST COMENTAR-HO, EN PRIMER LLOC PER DONAR MIL GRÀCIES A XESCO ( no he pogut evitar ficar aquí, una foto tant especial ). 
I EN SEGON LLOC PER MODESTAMENT EXPANDIR EL SEU MISSATGE I LA SEVA BRILLANT  EXPOSICIÓ.