Si acompanyo l’enllaç de l’entrada motivada
per la primera edició, és perquè mantinc
totes i cada una de les afirmacions, reflexions, virtuts i valoracions que s’hi
fan. I crec poder afirmar que en aquesta edició a pesar del canvi d’alumnes
participants i de la seu del torneig s’han repetit, i per tant s’han reafirmat
els arguments exposats:
El rugbi com a eina, el rugbi com a excusa.
Ara be, i d’aquí el títol, celebrada la segona
edició . Crec que es poden valorar alguns elements i situacions que s’han donat
i que afecten molt directament a l’esport escolar ( el torneig n’és només una
mostra ).
L’argument és: quan en una situació puntual
amb uns participants determinats es donen determinades conductes pot
atribuir-se a la casualitat, a la tipologia concreta dels participants o pot tractar-se
de fets inherents a l’activitat. En repetir-se però l’activitat en idèntiques
condicions, encara que amb individus diferents i reiterar-se els comportaments i les situacions, aquest
fet és un clar indicador que tals comportaments estan arrelats.
L’argument ha de ser tan vàlid per als valors
i les conductes positives ( com les que
es descriuen a l’enllaç ) com per a les negatives. Precisament a aquestes
darreres és a les que em refereixo amb el qualificatiu: CONTAMINAT.
En què consisteix la contaminació ?
Manca de respecte per l’adversari dins i fora
del terreny de joc, sobrevaloració de la victòria per damunt d’altres valors i
cerca del triomf a qualsevol preu, amb celebració excessiva d’aquest a vegades
amb humiliació del rival, escàs respecte per l’autoritat en el joc i les seves
decisions/explicacions, valoració de la pràctica únicament en funció del
resultat ( i no únicament dels participants, també dels espectadors ), i per no
ser tremendista etc.
D’on ve aquesta contaminació ?
Cal considerar dues hipòtesis: intrínseca, és
a dir de l’activitat en si mateixa o extrínseca, de factors aliens a
l’activitat.
En anomenar-la contaminació em decanto
clarament pels factors extern. Si es revisa l’enllaç s’entén perfectament ( no
competició, si agonisme/competència, ni premis ni sobrevaloració de la victòria,
no marcador, ni resultat, no arbitratge sinó guia/explicació dels judicis,
accions de germanor com: mostra de "Hakes" que no concurs, 3r temps ... ) i si
faig extensiva la contaminació a l’esport escolar en conjunt o potser n’hauria
de dir l’esport formatiu és perquè dono per suposada aquesta filosofia i
comportament en tots els que hi estan implicats. Si no és comporten així, no és
esport formatiu, és un succedani de l’esport competitiu.
Per respondre breument a la pregunta podria
dir que la contaminació ve de l’esport competitiu. Però això seria tractar
d’irrespectuosos, de superbs, de poc solidaris, de mal educats a tots els
esportistes. I sens dubte aquesta situació no és real, hi ha milers d’exemples
de tots els esports que ho demostren.
La resposta
és més complexa i com a tal opino que és multifactorial, concretament
bifactorial: la unió de l’esport competitiu en la seva màxima expressió i la
seva sublimació fins i tot extraesportiva a l’extrem són una veritable bomba.
Que en mans d’adolescents ( especialment nois, encara que no exclusivament )
apareix en qualsevol situació que puguin associar, encara que sigui remotament,
al referent esportiu ultracompetitiu.
Qui porta la contaminació ?
A un terreny, marc, activitat que com s’ha
vist està curosament preparat per minimitzar la citada contaminació. La
resposta és: la duen gravada a foc en el seu foro més intern, l’han mamat. I
sento profundament afirmar que aquells que en algun moment han tingut o tenen
vincles amb el futbol n’estan més infectats que la resta. Vull però dir
immediatament, que no és el futbol com a esport qui els l’ha insuflat, sinó la
perniciosa visió que se’n dona. El futbol-negoci, el futbol-fanàtic, el futbol-noticia
( sigui quina sigui ).
|
Per a mostra un botó. |
Si algú a aquestes alçades és pregunta: per
què el futbol ? La resposta és: aquí el futbol, a altres llocs no ho se ? te més repercussió, atenció i magnificació que
cap altre esport fins i tot més enllà de la seva pràctica i això el pot convertir
en pervers.
El qui doncs està clar: els gestors de
l’esport que amb la seva acció n’ofereixen una determinada visió, els mitjans,
uns més que altres, que la transmeten
als 4 vents i no oblidem els que se la fan seva, l’amplifiquen i en el fons la
fan possible ( rendible: publicitàriament, econòmicament, socialment... )
QUÈ FER EN AQUESTA SITUACIÓ ?
VULL ADREÇAR-ME ALS MEUS COMPANYS DE FATIGUES
( JOAN I MIQUEL ). ESTÀ CLAR NOIS: SEGUIR COM A QUIXOTS LLUITANT CONTRA ELS MOLINS DE
LA CONTAMINACIÓ DE L’ESPORT FORMATIU !!
INTENTANT MILLORAR, IDEANT EINES,
ESTRATÈGIES I ELS CANVIS NECESSARIS PER CONTRARESTAR UNA FORÇA TANT BRUTAL (
que: aquí soc pessimista no cessarà )
ÉS LA NOSTRA FEINA I A MÉS ÉS UN PLAER, QUE EN
OCASIONS COM LA TROBADA FINS I TOT MOLTS ALUMNES AGRAEIXEN.
|
Participants d'enguany, alguns contaminats, altres espero que molts, agraïts. |
Etiquetes de comentaris: educació física, esport i valors, Fair play, PCEE, rugbi