divendres, 25 de març de 2016

El 14.

No soc gens amic d'homenatges i menys encara pòstums, però... l'ocasió és especial, per supressiva ( es sabia de la seva malaltia, però... massa aviat ) i pel que ha significat.
Encara ahir al matí m'hi referia indirectament i involuntària en comentar una entrada dedicada a Marcelo Bielsa i després ha arribat la noticia.

Portada del suplement del: De Volkskant del 25 de març.
Pàgina 14 del: Het parool.



















Soc de la època en que un 14 era el premi gros de les travesses i amb ell ho va deixar de ser. Ell va passar a ser el 14. El que tots volíem dur a la samarreta de l'Ajax o a la taronja d'Holanda. Aquí no va poder ser, Spain era diferent, també en això. Ara ja no ho és, al menys en això.
El 14 va ser abans que el 10, que el 23, que el 7 al futbol. I més enllà del futbol el 14 va ser abans que el 23 o el 16 al bàsquet o el 46 o el 93 a les motos i un llarg etc.


















Johan va ser abans que Maradona, Beckham o Cristiano, que Jordan o Gasol i que Valentino o Marquez. A ell li ho deuen, tots li ho devem, també això que potser ha passat desapercebut, a més de moltes altres coses del futbol i més enllà del futbol. Inclosos els errors, fins i tot en això era autèntic.

TANT DE BO QUEDI, MÉS ENLLÀ DELS COLORS, LA SEVA FACETA MÉS IMPORTANT: UN INNOVADOR ( a vegades involuntari, crec ? ) EN MOLTS ASPECTES.

dijous, 17 de març de 2016

Dia mundial de l'AF, cal ?

Em motiva especialment a escriure el seguit de missatges de vàries instàncies que m'arriben per celebrar el dia mundial de l'activitat física (DMAF) el proper 6 d'abril.


Tot i que subscric el missatge i el fons de la qüestió, la celebració del dia de ... no em sembla la millor eina per canviar l'estat de les coses. I tot seguit n'exposo algunes mostres:


Prenent com a referència el mes d'abril, com es pot comprovar hi ha dies internacionals o mundials per a tots els gustos. 
Cal un dia internacional del petó ? O un dia per a la diversió en el treball ? Un dia internacional millora la situació del treball a la mineria, dels malalts de Parkinson o del poble gitano ? Per anomenar-ne alguns.

Pot ser m'influeix el fet que no soc molt de celebracions, sants i aniversaris els celebro amb discreció i sense estridències. 
Més enllà de bufar les espelmes es tracta de viure el fet ( que sigui ) a diari i no el dia que toca, per al meu entendre: hipocresia i/o conveni social o mala consciència col·lectiva.

Com que soc en la mateixa mesura sensible a la necessitat de practicar activitat física que al patiment dels malalts de Parkinson i les seves famílies o a la estigmatització del poble gitano. No faré cap acte, manifestació o activitat especial el dia 6 d'abril. Millor dit el 6 d'abril serà un dia més en el foment, pràctica i difusió dels valors de l'activitat física, que és la parcel·la en la que puc i he d'influir en la meva tasca de docent d'EF.

Us adjunto el manifest de la jornada, que per cert signaria al 100 %. Això si, els 365 dies de l'any inclòs el 6 d'abril i especialment els 200 i poc que dura el curs escolar:
Per la escassa consideració que tenen els responsables educatius, esportius i de la sanitat, que si celebraran el 6 d'abril el DMAC. Gràcies a ells l'EF no te el temps ni l'importància per contribuir una mica més, del que ho fa, a allò que proposa el manifest. 


UNA FLOR NO FA ESTIU, EM SEMBLA UNA DITA POPULAR QUE RESUMEIX L'ESPERIT DE L'ENTRADA, A PESAR D'AIXÒ SI SERVEIX PER DIFONDRE LA IDEA BENVINGUDA DIADA.

diumenge, 13 de març de 2016

L'avaluació, tema recurrent !!!

Potser per això a l'apartat de paraules clau, l'avaluació és un dels més extensos. Si no és per una cosa o per una altra sempre hi ha polèmica, dubtes, explicacions a fer, etc.
Si reviseu aquest apartat us adonareu que una de les claus apuntades és la informació, donar a conèixer, explicar, comentar els criteris d'avaluació a alumnat i famílies per quan arriba el moment de la valoració provisional ( trimestre ) o definitiva ( final de juny ), com a mínim si no es poden compartir les valoracions es coneguin els criteris que es fan servir.

 En aquesta línia al inici del curs actual vaig incorporar aquesta rúbrica al document de referència de 3r d'ESO en aquest cas. Fa uns dies amb motiu de la segona avaluació en la línia de donar a conèixer els criteris vaig publicar a la plataforma del centre la rúbrica anterior.
Aquestes accions han tingut un abast limitat, suposo que és inevitable però hi ha qui segueix sense comprendre el caràcter: continuat i el diferent valor dels aspectes a avaluar ( no tot val el mateix ).

Amb l'objectiu de solucionar, no se si definitivament, el problema / dubte / diversitat d'opinió, he engegat una iniciativa que en sembla interessant compartir.

Nova informació permanent del criteris d'avaluació.

COM EN ALTRES ÀMBITS DE LA VIDA LA TRANSPARÈNCIA I LA COMUNICACIÓ ( ENTRE PARES FILLS, EN AQUEST CAS ) AJUDARIEN MOLT A FER MÉS COMPRENSIBLES ALGUNES DECISIONS DELS DOCENTS.

diumenge, 6 de març de 2016

AUTÈNTICITAT vs SUCEDANI.



Que soc guardiolista és evident ( i quedarà clar),  que Pep i Zinedine tenen una semblança física també, i sense que representi absolutament res ( i no és cap presumpció ) m’hi assemblo una mica diuen ? Voldria tenir-hi més coses en comú però ...














D’aquesta: broma a vegades, casualitat, calvície, afició. Neix la idea, prematura segurament, d’escriure aquesta comparativa. Entre moltes potser ja tocava fer una entrada futbolera 100 %.

ZZ i PG, com està escrit als seus xandalls respectius, tenien en comú al fer-se càrrec de les primeres plantilles dels seus clubs escassa experiència com a tècnics de 1r nivell, el pas previ per l’equip filial de l’entitat, haver estat  jugadors insígnia en el seu moment a l’entitat respectiva i un estil molt vinculat amb la pilota ( encara que amb diferències ).


Aquests tres trets comuns sembla que han fet pesar a algú que la història podia seguir en paral·lel. Aquell que ho pensi, ha de tenir present també que entre els dos tècnics hi ha grans diferències, fet que em duu a pensar que la seva trajectòria no serà semblant ni de lluny. 

PG: ja de jugador exercia de tècnic al camp i el seu tret més destacat era la visió de joc ( el joc de posició que tant be ha assimilat Busquets ) en defensa i en atac, la seva principal virtut va ser el joc  col·lectiu. A pesar de les seves sortides ja com a jugador i després com a tècnic és indiscutible el seu sentit de pertinença al club on va triomfar. Encara que amb uns inicis tortuosos ha seguit una idea de joc clara ( que ell sempre ha vinculat a Cruyff ) que ha imposat per damunt de personalismes i divismes. El joc de possessió i el sentit col·lectiu del joc són la seva senya d’identitat, i amb aquestes premisses ha construït i construeix els seus equips. L’estudi del joc i dels aspectes que més enllà del joc hi tenen a veure són una constant en el Guardiola entrenador ( els hàbits, l’alimentació, la tecnologia en l’entrenament i un llarg etc... )

ZZ: La seva condició de superestrella com a jugador ( sense arribar als extrems de CR7 ) i el seu estil de joc no li van atorgar una visió tant coral del joc. No pot tenir la consideració de jugador o entrenador de club ( en aquest segon cas una mica, tot i que crec que no pesa tant com la de jugador ) ja que va ser un galàctic més, el més volgut diuen. Està per veure quina serà la seva filosofia de joc, quines aportacions fa com a tècnic ? De moment més enllà d’ acontentar als jugadors, els comentaris són que hi ha poques variacions estratègiques en relació al seu predecessor. I no hi ha hagut una exposició clara en aquest sentit, ni s’ha visualitzat més enllà dels tòpics en les declaracions i explicacions com a entrenador.
És just reconèixer que ZZ s’ha trobat amb un grup ja fet. Diria que ha heretat un projecte, més que crear-lo, i l’ha de gestionar. A pesar d’això m’atreveixo a vaticinar menor profunditat en la idea del futbol i tot el que l’envolta pel que s’està veient en aquests primers dies.

Aquesta comparativa no està plantejada desde la neutralitat, és clar. Hi ha admiració per dos grans jugadors i identificació amb la personalitat de PG com a tècnic i fins i tot més enllà d’aquesta condició.
Es pot considerar oportunista fer la comparació amb tanta diferència de trajectòria donat el poc temps de ZZ com a tècnic al 1r nivell ( he triat, per contrarestar, fer-ho amb un 7 a 1 a favor ). Crec que serveix per: més enllà de les comparacions personals, per comparar models, estils, formes de fer.

Començava parlant de les similituds entre els dos i crec que justament han estat les diferències les que han portat a ZZ al 1r equip del Madrid. I lamentablement per a ell,  aquest a no ser que m’equivoqui i sigui un segon Guardiola, serà el seu gran problema.

Molta sort a tots dos.
Encara que si hi ha una lliçó:  aquesta és que les coses s’han de pensar, preparar  i planificar. No per assegurar que sortiran be sinó només, i ja és molt, per tenir alguna possibilitat d’èxit. La confirmació ideal d’aquesta teoria seria que les decisions en calent, la burda còpia o l’oportunisme ( i no parlo de ZZ ) no haurien de triomfar mai.
AIXÒ A MÉS, EN AQUEST CAS SERIA BO PER EN PEP I PEL BARÇA ( ara ja se'm ha vist el llautó clar del tot ).