dissabte, 28 de maig de 2016

ESPORT ESCOLAR ( 2n torneig de rugbi ) CONTAMINAT ?



Si acompanyo l’enllaç de l’entrada motivada per la primera edició,  és perquè mantinc totes i cada una de les afirmacions, reflexions, virtuts i valoracions que s’hi fan. I crec poder afirmar que en aquesta edició a pesar del canvi d’alumnes participants i de la seu del torneig s’han repetit, i per tant s’han reafirmat els arguments exposats:

El rugbi com a eina, el rugbi com a excusa.
 

Ara be, i d’aquí el títol, celebrada la segona edició . Crec que es poden valorar alguns elements i situacions que s’han donat i que afecten molt directament a l’esport escolar ( el torneig n’és només una mostra ).
L’argument és: quan en una situació puntual amb uns participants determinats es donen determinades conductes pot atribuir-se a la casualitat, a la tipologia concreta dels participants o pot tractar-se de fets inherents a l’activitat. En repetir-se però l’activitat en idèntiques condicions, encara que amb individus diferents i reiterar-se  els comportaments i les situacions, aquest fet és un clar indicador que tals comportaments estan arrelats.
L’argument ha de ser tan vàlid per als valors i  les conductes positives ( com les que es descriuen a l’enllaç ) com per a les negatives. Precisament a aquestes darreres és a les que em refereixo amb el qualificatiu: CONTAMINAT.

En què consisteix la contaminació ?

Manca de respecte per l’adversari dins i fora del terreny de joc, sobrevaloració de la victòria per damunt d’altres valors i cerca del triomf a qualsevol preu, amb celebració excessiva d’aquest a vegades amb humiliació del rival, escàs respecte per l’autoritat en el joc i les seves decisions/explicacions, valoració de la pràctica únicament en funció del resultat ( i no únicament dels participants, també dels espectadors ), i per no ser tremendista etc.

D’on ve aquesta contaminació ?

Cal considerar dues hipòtesis: intrínseca, és a dir de l’activitat en si mateixa o extrínseca, de factors aliens a l’activitat.
En anomenar-la contaminació em decanto clarament pels factors extern. Si es revisa l’enllaç s’entén perfectament ( no competició, si agonisme/competència, ni premis ni sobrevaloració de la victòria, no marcador, ni resultat, no arbitratge sinó guia/explicació dels judicis, accions de germanor com: mostra de "Hakes" que no concurs, 3r temps ... ) i si faig extensiva la contaminació a l’esport escolar en conjunt o potser n’hauria de dir l’esport formatiu és perquè dono per suposada aquesta filosofia i comportament en tots els que hi estan implicats. Si no és comporten així, no és esport formatiu, és un succedani de l’esport competitiu.
Per respondre breument a la pregunta podria dir que la contaminació ve de l’esport competitiu. Però això seria tractar d’irrespectuosos, de superbs, de poc solidaris, de mal educats a tots els esportistes. I sens dubte aquesta situació no és real, hi ha milers d’exemples de tots els esports que ho demostren.
La resposta  és més complexa i com a tal opino que és multifactorial, concretament bifactorial: la unió de l’esport competitiu en la seva màxima expressió i la seva sublimació fins i tot extraesportiva a l’extrem són una veritable bomba. Que en mans d’adolescents ( especialment nois, encara que no exclusivament ) apareix en qualsevol situació que puguin associar, encara que sigui remotament, al referent esportiu ultracompetitiu. 

Qui porta la contaminació ?

A un terreny, marc, activitat que com s’ha vist està curosament preparat per minimitzar la citada contaminació. La resposta és: la duen gravada a foc en el seu foro més intern, l’han mamat. I sento profundament afirmar que aquells que en algun moment han tingut o tenen vincles amb el futbol n’estan més infectats que la resta. Vull però dir immediatament, que no és el futbol com a esport qui els l’ha insuflat, sinó la perniciosa visió que se’n dona. El futbol-negoci, el futbol-fanàtic, el futbol-noticia ( sigui quina sigui ). 
Per a mostra un botó.
Si algú a aquestes alçades és pregunta: per què el futbol ? La resposta és: aquí el futbol, a altres llocs no ho se ?  te més repercussió, atenció i magnificació que cap altre esport fins i tot més enllà de la seva pràctica i això el pot convertir en pervers.
El qui doncs està clar: els gestors de l’esport que amb la seva acció n’ofereixen una determinada visió, els mitjans, uns més que altres,  que la transmeten als 4 vents i no oblidem els que se la fan seva, l’amplifiquen i en el fons la fan possible ( rendible: publicitàriament, econòmicament, socialment... )

QUÈ FER EN AQUESTA SITUACIÓ ?

VULL ADREÇAR-ME ALS MEUS COMPANYS DE FATIGUES ( JOAN I MIQUEL ). ESTÀ CLAR NOIS: SEGUIR COM A QUIXOTS LLUITANT CONTRA ELS MOLINS DE LA CONTAMINACIÓ DE L’ESPORT FORMATIU !!
INTENTANT MILLORAR, IDEANT EINES, ESTRATÈGIES I ELS CANVIS NECESSARIS PER CONTRARESTAR UNA FORÇA TANT BRUTAL ( que: aquí soc pessimista no cessarà )

ÉS LA NOSTRA FEINA I A MÉS ÉS UN PLAER, QUE EN OCASIONS COM LA TROBADA FINS I TOT MOLTS ALUMNES AGRAEIXEN.

Participants d'enguany, alguns contaminats, altres espero que molts, agraïts.


dissabte, 21 de maig de 2016

El valor d'un petó.

No per haver estat comentat anteriorment en diverses entrades, fa que el tema deixi de tenir interès. Sempre és actualitat o hauria d'estar sempre d'actualitat: NENS I NENES, ESPORT, PARES I MARES, ARBITRES, ENTRENADORS...

L'article que acompanyo és una excel·lent mostra de com poden ser les coses, en contrast amb el que acostumen a ser.
http://verne.elpais.com/verne/2016/05/18/articulo/1463578431_880865.html



Aquesta primera és la imatge dels fets, que contrasta  clarament amb les altres: escollides a l'atzar entre les moltes que circulen per la xarxa ( són d'allò més habituals).
 En la cerca d'imatges que poguessin contrastar, he topat amb un resum molt útil. En aquest cas als pares que com és conegut són una part molt important de l'esport formatiu, acompanyant a esportistes i entrenadors.



dimecres, 18 de maig de 2016

Festa + atletisme + adolescents = X ?



Hi ha equacions més difícils que altres.  La que serveix de títol ho és especialment. Ja que inclou festes i adolescents en relació a esport i en concret a una pràctica ( el cross ) no especialment popular / atractiva.

        



El marc del que pretenc explicar deu ser comú a moltes poblacions. 
Festes locals amb actes nocturns, amb dies festius i a nivell escolar amb horaris i activitats més relaxades ( jornades culturals en diem ). Modificació dels hàbits rutinaris ( fins a comprometre l’assistència als centres educatius )  i a Alcanar gran protagonisme dels bous de carrer, al voltant dels que gira tota activitat ( a les 12, a les 18 i fins i tot de nit ).

El que em motiva a escriure ha estat el sorprenent resultat d’aquesta equació fa uns dies. 
D’una convocatòria de poc més d’un centenar d’alumnes ( que participen al llarg del curs a activitats esportives ) van acudir en perfectes condicions a la cita i amb bona predisposició a la pràctica aproximadament el  75 %. Un veritable èxit !

Quines en són les claus:
  •   L’establiment de vincles entre activitats.  Si algú es fidelitza a una activitat és més fàcil ampliar el ventall a altres activitats i modalitats. 
  •  Adaptar l’activitat a l’entorn, en aquest cas festiu. Primant la participació per damunt de cap altra consideració: rendiment, resultat o marca, que sempre resulta excloent. 
  •  Possibilitat d’oferir associat a la pràctica algun incentiu, a ser possible esportiu. En aquest cas gràcies al PCEE ( samarreta ) i gràcies al ajuntament ( val de pràctica esportiva al complex municipal ). 
  •  Tot i que les activitats ha de ser dirigides i adreçades a grups determinats, deixar la porta oberta a la participació voluntària ( el marc ho permet ), no fa més que augmentar la participació per l’efecte socialitzador que te en aquest cas l’activitat física.
No se si és una clau, però fer la prova, dur a terme la proposta per arriscada que sembli a vegades és la millor opció. En aquest cas ho ha estat. Per això em ve de gust destacar-ho.
Més encara quan, jo el primer, sovint acusem als nostres alumnes de passotes, desinteressats i poc implicats en condicions normals. Ves per on en plenes festes han donat una bona mostra de participació, compromís i implicació.

 

La millor imatge que pot il·lustrar l’entrada és la foto de grup de tots els participants de l'Institut. Si us interessen els detalls de l’activitat aquest enllaç us aporta més informació.