diumenge, 26 de juny de 2016

ENTRENA’LS PER COOPERAR.



Quan algú reflexiona en relació al que fa i és el cas, fa bona feina. I si a més ho comparteix amb els demés en aquest cas en forma de llibre, ajuda als demés a fer bona feina.


Si a més afegim un format agradable, una narrativa clara i comprensible i el fet que qui escriu és una persona formada i experimentada. Obtenim una valuosa eina de formació per a presents i futurs entrenadors i perquè no docents.



 Aquests dos fragments en són una breu, però bona mostra.


Al llibre es parla també dels camins, no sempre coincidents i massa vegades paral·lels, de l’esport i de l’educació ( d’aquí la menció anterior als docents ). Durant la meva breu experiència docent a la UJI amb futurs mestres de l’especialitat d’EF vaig fer-hi referència reiterades vegades en el següent sentit:
“ Essent els estudiants persones vinculades amb l’esport seria desitjable que la informació, les pràctiques i molts dels preceptes de la docència s’exportessin al mon de l'esport, l’enriquiria molt. 
Per contra en el transcurs de les sessions ( didàctica de l’EF ) moltes vegades succeïa el contrari, era l’esport i la seva lògica ( en part ) que envaïa l’espai docent. Ho vaig viure i ho recordo com una oportunitat perduda. “
Si ho expresso ara és justament perquè el text de Joan Arumí m’ho ha recordat i em sembla una constatació interessat, que al llibre ell desenvolupa molt millor, de forma no tant simplista com acabo de fer.
A més dels exposats fins ara hi trobareu infinitat d’aspectes útils i dignes de ser tinguts en consideració ( escoltar, autoritat, preveure, controlar, planificar ... ) També algunes respostes al que jo plantejava en forma d'entrada a: per què fer esport ? ja fa un temps.

A PARTIR D’ARA SERÀ RECOMANACIÓ OBLIGADA PER A FUTURS PROFESSIONALS DE L’ACTIVITAT FÍSICA EN TOTA LA SEVA EXTENSIÓ ( Àgueda, Ana i David seran les primeres persones en rebre la recomanació )

GRÀCIES JOAN UNA VERITABLE LLIÇÓ i gràcies Tomàs per la recomanació, com pots veure vas encertar.

dissabte, 18 de juny de 2016

El miratge de finals de juny.



La setmana del 13 al 17 de juny d’enguany, i de ja fa una pila de cursos és la setmana dels treballs de síntesi ( de 1r a 3r d’ESO ) i del projecte de recerca a 4rt.
El plantejaments de tasques d’aquest estil  fan aflorar una viva polèmica al claustre, als equips docents i als departaments didàctics. Fa cosa d’un més m’hi referia en aquesta entrada: 


 Crec que no val la pena criticar o defensar ara aquesta dinàmica en profunditat, quan de la mateixa forma que ha succeït amb les CCBB ha arribat per quedar-se,  de la ma de la conselleria. I amb el mateix nivell de convicció, importància i reconeixement: molt baix.

Un parell d’apunts serviran per situar-nos:

  • Més enllà de plantejaments filosòfics, vàlids sense cap dubte. Poden els alumnes d’ESO afrontar tasques que requereixen maduresa, autonomia i decisió. Quan la tendència és  durant el curs acompanyar-los,  pautar-los la feina i fer seguiments cada vegada més estrets i acurats en pro de la seva promoció ? 
  •  I més encara,  quan el valor de les citades capacitats ( competències les podríem anomenar també ) en l’avaluació és més aviat escàs,  per dir-ho d’una  forma elegant.
Aquests dos apunts serveixen per justificar la polèmica  esmentada anteriorment.

 La setmana a la que em refereixo ha estat especial. I no únicament pel canvi de dinàmica del treball dels i amb els alumnes, que es dona cada any. Tampoc per la decisió, a pesar de la polèmica,  de canviar el temes i les tasques dels diversos nivells, que o be estaven desfasats o tenien poc atractiu per l’alumnat.

El que em duu a parlar de la setmana és justament l’elecció, per part dels diversos equips  del centre, de forma independent,  de la temàtica i el nucli central d’activitat en els respectius treballs i projecte. Si  una imatge val més que mil paraules, aquestes són imatges de les activitats realitzades:

1r d'ESO, El remei
2n d'ESO, el Delta de l'Ebre.
  
3r d'ESO, Les Cases d'Alcanar.




  
4rt d'ESO: Les Cases d'Alcanar ( platja ).










Els arguments que  porten  a tals eleccions ( en els 4 nivells d’ESO ) poden anar en dues direccions:
  1. Potser que,  donades les circumstàncies és prengui la decisió còmoda per a molts professors, atractiva per a l’alumnat i sense transcendència i pes acadèmic. A aquestes alçades de curs:  que s’entretinguin i endavant ! 
  2.  O potser que a pesar de les circumstàncies i prenent com a referència els objectius i les competències d’etapa, que ens demanen entre altres: activitats aplicables a diverses àrees, de treball cooperatiu, en que es valori el respecte i la col·laboració amb els companys, que fomentin l’autogestió o el control d’un mateix en situacions diverses.
De tot hi deu haver a l’Institut “Sòl-de-Riu” , que és un centre com molts altres de Catalunya. Però he participat en dos dels equips que ha pres la decisió i en cap cas he percebut l’elecció de les propostes basada en la primera direcció. Encertat o equivocat en el disseny de les activitats han primat els arguments de la segona direcció. 
 
Per tant, i és significatiu:
Que quan es tracti d’escollir activitats atractives per a l’alumnat, que possibilitin el treball en equip, que complementin be amb altres tipus d’activitats, que siguin aptes per a grups heterodoxos, que incorporin aprenentatges en si mateixes, que siguin fàcilment observables i avaluables objectivament. L’elecció sigui en major o menor mesura l’ACTIVITAT FÍSICA.

En uns casos com a forma de desplaçament, a peu o en bici (1r i 3r) En altres com a mitjà de descoberta del medi (2n). Altres vegades en forma de proposta, gestió i realització d’activitats de lleure (3r). I finalment com a aprenentatge i pràctica motriu  de noves activitats, a més de com a pràctica recreativa (4rt).

Em resulta significatiu com a professor d’EF que la nostra matèria, tantes vegades infravalorada, menystinguda i a vegades despreciada, sigui per una setmana el centre, el pal de paller de les activitats d’un centre. I que molts dels professors exerceixin per moments de professors d’EF.

La constatació dels fets es transforma en reivindicació. Si l’EF ens és útil pedagògicament del 13 al 17 de juny també ho és de setembre a juny i més enllà. I amb una mica més d’espai en el currículum ( com molts estaments internacionals també reclamen ) faria molt millor la seva funció. Aquesta setmana n’és la prova. 

FINS QUE DESAPAREGUI EL MIRATGE DE FINALS DE JUNY ( no soc optimista ), ES ENCORATJADOR QUE ELS EQUIPS D’UN CENTRE TINGUIN PER  L’EF LA CONSIDERACIÓ QUE MEREIX.