dijous, 22 de desembre de 2016

AVALUACIÓ PÚBLICA.



Un dels aspectes més profitosos d’una prova d’avaluació, tant teòrica com pràctica com és el cas, és que cal preparar-la.
Preparar  implica: comprendre, interioritzar, repetir les accions apreses i relacionar-les amb altres habilitats. Tot aquest seguit d’accions te molt a veure amb el concepte competència tant d’actualitat darrerament.
Haver realitzat les activitats prèvies no et fa competent, conèixer o fins i tot comprendre els temes no et fa competent. Quan un demostra competència és quan amb cert nivell d’autonomia / ajuda ( depenent del nivell ) ha de, amb les eines exposades i practicades: donar resposta a un problema o afrontar un repte.
Si a tot el que s’acaba de dir s’hi pugues afegir el fet que l’acte d’avaluació fos públic, el nivell de relació amb altres habilitats seria altíssim i la competència estaria fora de dubte.
Se suposa que per això en determinats àmbits els actes d’avaluació / valoració són públics, exposicions de treballs, tesis doctorals i altres...
Aquesta desitjable activitat a l’educació actual no es presenta sovint. A Alcanar d’uns anys ençà ( n’he parlat en alguna altra ocasió* ) alguns alumnes de 3r mostren amb motiu del Nadal treballs fets a l’aula. La novetat d’enguany és que aquest fet ha constituït l’avaluació d’aquest bloc, és a dir ha estat pública.

*Enllaç de la referència:

I ja posats a dur al terreny públic allò que és propi de l’aula, hi ha hagut en forma de presentació una prèvia explicant breument el procés que conclou amb l’actuació / avaluació.



Els avantatges d’aquesta opció han pogut ser el següents:

  • Major implicació en la preparació.
  • I per tant, ampliació de la dedicació i la pràctica d’activitat física.
  • Major rigor en la realització de la prova i les accions concretes, motiu del treball.
  • Gran vinculació amb altres aspectes, com: sentit estètic, cura de la presentació, etc.
  • Dotar als continguts d’aula un sentit pràctic i útil.
El fet d’haver triat aquesta experiència no pressuposa aconseguir tot el que s’ha plantejat, però com a possibilitat resulta una molt bona opció.

 
TOT I NO SER REALITZABLE AMB TOTES LES ACTIVITATS CURRICULARS, COM A CONSELL PUC DIR QUE: VAL LA PENA APROFITAR LES OCASIONS ( COM AQUESTA ) QUE ES PLANTEGEN.

dissabte, 10 de desembre de 2016

PISA 2016 i EF.

En el seu dia vaig fer alguna referència a un informe PISA, ara que hi ha una nova edició sembla lògic fer-ne algun comentari.

A pesar de la imatge ( que resumeix els aspectes valorats ), aquesta vegada volia fer el comentari en clau d'educació física:
Com pot imaginar-se serà breu, i així estem ! En fer una senzilla cerca ( informe PISA 2016 + EF ) apareixen pocs resultats actuals i en cap d'ells hi ha referències, anàlisi o cap mena de conclusió actual. D'entre els resultats però en vull destacar dos, el primer de 2013 del que reprodueixo una petita part i el segon de 2015 del que n'adjunto l'enllaç. 

Cristina Cadenas i Francisco Javier Huertas a: Informe PISA en España, un analisis al detalle. Diuen entre altres coses com a discusió / conclusió: 
 " Por otro, es cuestionable la jerarquización de materias que establece el informe PISA.
Analiza en profundidad tres disciplinas muy importantes pero deja de lado distintos
elementos igual o más importantes para el correcto desarrollo y la formación
integral de los alumnos, como podría ser la creatividad o la educación en actitudes y valores. 
 Si lo que se busca es conocer si el sistema educativo (cuyo objetivo prioritario es la formación de personas que se integren en la sociedad y que realicen correctamente todas sus funciones en
la misma) está preparado o es mejorable en los distintos países, sería importante ampliar el
análisis realizado. Bien es cierto que es difícil realizar este tipo de análisis y categorizar en distintos niveles conceptos como creatividad y educación en valores ya que en esencia presentan aspectos por los que podría ser contraproducente jerarquizarlos (Azzam, 2009)."

 Enllaç d'una publicació relacionada de l'any 2015:

PISA i EF.

I ESTO ES TOTOTODO AMIGOS !!! O EL MEU BUSCADOR ÉS UNA CAFETERA O REALMENT NO HI HA MÉS.      BE, SI. ALGUNA COSA MÉS HE TROBAT:

En EF ni tant sols ho sabem, ni els importa, sembla !

dissabte, 3 de desembre de 2016

La universitat a l'institut.



Un any més i ja en son uns quants, EUSES ha fet una incursió a l’ensenyament secundari. En aquesta ocasió ha estat amb la xerrada de Jordi Giménez.

 Suposo que amb la voluntat de donar-se a conèixer, ho fa compartint coneixements relacionats amb l’activitat física per mitjà de xerrades de qualitat com la d’enguany.
En edicions anteriors he escrit per manifestar disgust pels resultats de l’activitat, mai,  com tampoc en aquesta ocasió ni per la temàtica ni per la forma o contingut, i si en relació a  l’aprofitament que en fan els alumnes.
A més d’algunes reflexions, aquest èxit és la principal motivació per escriure. Si, fa aproximadament un any, ho feia en to crític ara és obligat fer-ho amb sentit més positiu.
Per aquest motiu vull  destacar que amb accions com aquesta s’aborden aspectes que van més enllà del magnífic contingut d’una xerrada, com :
  •  La possibilitat que s’ofereix a l’alumnat de contrastar informacions rebudes a l’aula , amb altres fonts.
  • Reafirmar la importància del coneixement, teòric en aquest cas, per fer profitosa i adequada la pràctica.
  • L’ampliació de coneixements, en aquest cas vinculats a la condició física i l’entrenament sobretot, però també amb la salut.
  • La possibilitat de formular preguntes, resoldre dubtes i satisfer curiositats de la ma de professionals qualificats. I en Jordi ho és.
Per tot plegat: la iniciativa, la xerrada en si i l’efecte sobre l’alumnat ( que quedarà segur confirmat amb les activitats post-xerrada ), benvinguda la presència de la universitat als instituts. 
 
GRÀCIES A TOTS ELS QUE HO HAN FET POSSIBLE, SOBRETOT PER L’ESTÍMUL QUE REPRESENTA PER L’ALUMNAT DE BATXILLERAT.