dissabte, 23 de juliol de 2016

ESPORT I ESTIU, 4



En anteriors ocasions he utilitzat aquest títol per donar consells en relació a la pràctica esportiva ( hidratació, natació, pèrdua de pes ... ) a aquesta època de l’any.
Ja que considero provat que l’estiu és una època de l’any molt esportiva, pot ser la que més. També ho és, clar, per als més petits de la casa. Més si es te en consideració que cal ocupar-los amb alguna activitat quan els seus pares treballen . 

En aquesta situació són incomptables les propostes d’estades, cursos, etc, que entitats, clubs, empreses i institucions ofereixen a les famílies. Que tenen com a tema únic o com a complement l’esport. 

Fins aquí res de nou, oferta i demanda.  Necessitat d’uns proposta d’uns altres. 

La major part de l’oferta d’activitats s’adreça a infants, nens  i/o  a nous practicants i acostuma a tenir com a objectiu la iniciació amb un component lúdic predominant. No desapareix, però,  a l’estiu el plantejament competitiu dels practicants ( en algunes especialitats s’intensifica ), les seves condicions de realització no són molt diferents de la pràctica regular durant la resta de l’any. 

De forma paral·lela a aquestes activitats a l’estiu es produeix el següent fet: infinitat d’estudiants ( futurs advocats, arquitectes, enginyers de tot tipus, periodistes , traductors ... ) cerquen feines temporals per finançar els seus estudis. 












L’hostaleria, ram pel que vull manifestar el màxim respecte,  i l’àmbit de les activitats físiques, sobretot si el futur graduat ha estat o és esportista,  són  les ocupacions més freqüents dels futurs graduats. Que obtenen el finançament buscat als seus estudis, a les seves vacances o en el millor dels casos poden alleujar les malmeses economies familiars.

No comentaré el resultat d’aquesta tendència sobre el ram de la restauració.  Però si em sembla destacable el fet de que les activitats físiques gestionades per aquest tipus de personal  ( qualificat en els seus camps respectius, sense dubte ) queden reduïdes al simple i pur entreteniment sense més, amb l’únic objectiu de solucionar, al millor preu possible, a les famílies la custodia dels fills i filles en període estival. 

Privant-los d’una pràctica d’activitat:  amb garanties de seguretat, amb rigor en la preparació, en l’execució  i en els objectius, preparada amb coneixement de a qui va dirigida, amb coneixement més enllà de l’experiència personal com a practicant de l’especialitat o modalitat esportiva, amb voluntat i coneixement pedagògic  més enllà de l’entreteniment i un llarg etc... 
Que sens dubte únicament pot oferir algú format en la matèria ( com qui dissenya un edifici o qui prepara, planifica i finalment defensa a un client en l’àmbit legal ).
Ni tant sols em sembla  tolerable, més enllà de pràctiques reglades dels estudis corresponents, que estudiants de CAFE, de mestres o de CFGM o S pugin fer aquesta funció. Ja que en ser titulats voldran ser reconeguts i remunerats d’acord a les seves titulacions.

El que acabo de descriure existeix, ho he vist amb els meus propis ulls, a pesar de no donar crèdit.

Vaig estat molt de temps relacionat amb activitats estivals ( qui no hi ha estat ?) ara que estic allunyat d’aquest tipus d’activitats  pensava, equivocadament que s’havia avançat. Més enllà de regulacions de la professió que es manifesten clarament ineficients, en la consciència de famílies i sobretot dels professionals que les oferten.

En alguns casos ( molts o pocs ? )  la resposta és NO, no s’ha avançat,  per: raons de rendibilitat econòmica ? Manca de consciència professional ? Cerca del màxim guany al mínim cost ? Per manca d’objectius educatius ?  Nul·la exigència dels clients ?

En vista dels temps que corren, espero trobar abans un estudiant que em defensi a un judici o un futur metge que em faci els plànols de la casa. Això si, tot rematadament mal fet però a preu de saldo.

Llastimosa oportunitat perduda d’oferir i practicar esport de qualitat a l’estiu. I flac favor a la professió d’uns i altres. Pa per avui i fam per a demà, em sembla la frase més adient.

dijous, 7 de juliol de 2016

Experiències dels cursos d'estiu de l'INEFC.

Que la formació continuada és una necessitat em sembla una obvietat, que l'INEFC va ser pioner, amb els seus cursos d'estiu, en aquesta funció ( a més de moltes altres ) també és obvi.
Que passats els anys, i amb l'allau actual de propostes formatives, el centre de Barcelona segueixi apostant per aquesta modalitat formativa em sembla un encert.


Més quan ho fa de forma innovadora i imaginativa ( 4 modalitats diferents de formació ).
Vaig presentar dues propostes a l'apartat d'experiències i no vull deixar passar l'oportunitat d'agrair la confiança ( especialment a Carles Gonzalez ) de poder-les compartir amb persones / professionals que com jo, tenen ganes d'aprendre dels demés, de compartir, de reflexionar al voltant de la professió ( docent en el meu cas ).
L'INEFC per si sol ja és tota una experiència ( la seva magnitud, el seu prestigi ... ), el fet d'explicar-hi dues experiències també.

 
Més encara quan els participants han fet curtes les dues hores establertes (que em preocupaven, soc un docent avesat a marcs horaris més breus i apretats)  a base de preguntes, dubtes, relacions del tema del dia amb altres, opinions, suggeriments, etc.
Espero sincerament que us hagi estat útil, com útil ha estat per a mi cada intervenció, dubte, pregunta o suggeriment. He aprés i m'ajuden a millorar.

Se que els assistents tindran accés al material presentat, a pesar d'això i com faig habitualment, està tot disponible al blog: apartat de congressos, cursos, trobades i publicacions.
  • Amb el nom d'INEFC taller, l'experiència: una activitat extraescolar saludable i inclusiva.
  • Amb el nom d'INEFC taller doc, el document (carta de prescripció ) que no està inclòs al material i que va suscitar interès a alguns participants.
  • I amb el nom d'INEFC navette, l'experiència: una versió (us diferent) de la Course Navette. 
Cada curs i ja en son molts, és una veritable experiència i aquest ha tingut un final molt i molt agradable per a mi. Gràcies a tothom que ha fet possible l'EXPERIÈNCIA, i bones vacances a tots.


dimarts, 5 de juliol de 2016

3 hores x setmana, per fi ?

En moltes de les entrades hi ha de forma implícita o explicita una defensa i al mateix temps una reivindicació de l'EF.
M'he remuntat en el temps per calibrar l'impacte de la noticia. Per comprendre-ho cal llegir el següent manifest:
Curs 2005-06, manifest en defensa de l'EF.

Només per les dates ( 10 anys després ), ja es pot mesurar l'impacte de la noticia de juny de 2016.

I finalment per tenir tota la informació, la noticia sencera a un parell de mitjans que se'n han fet ressò.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/06/09/madrid/1465494861_540779.html
http://www.practicodeporte.com/asamblea-madrid-aprueba-aumento-horario-educacion-fisica/

NO SE SI SERÀ IMMINENT, O SI NO SERÀ ? 10 ANYS M'HAN FET SER DESCONFIAT. EN TOT CAS ELS ARGUMENTS BE HAURIEN DE SERVIR ARREU COM A MADRID.
EN QUALSEVOL CAS POSAR EL TEMA A L'AGENDA POLÍTICA JA ÉS UN PROGRÉS.

diumenge, 3 de juliol de 2016

40è aniversari INEF Barcelona ( 9a promoció )



En l’òptica més personal aquesta efemèride ha estat: insuperable, increïble,  fantàstica, excepcional... 

 
Gràcies per una part a la institució ( per la convocatòria ) i d’altra a un grup de companys i companyes de promoció que ens l’han fet viure d’una forma molt especial ( buscant companys, creant grups de contacte, cohesionant el grup i finalment convocant a la majoria de nosaltres: del sud del nord i més enllà de mars i oceans ) essent la promoció més participativa de la celebració.  

Per tancar la part personal, s’ha tornat a constatar, dècades després, el que va ser una part de la nostra vida ( almenys així ho recordo ). Cohesió i unió en la diversitat, respecte i col·laboració a un nivell molt alt i sempre bon humor i un somriure.
El resultat després d’anys, com no podia ser d’altra manera: és que en general ens ha anat i seguirà anant molt be ( pel que vaig copsar en general ).

 
 














La celebració però, ha tingut transcendència més enllà d’unes persones i d’una promoció concreta. En certa mesura, espero que en la mateixa situació s’hagin trobat altres, tant els que ens van precedir com els que ens van seguir.
40 anys be valen una breu reflexió ( que entre abraçades, rialles i anècdotes, també vam fer a la festa ): s’han succeït canvis en la configuració dels estudis: la consideració acadèmica, durada, plans diversos i fins i tot denominació diferent a dia d’avui. 
Amb el pas del temps han canviat els referents, als Sancha ( un plaer veure’l, al cas de tot, com sempre ), Roca, Seirul·lo, Miró, Roca i un llarg etc, de qui vam aprendre en positiu. Al costat d’altres que ens van ensenyar d’altres formes: SB, SV, JH, VA... 

Avui l’INEF ha canviat, els referents són diferents, els estudiants el viuen de forma diferent. Segurament és equivocat afirmar que qualsevol temps passat va ser millor. 
A pesar d’això m’he endut una sensació, que fa temps que tinc i que ara no puc deixar d’expressar: amb el temps, el fet de: viure per la professió ( de les antigues generacions, entre les que m’incloc ) ha evolucionat al fet de: viure de la professió.  

Aquesta constatació, avui que molts dels meus companys son els referents ( PO, ES, MT, XE, XI i un llarg etc ) penso que no s’ha d’oblidar. Ja que, ara me’n adono, aquest va ser el principal aprenentatge que ens vam endur d’aquell INEF. Ara i ja fa temps ens toca a nosaltres, i tots ho hauríem de transmetre ( uns amb més que responsabilitat que altres ).
He pogut comprovar que ens hem estès pel sector públic i privat, per la docència a secundaria i universitària, m’ha sorprès l’impacte que tenim en la gestió esportiva i en menor mesura en altres àmbits de la professió. I parlo només d’una promoció.

Tot això te relació amb una afirmació que es va fer durant la celebració: La influència de l’INEF en la societat ha estat gran. Es va dir.
I em pregunto: ha estat l’impacte esperat i/o dessitjat ? Ha estat el millor impacte possible ?  Sempre ha estat positiva la nostra influència ? Col·lectivament hem fet tot el possible per canviar/millorar les coses ?
Segurament els que viuen l’INEF més a prop tindran resposta. O altres han fet estudis en relació a la professió.
La perspectiva que em dona pertànyer a la 9a promoció i conèixer les immediatament anteriors i posteriors és que per nosaltres en general no ha quedat, hem donat i estem donant la talla. En tot cas per circumstàncies ( socials, polítiques o administratives ) se’ns ha desaprofitat.

QUE NINGÚ VEGI NEGATIVITAT EN L’ESCRIT. ORGULL, SATISFACCIÓ, SENTIT DE PERTINENÇA I FORÇA PER CONTINUAR ÉS EL QUE M’HE ENDUT D’AQUEST ANIVERSARI.
FELIÇ ANIVERSARI A TOTS, PRESENTS I ABSENTS.