A què, quan i per què juguem ?

Tenen justificació els que admeten i/o utilitzen el joc lliure en l’àmbit educatiu o la tenim els     intervencionistes ? Te algun sentit la lliure elecció de l’alumnat de les activitats o sempre ha de predominar el criteri del professor / mestre ? Totes les situacions educatives són idèntiques o hi ha diferències a considerar ?  

 A vegades, les definicions serveixen per aclarir dubtes, no se si serà el cas ? 3 definicions de joc ho demostren:Spencer considera el joc el resultat d’un excés d’energia acumulada. El joc infantil es justificaria com una manera de canalitzar l’energia que no es gasta, en no haver de realitzar activitats serioses.
Considerar aquesta com la mare de les definicions, donar-la per bona, és la única justificació dels partidaris del joc lliure i del no intervencionisme. 

Afortunadament n’hi ha d’altres, més enllà de la visió reduccionista i simplona d’Spencer.
Segons Huizinga: “una acció o activitat voluntària, realitzada dins de certs límits, fixats en el temps i en l’espai, que segueix una regla lliurement acceptada, però completament imperiosa, proveïda d’una finalitat en si mateixa, acompanyada d’un sentiment de tensió i alegria i d’una consciència d’ésser quelcom diferent d’allò que és la vida corrent”.

 Lew Vygotski. No considera el joc com una forma d’expressar les capacitats ja consolidades, sinó que opina que és el joc el que facilita el pas d’unes adquisicions immadures a unes més permanents.

Les paraules de Huizinga i Vygotski entre altres, son només una petita mostra del valuossíssim tresor que és el joc en educació i posen en evidència als qui de forma irresponsable no el contemplen i exploten com a eina ( per als més variats objectius ).
Les raons d’aquesta decisió no tenen cap suport científic, i sols es poden atribuir a la comoditat o la deixadesa.

Responent a les preguntes inicials: MAI, ha de quedar en mans alienes al professor el paper del joc, ja que aquest SEMPRE ha de tenir intenció educativa. Diversa com es pot deduir de les definicions, però sempre intencionada.
El MAI inclou també les situacions més pures d’oci, els esbarjos per exemple, fins i tot en aquest cas. El més pròxim a les paraules d’Spencer i donant per bona la seva definició, cal intenció i control de l’activitat lúdica. 

Aquesta posició no elimina la possibilitat d’elecció, sinó que la condiciona, la fa possible però amb una intenció clara. La socialització per exemple, en la que el mitjà no influeix decisivament en l’objectiu final i per tant possibilita la lliure elecció.

TOTES LES REFLEXIONS TENEN ALGUNA RAÓ, I AQUESTA TE EL SEU ORIGEN EN LA MEVA RECENT IMPLICACIÓ A LA GESTIÓ DELS ESBARJOS AL MEU CENTRE PER UN COSTAT, I D’ALTRA BANDA AMB LA RECENT DEDICACIÓ A LA DOCÈNCIA A FUTURS MESTRES ( amb, espero, el joc com a eina importantíssima ).