diumenge, 18 d’octubre de 2015

Corregint John Carlin.

Vagi per endavant l'admiració i el màxim respecte per John Carlin. El segueixo de fa temps i fins ara no tenia grans motius per dissentir (d'aquí el titol, és novetat).

Aquesta imatge representa com jo, i opino que molta gent va descobrir-lo. La publicitat a vegades te utilitats més enllà de la venda d'un producte. Arrel de l'anunci vaig buscar informació i vaig descobrir tot un personatge i el segueixo sobretot a la seva columna d'El País.
De fet en una ocasió anterior ja vaig utilitzar un dels seus escrits per confeccionar una entrada i fer una reflexió, en aquell cas sobre sexisme i esport.

La fiebre de la linea blanca.

És el darrer article de John Carlin a la seva secció: el corner ingles. En aquest enllaç s'hi pot trobar l'original que l'autor ha publicat. Amb interessants (compartides o no) reflexions en relació a l'afició al futbol, els aficionats i el que representa aquest fenòmen.

La fiebre de la linea blanca. COMENTAT.

Aquest segon enllaç inclou el mateix text, al que m'he atrevit a afegir comentaris en relació a algunes de les posicions que defensa l'autor i que per la sorpresa que m'han produït m'han fet decidir a fer això que potser és incorrecte.

PER SI ÉS MASSA ATREVIT, DEMANO DISCULPES PER ENDAVANT, SI ALGÚ CREU QUE ÉS EXCESSIU ( i si arriba a l'autor i no ho troba adequat encara més). MÉS ENLLÀ D'AIXÒ CREC QUE SERÀ ÚTIL I QUE LA DISSENSIÓ ENRIQUEIX LA REFLEXIÓ.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

DIT I FET !!!

El tema ve de lluny, desembre de l'any passat és la data d'una reflexió que ha tingut els seus fruits:

Noies, us apunteu ?
Aquest és l'enllaç d'una entrada on s'analitzaven els condicionants de la baixa participació entre
la població escolar femenina en les propostes d'esport escolar (PCEE). Amb les bases d'aquesta reflexió s'ha iniciat el curs 15-16 i s'ha emprés una acció.



Usant aquest inspirador logo d'una campanya similar. S'han convocat 130 noies, tota la població femenina de l'ESO ( en horari escolar), per oferir-los una pràctica intensiva ( 3 hores) i puntual d'activitats esportives.

Com que hem comprovat que Mahoma no va a la muntanya. La muntanya ha anat a Mahoma.





Soc poc o gens partidari de les accions puntuals ( dia mundial de.... el que sigui), però en aquesta ocasió i en aquest tema calia una acció contundent, fins i tot polèmica: discriminatòria l'han considerat alguns nois. Segons com es miri és cert. Jo l'he justificat com un pla de xoc o com a discriminació positiva.

La valoració de l'acció és positiva per diverses raons:
  1. La polèmica ha ajudat a la seva difusió i a una gran participació ( en la que ha influït ubicar-la en horari escolar)
  2. En el disseny de la jornada s'ha tingut en compte el component social de les activitats (físiques entre altres) en noies d'aquestes edats. 
  3. S'han inclòs aspectes com ara la recreació i activitats enfocades cap a la salut.
  4. I la més important, s'ha incorporat a les activitats una oferta a mig i llarg termini per tal que l'acció puntual pugui tenir continuïtat.
És aquest darrer aspecte el que queda pendent de valorar. L'acollida ha estat bona, ara falta veure en que es concreta, la participació regular de noies pujarà ?

Si teniu curiositat per conèixer els detalls de la jornada aquí teniu l'enllaç de la web del centre on hi ha informació detallada.
Noticia de la jornada en imatges.

NO SE COM ANIRÀ, ARA BE NO HI HA RES PITJOR QUE LA INACCIÓ,SENSE FER RES JA SABEM COM ANAVA, PER TANT AMB ÈXIT O NO: DIT I FET !

No és la primera vegada ni serà la darrera que ho dic i ho defenso, segur.
I si en lloc de campanyes, programes, accions de promoció, diners invertits i esforços altruistes. Es potenciés l'eina que ja existeix, que és universal ( abraça a tota la població sense distinció) i que te qualitat, garanties i els objectius de tantes accions paral·leles. M'estic referint clar a l'educació física.



divendres, 2 d’octubre de 2015

Convalidació de l'EF ? Nooo !

El motiu d'aquesta entrada és que darrerament he percebut un creixent interès ( alumnes que pregunten ) per la mal anomenada convalidació de l'EF, com espero explicar amb aquest text. Desconec si aquest interès és puntual i local o generalitzat. En qualsevol cas hi ha informació i a ella m'he remés per explicar-ho.











No hi ha dubte són estudiants d'ESO que a més com es veu són músics o esportistes.

ANTECEDENTS:
En primer lloc crec que és de justícia reconèixer que al nostre país combinar l'estudi i l'esport ha estat difícil històricament. Els motius poden ser: les fonts d'on ha begut l'esport, per tradició, per manca de sensibilitat, etc... S'ha produït una dicotomia que ens situa a les antípodes d'altres models, el més conegut: el dels EE.UU que dit sigui de passada potser tampoc és l'ideal per la societat ( encara que si sens dubte per als esportistes). Per tant, qualsevol actuació amb intenció de facilitar les coses als esportistes d'aquí i de reconèixer-los a efectes pràctics la seva dedicació, ha de ser benvinguda.

En segon lloc, cal tenir present que amb anterioritat al reconeixement i la regulació de la dedicació significativa a l'esport va aparèixer el reconeixement pels estudis oficials de música ( i dansa en menor nombre, al meu entorn). Crec, n'estic convençut que el procediment que s'utilitza per regular aquest reconeixement ha contaminat clarament la interpretació del reconeixement a la dedicació a l'esport.
En el cas de la música hi ha una reducció real i automàtica d'hores lectives ( de la pròpia música com a matèria i d'optatives i/o altres matèries) regulada en funció de la dedicació horària als estudis musicals. És a dir una convalidació.

SITUACIÓ:
Tot i que formen part de la mateixa norma ( com es vorà al document adjunt) els reconeixements d'una i altra activitat son radicalment diferents. Molt més restrictiva la del reconeixement esportiu que el cas dels estudis musicals.
En el reconeixement esportiu a part d'una major exigència en la dedicació, no hi ha una convalidació de facto i automàtica. Que: i això és opinable, dona lloc al meu parer, a una lamentable i gens positiva picaresca:  que lluny de contribuir com seria desitjable a simultaniejar ambdues activitats, com suposadament pretén la norma, dona com a resultat que l'alumne s'estalvii unes matèries sense cap consideració en relació a l'horari per exemple ( desplaçaments, possibilitats reals d'estudi musical ) o altres consideracions.

És d'aquesta picaresca d'on interpreto que neix l'interès pel reconeixement a la dedicació a l'esport, per part de qui no te dedicació significativa a l'esport de la manera que a la norma es quantifica: 9 hores o més de dilluns a divendres. Amb l'objectiu d'estalviar-se com altres companys algunes matèries, i no en canvi per poder fer més compatible o possible aquesta dedicació a l'esport.

Els detalls d'aquesta situació es poden veure molt clars en el recull de normativa que adjunto:
RECULL DE NORMATIVA: DEDICACIÓ SIGNIFICATIVA A L'ESPORT.

VALORACIÓ:
Pot ser és estrany en mi, però subscric al 100 % l'esperit de la regulació ja que calia com s'ha exposat als antecedents. També comparteixo els estrictes requisits, els controls i la mesura del que és dedicació significativa. Que. reitero, cal compatibilitzar o fins i tot compensar.

Soc molt crític amb el diferenciat procediment d'altres reconeixements, automàtics, més arbitraris, que no donen com a resultat l'esperit del propi reconeixement. Més aviat semblen una campanya de promoció, una oferta genèrica per fomentar determinades activitats. Que i aquí hi ha el problema s'encomana i contamina altres reconeixements ( com ara l'esportiu i no se si altres ? )

Una darrera consideració, que representa un però a la regulació: és admirable la dedicació a l'esport, cal reconèixer-la i fomentar-la. Ara be perquè aquest reconeixement inclou l'EF ?
  • Que potser l'esport de competició te molt a veure amb el que és pretén i es tracta a les sessions d'EF ? Sospito que qui ha redactat la norma no coneix el currículum de l'EF. El que tracta, el que aporta i els seus objectius.
  • És més si l'EF te la consideració que te per a tota la població, i és present a tots el cursos i nivells. Molt més necessària és per als que és dediquen significativament a l'esport. En són part important i els serà molt útil conèixer-lo en conjunt, crec.
  • Si l'EF forma part del reconeixement, dona la impressió que és per la part pràctica, per l'acció, que sens dubte l'esportista fa. Però, l'EF és molt més que la simple acció, és: intenció reflexió, col·laboració, respecte, i m'aturo ! 
  • Per tot això opino que l'EF pot formar part del reconeixement per determinades raons ( horàries, físiques, etc...)  però no per definició i d'entrada. Ja que esport i EF no són en absolut el mateix. Sento dir-ho a qui ja ho hauria de saber.
EM SEMBLA MOLT EVIDENT QUE NO EXISTEIX CONVALIDACIÓ, SINÓ MOLT MÉS I MILLOR, AIXÒ SI, PER A QUI HO NECESSITA.