En l’òptica més personal aquesta efemèride ha
estat: insuperable, increïble, fantàstica,
excepcional...
Gràcies per una part a la institució ( per la convocatòria ) i d’altra
a un grup de companys i companyes de promoció que ens l’han fet viure d’una
forma molt especial ( buscant companys, creant grups de contacte, cohesionant
el grup i finalment convocant a la majoria de nosaltres: del sud del nord i més
enllà de mars i oceans ) essent la promoció més participativa de la celebració.
Per tancar la part personal, s’ha tornat a
constatar, dècades després, el que va ser una part de la nostra vida ( almenys
així ho recordo ). Cohesió i unió en la diversitat, respecte i col·laboració a
un nivell molt alt i sempre bon humor i un somriure.
El resultat després d’anys, com no podia ser d’altra
manera: és que en general ens ha anat i seguirà anant molt be ( pel que vaig
copsar en general ).
La celebració però, ha tingut transcendència
més enllà d’unes persones i d’una promoció concreta. En certa mesura, espero
que en la mateixa situació s’hagin trobat altres, tant els que ens van precedir
com els que ens van seguir.
40 anys be valen una breu reflexió ( que entre
abraçades, rialles i anècdotes, també vam fer a la festa ): s’han succeït
canvis en la configuració dels estudis: la consideració acadèmica, durada,
plans diversos i fins i tot denominació diferent a dia d’avui.
Amb el pas del temps
han canviat els referents, als Sancha ( un plaer veure’l, al cas de tot, com
sempre ), Roca, Seirul·lo, Miró, Roca i un llarg etc, de qui vam aprendre en
positiu. Al costat d’altres que ens van ensenyar d’altres formes: SB, SV, JH,
VA...
Avui l’INEF ha canviat, els referents són
diferents, els estudiants el viuen de forma diferent. Segurament és equivocat afirmar
que qualsevol temps passat va ser millor.
A pesar d’això m’he endut una
sensació, que fa temps que tinc i que ara no puc deixar d’expressar: amb el
temps, el fet de: viure per la professió ( de les antigues generacions, entre les
que m’incloc ) ha evolucionat al fet de: viure de la professió.
Aquesta constatació, avui que molts dels meus
companys son els referents ( PO, ES, MT, XE, XI i un llarg etc ) penso que no s’ha
d’oblidar. Ja que, ara me’n adono, aquest va ser el principal aprenentatge que ens vam
endur d’aquell INEF. Ara i ja fa temps ens toca a nosaltres, i tots ho hauríem
de transmetre ( uns amb més que responsabilitat que altres ).
He pogut comprovar que ens hem estès pel
sector públic i privat, per la docència a secundaria i universitària, m’ha sorprès
l’impacte que tenim en la gestió esportiva i en menor mesura en altres àmbits
de la professió. I parlo només d’una promoció.
Tot això te relació amb una afirmació que es va
fer durant la celebració: La influència de l’INEF en la societat ha estat gran.
Es va dir.
I em pregunto: ha estat l’impacte esperat i/o
dessitjat ? Ha estat el millor impacte possible ? Sempre ha estat positiva la nostra influència
? Col·lectivament hem fet tot el possible per canviar/millorar les coses ?
Segurament els que viuen l’INEF més a prop
tindran resposta. O altres han fet estudis en relació a la professió.
La perspectiva que em dona pertànyer a la 9a
promoció i conèixer les immediatament anteriors i posteriors és que per
nosaltres en general no ha quedat, hem donat i estem donant la talla. En tot
cas per circumstàncies ( socials, polítiques o administratives ) se’ns ha
desaprofitat.
QUE NINGÚ VEGI NEGATIVITAT EN L’ESCRIT.
ORGULL, SATISFACCIÓ, SENTIT DE PERTINENÇA I FORÇA PER CONTINUAR ÉS EL QUE M’HE
ENDUT D’AQUEST ANIVERSARI.
FELIÇ ANIVERSARI A TOTS, PRESENTS I ABSENTS.
Etiquetes de comentaris: educació física, noticies