dissabte, 28 de maig de 2016

ESPORT ESCOLAR ( 2n torneig de rugbi ) CONTAMINAT ?



Si acompanyo l’enllaç de l’entrada motivada per la primera edició,  és perquè mantinc totes i cada una de les afirmacions, reflexions, virtuts i valoracions que s’hi fan. I crec poder afirmar que en aquesta edició a pesar del canvi d’alumnes participants i de la seu del torneig s’han repetit, i per tant s’han reafirmat els arguments exposats:

El rugbi com a eina, el rugbi com a excusa.
 

Ara be, i d’aquí el títol, celebrada la segona edició . Crec que es poden valorar alguns elements i situacions que s’han donat i que afecten molt directament a l’esport escolar ( el torneig n’és només una mostra ).
L’argument és: quan en una situació puntual amb uns participants determinats es donen determinades conductes pot atribuir-se a la casualitat, a la tipologia concreta dels participants o pot tractar-se de fets inherents a l’activitat. En repetir-se però l’activitat en idèntiques condicions, encara que amb individus diferents i reiterar-se  els comportaments i les situacions, aquest fet és un clar indicador que tals comportaments estan arrelats.
L’argument ha de ser tan vàlid per als valors i  les conductes positives ( com les que es descriuen a l’enllaç ) com per a les negatives. Precisament a aquestes darreres és a les que em refereixo amb el qualificatiu: CONTAMINAT.

En què consisteix la contaminació ?

Manca de respecte per l’adversari dins i fora del terreny de joc, sobrevaloració de la victòria per damunt d’altres valors i cerca del triomf a qualsevol preu, amb celebració excessiva d’aquest a vegades amb humiliació del rival, escàs respecte per l’autoritat en el joc i les seves decisions/explicacions, valoració de la pràctica únicament en funció del resultat ( i no únicament dels participants, també dels espectadors ), i per no ser tremendista etc.

D’on ve aquesta contaminació ?

Cal considerar dues hipòtesis: intrínseca, és a dir de l’activitat en si mateixa o extrínseca, de factors aliens a l’activitat.
En anomenar-la contaminació em decanto clarament pels factors extern. Si es revisa l’enllaç s’entén perfectament ( no competició, si agonisme/competència, ni premis ni sobrevaloració de la victòria, no marcador, ni resultat, no arbitratge sinó guia/explicació dels judicis, accions de germanor com: mostra de "Hakes" que no concurs, 3r temps ... ) i si faig extensiva la contaminació a l’esport escolar en conjunt o potser n’hauria de dir l’esport formatiu és perquè dono per suposada aquesta filosofia i comportament en tots els que hi estan implicats. Si no és comporten així, no és esport formatiu, és un succedani de l’esport competitiu.
Per respondre breument a la pregunta podria dir que la contaminació ve de l’esport competitiu. Però això seria tractar d’irrespectuosos, de superbs, de poc solidaris, de mal educats a tots els esportistes. I sens dubte aquesta situació no és real, hi ha milers d’exemples de tots els esports que ho demostren.
La resposta  és més complexa i com a tal opino que és multifactorial, concretament bifactorial: la unió de l’esport competitiu en la seva màxima expressió i la seva sublimació fins i tot extraesportiva a l’extrem són una veritable bomba. Que en mans d’adolescents ( especialment nois, encara que no exclusivament ) apareix en qualsevol situació que puguin associar, encara que sigui remotament, al referent esportiu ultracompetitiu. 

Qui porta la contaminació ?

A un terreny, marc, activitat que com s’ha vist està curosament preparat per minimitzar la citada contaminació. La resposta és: la duen gravada a foc en el seu foro més intern, l’han mamat. I sento profundament afirmar que aquells que en algun moment han tingut o tenen vincles amb el futbol n’estan més infectats que la resta. Vull però dir immediatament, que no és el futbol com a esport qui els l’ha insuflat, sinó la perniciosa visió que se’n dona. El futbol-negoci, el futbol-fanàtic, el futbol-noticia ( sigui quina sigui ). 
Per a mostra un botó.
Si algú a aquestes alçades és pregunta: per què el futbol ? La resposta és: aquí el futbol, a altres llocs no ho se ?  te més repercussió, atenció i magnificació que cap altre esport fins i tot més enllà de la seva pràctica i això el pot convertir en pervers.
El qui doncs està clar: els gestors de l’esport que amb la seva acció n’ofereixen una determinada visió, els mitjans, uns més que altres,  que la transmeten als 4 vents i no oblidem els que se la fan seva, l’amplifiquen i en el fons la fan possible ( rendible: publicitàriament, econòmicament, socialment... )

QUÈ FER EN AQUESTA SITUACIÓ ?

VULL ADREÇAR-ME ALS MEUS COMPANYS DE FATIGUES ( JOAN I MIQUEL ). ESTÀ CLAR NOIS: SEGUIR COM A QUIXOTS LLUITANT CONTRA ELS MOLINS DE LA CONTAMINACIÓ DE L’ESPORT FORMATIU !!
INTENTANT MILLORAR, IDEANT EINES, ESTRATÈGIES I ELS CANVIS NECESSARIS PER CONTRARESTAR UNA FORÇA TANT BRUTAL ( que: aquí soc pessimista no cessarà )

ÉS LA NOSTRA FEINA I A MÉS ÉS UN PLAER, QUE EN OCASIONS COM LA TROBADA FINS I TOT MOLTS ALUMNES AGRAEIXEN.

Participants d'enguany, alguns contaminats, altres espero que molts, agraïts.