Ha saltat a l’actualitat la deserció de
Leonardo Haberkorn com a professor universitari ( s’ha fet viral se’n diu ara !
) i més enllà de la seva decisió personal, ha tornat el debat de la tecnologia
a les aules ( mòbils, tauletes, portàtils, whatsapp, facebook, etc.) i com a
derivada el de l’actitud de l’alumnat.
Als tres enllaços següents, si no esteu al
corrent de la polèmica la podeu seguir, i contrastar les opinions diverses.
Es fa difícil prendre una posició quan es
barregen bàsicament dos aspectes, que no sempre han d’anar lligats:
- La tecnologia per una banda (
noves eines i nous mitjans ).
- I l’actitud dels estudiants ( el
respecte, la dedicació, l’interès, etc.)
A la respectable decisió del professor
Haberkorn i a la dels seus defensors s’hi barregen els dos aspectes com si
fossin causa efecte, la qual cosa històricament es demostra que no van sempre
de la ma.
Sempre hi ha hagut alumnes maleducats, desinteressats i desinformats (
o es diferent no atendre a les explicacions parlant amb el veí de taula o
fer-ho via whatsapp amb algú a kilòmetres de distància ? Quina diferencia hi ha
entre el candy crash i jugar als vaixells a un tros de paper ? ). Jo, i suposo
que tots els docents veterans en poden donar fe.
Les reaccions de prohibició em semblen una
solució simplista i poc adequada als temps que corren. I son una batalla
perduda d’inici.
En relació a la posició oposada i crítica per
tant amb Haberkorn, qualificant-lo de poc innovador, poc motivador i bàsicament
antiquat, sembla no reconèixer ni tant sols una part del problema que denuncia.
Em resulta impossible prendre partit entre dos
opinions maximalistes ( les dues aporten arguments útils i acceptables, però
cap al 100 % ).
Més aviat crec que cal situar-se en relació als elements de la
discussió.
- Que la tecnologia i els nous
mitjans són una eina em sembla una evidència indiscutible. Els centres
educatius tenen web, usen els SMS, moodle i fins i tot facebook o whatsapp, els
alumnes disposen de portàtils i llibres digitals, són per tant eines útils. Jo
mateix en el marc de l’EF, considero un gran avantatge disposar de moodle, per
augmentar el temps de pràctica d’activitat física de l’alumnat.
Per tant, a favor
de la tecnologia a les aules. Ara be seria hipòcrita no reconèixer que a nous
mitjans nous problemes, cal per tant regular l’ús que se’n fa. Que sens dubte és
una mica més complicat que prohibir-ho tot sense més.
- De la mateixa manera radicalment
en contra de la manca de respecte, el desinterès sigui el digital/actual o el tradicional.
Reconeixent que els nous mitjans tenen, de forma molt acusada en els darrers
temps, un paper d’element distorssionador i que pot contribuir a males actituds (
que denuncia el professor ), però també poden tenir el de motor de noves formes d’aprenentatge
i de millora de l’ensenyament ( que esgrimeixen els seus detractors ).
Les posicions extremes: sigui la prohibició o la defensa a ultrança no
semblem bones receptes. Llibertat si, però responsabilitat també. Això únicament
s’aconsegueix amb educació ( competència digital se’n diu ara ).
Casualment, i això em motiva a parlar-ne, de forma simultània a la noticia,
com acostuma a passar. Ha arribat al meu centre una proposta en relació al tema
que està en discussió i que modestament crec que està en la línia correcta.
És aquesta:
Segurament ( si s’utilitza ) no serà una
solució màgica. Però pot ser un pas més, un granet de sorra.
Etiquetes de comentaris: educació, noticies
