dilluns, 7 de desembre de 2015

Filosofia i esport no són incompatibles, no tot és superficialitat a l’esport.



Des de Cappa ( al pròleg ) a Lara ( a l’epíleg ), passant fins i tot per referències al papa Francesc. El text repassa l’esport amb profunditat, valentia i amb l’afegitó d’incloure referències a l’actualitat.


Una actualitat, que se'ns mostra: interessada, hipòcrita i discriminatòria i que fruit de l’extens repàs  que s’hi fa queden no sols al descobert sinó que, i aquest un valor afegit, s’apunten solucions, difícils però solucions.
De què parla el llibre: 

  • A traves de la historia parla d’esport ( ja que els autors no obliden d’on venim, seria imperdonable) 
  • Parla de filosofia. De la moral i de l’ètica de l’esport i dels seus protagonistes (en sentit ampli)
  • S' hi tracten les relacions ( bidireccionals ? ) entre l’esport d’elit / professional , sobretot del futbol amb l’esport recreatiu, formatiu o de base. Amb afirmacions com:
          “ Los niños de hoy – como mi hijo y mi hija – a los 8 o 10 años estan repitiendo el mismo         esquema de entrenamiento que yo tuve 40 años atras, cuando tenia 14 años de edad. 
En este sentido se ha producido una contaminación de la prácticas – y por ende de los valores – del deporte de alta competición que en ámbitos recreativos no deberia existir. “

           “ La argumentación moral huelga. Después, si los padres no toman su responsabilidad y si de hecho, como no has cargado las tintas con este argumento moral, pesado, si los padres no te hacen caso (...) “

  • En relació a l’esport, els autors reflexionen al voltant de la política, el sexe, el periodisme, el dopatge, la salut, el negoci, la inteligència, els negocis ... Per exemple diuen:
            “ Una conocida marca de ropa deportiva lanzo una campaña con el eslogan: Imposible is nothing !.  La idea que subyace en las promociones es la de superar las adversidades para alcanzar el éxito. La práctica deportiva, en cualquiera de sus variantes y calidades, está guiada por un espiritu de superación, pero nuevamente es el precio a pagar el que marca los límites de hasta donde se quiere llegar. Pero también deberia estar presente lo que puede suponer ese objetivo 

  • S’ocupen també de les persones, dels esportistes, dels practicants: què representa guanyar ? quina n’és l’exigència ?  on queda la diversió ?. La formació esportiva i el seu paper també és tema de comentari i per últim l’afició i el seguiment de l’esport.
Si teniu vincles amb l’esport no us ho podeu perdre, si hi teniu relació professional és de lectura obligada i en darrer terme si el llegiu per curiositat no us deixarà indiferents.

Soc poc sospitós de ser més papista que el papa, en el sentit religiós.  Però m’ha cridat poderosament l’atenció aquest exemple que el te com a protagonista.

 

TOT EN 219 PÀGINES. NO HI CABEN MÉS ARGUMENTS. NO PUC AFEGIR RES AL QUE S’HI DIU DEL PRÒLEG A L’EPILEG, MÉS ENLLÀ QUE S’HI CONFIRMEN MOLTES OPINIONS JA EXPRESSADES.
MÉS QUE INTERESSANT. IMPRESCINDIBLE !!!

dimarts, 1 de desembre de 2015

Contradicció i/o reconeixement ?



Aquest és el resultat de la presència en forma de pòster a la jornada del 5è Pla salut, Sitges 2015, del taller del PCEE anomenat: activitat física, salut i relació. 
  












 

Més que un reconeixement personal,  hi ha el reconeixement explícit a una iniciativa que fa 8 anys es duu a terme a l’Institut “Sòl-de-Riu”. El que s'hi va exposar ho trobareu a aquest enllaç:

 

La motivació al redactar aquesta entrada és manifestar una certa contradicció al mateix temps que el reconeixement per part d’un estament, sanitari en aquest cas ( ja que la trobada com el seu nom indica tenia com a temàtica la sanitat).
És una sensació en doble sentit:
La contradicció: és com a poc curiós, que: l’estament sanitari de referència consideri una activitat com aquesta d’interès i la inclogui al bloc de salut pública de la jornada, i en canvi a l’àmbit educatiu aquesta hagi de tenir el seu espai en forma d'extraescolar. Semblaria coherent si se li atorga aquesta consideració, concedir-li un espai de major rellevància i major incidència al currículum.
El reconeixement: donada l’estreta relació del taller amb l’EF ( per molt diverses raons que ara no venen al cas) el reconeixement i la consideració del taller com una tasca relacionada amb la salut pública,  també indirectament la hi dona a l’EF. Aquest fet tantes vegades reclamat encara que sigui en un petit espai i fora de l’àmbit educatiu és si més no una petita satisfacció.

NO HO CREC PERÒ, VULL VEURE UN PETIT ( MOLT PETIT ) PAS, PER DOTAR A L’EF DE MÉS PES. PER PODER CONTRIBUIR MÉS I MILLOR A UNA ( QUE NO L’ÚNICA ) DE LES SEVES FUNCIONS: LA SALUT.