dijous, 28 de gener de 2016

Xerrada: estiraments, com i perquè ?



De Jordi Gimènez als alumnes de batxillerat de l’Institut Sòl-de-Riu del dia 27 de gener.

Amb el plantejament i el programa següents. De manera científica però clara, entenedora i agradable el conferenciant ha desgranat les diverses parts del programa. Com ja és habitual a les seves explicacions en Jordi ha tancat els seus raonaments a una demostració pràctica molt útil per a l’objectiu de conscienciar l’alumnat i/o provocar alguna reflexió.




Gràcies Jordi i gràcies EUSES per una vegada més, ja s’ha convertit en un clàssic, oferir  als centres de les nostre terres la possibilitat de reforçar la tasca de formació en l’àmbit esportiu.
En aquesta ocasió han estat una vuitantena d’alumnes de post obligatòria els que per indicació dels organitzadors han assistit.

Un moment de la demostració pràctica.

A banda dels agraïments em ve de gust aprofitar l’ocasió per afegir algunes reflexions a posteriori de la conferència.
  1. Considero un encert adreçar les explicacions als alumnes de post obligatòria ja que estan pròxims a perdre o ja han perdut la guia que pretén ser l’EF per a la seva pràctica esportiva. Un recordatori d’aquest estil mai és sobrer. 
  2.  El fet d’incloure als alumnes de 1r s’ha fet amb una triple intenció: en alguns dels aspectes exposats reforçar conceptes tractats i treballats de forma sistemàtica al llarg de currículum, contrastar visions i punts de vista diferents ( que no oposats) i refermar la importància del coneixement d’aspectes teòrics per poder realitzar una pràctica profitosa.
 Tant  en un com en l’altre cas no s’han cobert tots els objectius (i no per cap carència en el contingut). Fet que atribueixo a l’escassa importància que es concedeix a la teoria i a les explicacions en l’àmbit de l’activitat física.
"Cap acció no té solta sense el comentari i el relleu de la paraula".  Deia Salvador Espriu, no referit a l’activitat física, segur, però li és aplicable perfectament. Escric aquestes línies a cop calent   ( pot ser sigui un error ?) però em dolen les paraules desaprofitades.

En el primer cas ( 2n de batx ) una sèrie de consells de pràctica que be poden estalviar uns “eurets” o molts si la mala pràctica o la no pràctica provoca trastorns o afeccions.
I en el segon cas ( 1r de batx ), més greu ja que el 100 % de la xerrada és perfectament avaluable i ho serà. Quina ocasió perduda de constatar la diferent denominació als estiraments actius i passius entre l’EF i el conferenciant. Quina llàstima no apreciar grans coincidències en les propostes d’escalfament. Quina ocasió perduda de constatar si es realitzen exercicis “perillosos” a les sessions d’EF, és cert i per què ? Por o vergonya a mostrar coneixements en relació a les tècniques d’estirament, on queda l’stretching ?

En fi,  la gran reflexió que jo em faig i que és segurament la mare de les reflexions en EF, és: 

Si a l’EF ens centrem en la pràctica que és el nucli de la matèria, però a la vegada  intentem dotar-la de contingut científic/teòric ( amb la mida justa ), perquè pretenem que l’alumnat vagi guanyant en coneixement i com a conseqüència en autonomia en la seva vida post o extra EF. Si aquesta tasca es fa d’esquena a moltes famílies i de la societat en general (allò de la Maria, ja sabeu).
Quan per una vegada apareix una proposta com la que comento i l’alumnat reacciona com un no espera. Que s’ha de pensar ?  FRACÀS !!!

Se que a la xerrada s’han buscat intencionadament ( i encertadament ) males pràctiques esportives, i n’han sortit. Però dels futurs batxillers i properament universitaris opino que és exigible sentit crític, preparació i participació compromesa. Que en aquesta ocasió no han mostrat.

S’haurà de seguir amb l’esforç,  a pesar de la poca receptivitat, d’explicar el com, quan i per què de les coses ? I no sols repetir-les de forma mecànica i irreflexiva. És l’única forma que aquest fracàs no es repeteixi i que l’EF tingui sentit.
Si algú està interessat en alguns dels conceptes que apareixen a la reflexió aquests enllaços poden aclarir una mica més el comentari: 






dissabte, 23 de gener de 2016

3ª trobada pedagògica. Amposta 2016

El primer que em ve de gust fer és agrair la invitació a participar aquesta jornada, tot i que podria semblar fora de context crec que ha encaixat be l'explicació.

En segon lloc corroborar que compartir sempre és útil ( per mi ho ha estat ). Gràcies.
En tercer lloc publicar allò exposat i fins i tot alguna cosa més, que per raons de temps era impossible d'explicar.




I ja per últim fer una reflexió a posteriori de la jornada i de la meva explicació: agraeixo sincerament els elogis a l'exposició i a la tasca que suposa el taller. Però ( és una interpretació ) el taller sobretot, no és una tasca altruista i de voluntariat, que calgui agrair. És una manera de fer inclusió potser original ? És un programa de centre i una acció regulada i prescrita. 

Per tal de que s'entengui aquesta reflexió, he fet una ràpida recerca al PEC de l'Institut "Sòl-de-Riu" que ho deixa més que clar en diversos apartats:

     2.1. Principis rectors
f) La inclusió escolar i la cohesió social.
     2.2. Caràcter propi.
(...) vol definir-se específicament com:
Un institut inclusiu i acollidor, on es tracta a tothom en funció de les seves diferències i per això es proposa organitzar els suports per atendre la diversitat de forma segura, acollidora, col·laboradora i motivadora. Fomentant la participació i valorant d’enriquiment del grup i de cadascun dels seus membres. Es pretén, doncs, desenvolupar valors inclusius, compartits per tota la comunitat educativa com a fonament primordial per què tot l’alumnat assoleixi els majors nivells de competència.
     7.1.  Principis d’inclusió
Els principis rectors generals que orientaran els processos d’inclusió seran els propis del sistema d’educació de Catalunya i es poden resumir en dos punts bàsics:
·         Equitat: garantir la igualtat d’oportunitats educatives de l’alumnat independentment del seu   estat personal, familiar, social i econòmic, proporcionant mesures compensatòries sempre que siga possible per part del centre. (…)
 
      EN DEFINITIVA QUE NO ÉS OPCIONAL, QUE S'HA DE FER ( no deu haver-hi una gran variació entre els diversos PEC de centre en aquest aspecte ) EL VALOR NO ESTÀ EN FER AQUESTA TASCA, SINÓ EN COM ES FA.
     Finalment i amb aquesta premissa, si us ha agradat la fórmula del taller, si creieu en el paper que pot tenir l'EF / l'activitat física en matèria d'inclusió. Em sembla adequat proposar la lectura d'una antiga entrada que complementa molt be tot el que fins ara s'ha dit.


      GRÀCIES DE NOU I FINS A LA PROPERA OCASIÓ.
 









dijous, 14 de gener de 2016

Transversalitat, interdisciplinarietat ...



L’exemple més recurrent, en aquest sentit,  més escoltat en anys d’experiència és la coneguda frase referida als ensenyants, sigui quin sigui el nivell i l’especialitat, que diu: “ tots som professors de llengua”.
De fa uns anys i en al marc d’un pla d’impuls de la lectura, al meu centre totes les matèries i l’EF no n’és l’excepció realitzem una activitat de lectura i comprensió lectora. Com a afegito procuro aprofitar-la  relacionant la temàtica dels textos amb algun aspecte del currículum ( cas del curs actual) o amb l’època del curs ( en anys anteriors).
Aquests són els textos  i  les activitats d’enguany:
https://app.box.com/s/9rwl6pziidtm3km28m74n9pge9bqfqgy

En la mateixa línia m’he adherit a la proposta que fa el departament de llengües del centre que consisteix en proposar un llibre de lectura relacionat amb matèries diferents a les estrictament lingüístiques, en el meu cas l’EF. En pro de la transversalitat he proposat a l’alumnat de 3r d’ESO la lectura de Correr, biografia d’ Emil Zátopek de Jean Echenoz. ( de passada aprofito per recomanar-lo a tothom ).



Més enllà de compartir experiències i fer recomanacions el que em motiva a escriure aquestes línies és fer una reivindicació més enllà de la coneguda frase. Per què no tots en determinat moment no som professors d’EF  ? O si més no ens ocupem de la salut postural dels nostres alumnes.
Si necessiteu raons per fer-ho us adjunto l’enllaç d’una antiga entrada que us pot servir de motivació.


SI CREIEM EN LA TRANSVERSALITAT I LA INTERDISCIPLINARIETAT QUE SIGUI PER A TOT, O NO ?