diumenge, 20 de novembre de 2016

PER QUÈ, QUÈ I PER A QUI ?



Molt ha plogut d’ençà de l’abril de 2014 i fins i tot abans, quan escrivia: per què fer esport ?


 Entrada completa, versió llegible.
 

Els motius d’aquella reflexió/explicació estava relacionada amb les sessions d’EF de batxillerat ( com es pot llegir a l’entrada ) tot i que les respostes eren i son extrapolables a qualsevol persona o pràctica esportiva.
Avui, un parell d’anys després embrancat de ple en el que se’n diu vessant o objectiu educatiu, per la funció temporal que faig com a docent al grau de mestre d’infantil, m’ha vingut a la memòria l’antiga entrada al escriure: EDUCACIÓ DEL MOVIMENT I EDUCACIÓ PER MITJÀ DEL MOVIMENT.
Avui en dia,  no sempre ha estat així,  està totalment acceptat que el moviment, l’EF o la psicomotricitat s’han d’educar. D’aquest fet se’n deriva la presència d’aquesta matèria  a l’educació obligatòria de nens, nenes i joves. I conseqüentment es forma als futurs mestres en l’àmbit motriu.
Aquesta acceptació no sempre comporta la dedicació temporal mínima i necessària, tant a l’educació del moviment i menys encara a l’educació per mitjà del moviment. Com es pot constatar al següent article:

El missatge final i la resposta a: per què fer esport ? inclou la paraula RESPONSABILITAT. En el seu dia referida al practicant, avui però es refereix al docent en diversos aspectes:

  • En aplicar les tècniques i les eines correctes per a la formació ( el joc n’és una de molt important ).
  • En definir, executar i fer progressar els diversos continguts que composen la motricitat als diferents nivells educatius.
  • I també al moment d’aprofitar els valors del moviment en relació a altres continguts no específicament motrius ( socialització, lecto-escriptura, coneixement del medi i un llarg etc. )
Be podria resumir-se la formació en relació a la motricitat dels futurs mestres en aquests 3 aspectes.

Amb el material que enllaço es pretén oferir una visió completa i complexa del joc i el seu valor educatiu, allunyant-lo de la intranscendència i simplicitat que en altres àmbits pot tenir i te per definició. La fórmula ? Relacionar-lo amb dos fets, molt populars i presents a la vida de les persones, que com el joc poden: en determinada situació tenir transcendència o ser la cosa més simple del món.
Presentació utilitzada. 

La música i l’art. Simple entreteniment sense més o actes i fets amb intencions i missatges ? Accions efímeres i quotidianes o amb profunditat i permanència ?


SI TOT PLEGAT ACABA RESULTANT DIVERTIT I ÉS EN CERTA FORMA UN JOC, MILLOR ENCARA.