divendres, 31 de juliol de 2015

Esport i estiu 2

Fa més o menys un any, vaig considerar adequat tractar aquest tema amb una entrada amb el mateix nom, que tot seguit adjunto, i que com es fàcil suposar te plena vigència.
Esport i estiu 2014


Més enllà de la seva utilitat, el que em motiva a proposar aquesta segona versió és un article aparegut a El País que considero que complementa molt be el tema precedent, més encara en dies de tanta calor i conseqüentment de tanta suor que poden dur a equívocs
.
La síntesi del que s'hi tracta podria ser: els mecanisme de regulació tèrmica, la necessària hidratació i la pèrdua de pes. Constatació del mite de la sudoració contraposada al consum energètic ( que si constitueix la veritable forma de perdre pes o millor dit de l'eliminació de greixos). Aquí el teniu:
SUAR I APRIMAR !!!

dissabte, 11 de juliol de 2015

ESCACS, ESPORT I MOLT MÉS




És un llibre que presenta els escacs o les seves situacions peculiars com una font d’inspiració per als negocis, no soc bon negociant i mai m’ha interessat aquest mon, per tant no puc jutjar-ne l’aplicabilitat.

En relació a altres camps que em son més afins si puc assegurar que és de gran utilitat. A l’esport, a l’educació i en general si sou dels que procureu fer les coses ben fetes. Ja que us hi sentireu identificats en moltes situacions que utilitza com a mostra.
En aquest sentit és apassionant de la ma d’Illescas poder posar-se en el lloc i/o compartir experiències reservades a uns pocs privilegiats en aquest cas dels escacs.

  • la importància de meditar les decisions, de la creativitat i de la utilitat que té analitzar els errors comesos. 
  • Talent, estratègia, pràctica, paciència, tàctica, concentració, mentalitat, actitud…, totes són qüestions fonamentals per a un bon escaquista.

Aquestes dues frases per si soles ja són una mostra, però acompanyades d’exemples i vivències reals són apassionants i enriquidores.

Ja s’anuncia només començar i és cert: no cal ser un expert, ni un aficionat, ni tant sols un iniciat en els escacs. Jo afegiria que sols cal veure aquesta activitat ( esport o no ?) amb respecte i curiositat.

En el terreny esportiu, que més endavant tractaré, m’ha sorprès l’ús de l’expressió: tècnica, aplicada als escacs. Si en l’àmbit esportiu s’entén com a tècnica l’execució dels gestos característics d’una especialitat, és una evidencia que els escacs ( esport o no ? ) estan mancats de tècnica. Pel que he comprès, en el meu desconeixement, l’expressió tècnica en els escacs és refereix a dominar les possibilitats / normes del joc. Saber jugar, en diu l’autor. El que en els esports convencionals en diem reglament.

Seguint en el terreny esportiu no és cap secret que els escacs són una activitat riquíssima en estratègia. Han estat molts els moments en que he pensat en el meu amic Xesco o l’admirat Pep Guardiola ( finalment anomenat a la pag 120 de 135, suposo que l’autor no s’ha pogut resistir ) però voldria destacar que el text ajuda a comprendre una diferència fonamental i gens menyspreable.
Estratègia (1) i tàctica (2)
  •   Estrategia es lo que hay que hacer cuando no hay nada que hacer. (1) S Tartakower 
  •   Las buenas posiciones no ganan partidas la buenas jugadas si. (2) G Abrahams
Si be aquestes dues cites ho deixen prou clar, m’atreveixo a afegir que als escacs i per a l’autor: 
l’estratègia és el plantejament a priori, en canvi la tàctica és l’aplicació o la variació sobre el terreny d’aquesta estratègia tant en el pla individual com col·lectiu.

Aquesta que pot semblar una qüestió menor, un matís, opino que és una de les majors peculiaritats dels escacs i el motiu pel qual grans entrenadors en són uns apassionats: 

Els escacs són l’únic esport ( si he dit esport) en el que estratègia i tàctica tenen el mateix i únic responsable. Per contra a la resta d’esports hi ha un estratega però que posa en mans de les seves peces / jugadors  l’aplicació d’almenys una part de la tàctica.

Per tancar el tema esportiu no em puc estar de dir que: si be l’autor explica les diferents possibilitats i mitjans dels jugadors, a la pràctica, p.d. No hi ha esport més objectiu estratègicament i tàctica que els escacs.
El motiu:  les peces són exactament iguals entre els oponents, mentre que a la resta d’esports les peces / jugadors d’un i altre són substancialment diferents tant en qualitat com en prestacions.

Fa unes línies he qualificat sense equívocs els escacs com a esport. Aquesta és una vella polèmica. Sobre la que l’autor també es posiciona, encara que lamento no coincidir amb els seus arguments. Pretendre sostenir que els escacs són un esport sobre la base fisiològica és trepitjar un terreny relliscós com a mínim. Per més que l’aspecte físic pugui o hagi de formar part de la preparació d’un jugador. Un astronauta no és un esportista i precisa ( li va la vida) una bona condició física, o un torero ... Hi ha infinitat d’exemples per rebatre tal argument.
Els escacs són un esport precisament per això, perquè tot i que mancats del component físic conté tots els demés que defineixen els esports i alguns de forma sublim, els d’ordre estratègic i tàctic. Com altres esports sublimen la precisió i altres l’aspecte del rendiment físic, els anomenats de prestació. En definitiva i com a demostració: els escacs són un esport de situació segons alguna classificació, o pertanyen a la categoria C-, A+, I- de l’estudiós P Parlebas. Per posar només dos exemples de classificació dels esports.

Per tancar i com aficionat a les cites i a les frases ( aquest blog n’és un exemple) n’he triat unes poques. Voldria deixar constància que el llibre n’està ple. D’algunes ja n’he parlat, però d’altres trenquen els límits dels escacs i de l’esport. Com que la voluntat manifestada de l’autor és anar més enllà, aquesta és la prova, en forma breu, que ho aconsegueix. I si us decidiu a llegir-lo ho comprovareu amb tota la seva magnitud.
  • Lo importante es no dejar de hacerse preguntas.  A Einstein
  • Hay una fuerza motriz mas poderosa que el vapor la electricidad y la energia atómica:   la voluntat.  A Einstein
  • Lo importante no es saber, sinó tener el telefono de los que saben.

GRÀCIES A L'AUTOR I GRÀCIES TAMBÉ AL PROPIETARI DEL LLIBRE PER UNA LECTURA TANT AMENA I PROFITOSA (us asseguro als dos que el compraré, ja que cal tenir-lo a ma).

dijous, 9 de juliol de 2015

1993 - 2015 Evolució ?

El títol requereix com a mínim uns pocs aclariments:
  1. El primer és de caire personal, ordenant i arxivant material he topat amb un text ( de 1993, com és pot apreciar) que em ve de gust compartir. Ja que més enllà del context concret, opino que pot ser el referent de la qüestionada evolució. N'adjunto l'enllaç: text complet: LA PACIÈNCIA ÉS LA MARE DE LA CIÈNCIA
  2. Cal assenyalar que s'hi parla d'entrenament en el marc d'un club esportiu: el Club de Tennis Vinaròs que en aquells temps acollia un grup de competició d'alt nivell i que amb motiu de la seva clausura anual ( del grup i de tota l'activitat del club) s'esqueia fer escrits i reflexions com aquesta. 
  3.  A risc de que pugui interpretar-se com falsa modèstia, és una satisfacció  trobar en un text escrit fa 22 anys aspectes no sols reconeixibles, sinó que signaria de nou, avui mateix.
Ja tractant el contingut en si, s'hi fa un recull bibliogràfic identificable tant en aquell moment com avui amb la teoria de l'entrenament, combinat amb altres aspectes, com el que tot seguit destaco,  referits a les múltiples orientacions que ja llavors considerava molt importants i que es poden definir com les orientacions de la pràctica o els vessants de l'activitat física.


Era i és indubtable el paper de les famílies, sigui quina sigui la pràctica, em va semblar i em continua semblant imprescindible destacar la paciència com una virtut transcendental en tots els implicats.


Prèvia a aquesta part del text s'hi exposa una proposta de planificació a llarg termini del professor Matveyev, que a dia d'avui està clarament superada o millor dit matitzada / completada / ampliada per altres: Seirul·lo per exemple. Però que manté un aspecte central: la reflexió. Què fem, com ho fem i perquè ho fem ?

Si el títol requeria aclariments, requereix com no: resposta o respostes, al tractar-se d'una pregunta.

Resposta 1: És fàcil constatar, no cal ser un expert, que l'entrenament ha evolucionat. M'atreviria a dir que ho ha fet en dos sentits:
  1. S'ha millorat  molt en aspectes tecnològics  de control i seguiment dels esportistes, fet que de rebot i en conseqüència ha fet molt més fiable i precís l'entrenament. 
  2. A més aquests mitjans s'han popularitzar a l'extrem de que són a l'abast de qualsevol persona i per a qualsevol modalitat esportiva ( unes més que altres). 
L'evolució de l'entrenament podria comparar-se a l'evolució que posa de manifest el format de l'escrit que he recuperat ( escrit a màquina, usant el famós tippex i amb format poc polit per dir-ho suaument, etc. ). Aquesta evolució positiva sens dubte no és tant gran ( i no en soc un expert) en els aspectes profunds de l'entrenament: la filosofia, la planificació, els períodes, cicles, etc. No han revolucionat la preparació, com ho han fet els mitjans tecnològics. Aquesta afirmació no s'ha d'interpretar negativament, les bases, els principis, la filosofia ... Ja estaven marcats i no han canviat, en tot cas han evolucionat de la ma dels nous mitjans.
Per tancar la resposta 1:  crec que cal assenyalar un perill: si els mitjans han popularitzat l'entrenament a l'extrem que és  possible i habitual l'autoentrenament. Però els principis i bases es mantenen, és un fet que avui en dia és més freqüent realitzar entrenaments sense el coneixement i l'aplicació de les bases que el regeixen. Aquest és el sentit negatiu de l'evolució. Que s'ha de contrastar amb la infinitat de gent, professional o no, formada a diferents nivells en aquest camp ( molta més que fa 22 anys, sens dubte).

Resposta 2: A pesar del que he expressat amb la resposta 1 i com he manifestat als aclariments. Avui signaria allò escrit fa 22 anys. Tinc la percepció que no ha evolucionat gens la percepció de l'entrenament o millor dit de la pràctica esportiva en relació als variats objectius i orientacions que pot oferir i per tant segueix essent necessari plantejar preguntes i fer-ne pedagogia.
Aprofito el moment, per en aquest cas com a professor d'EF a l'ensenyament secundari, que si després de 22 aquest tema no ha evolucionat molt, alguna cosa haurem fet malament ? O, no hi hem posat prou atenció ? O, lluitem contra forces molt poderoses ? ...

Resposta 3: Aquesta resposta és categòrica: REGRESSIÓ. Te però un marcat caire local. No puc oblidar el marc del text:  CTV i un context: Vinaròs.
22 anys errera i no s'ha repetit de llavors ençà al CTV no s'ha pogut repetir l'afirmació que tanca el text i que hauria de ser el nord d'aquesta i qualsevol entitat esportiva.
He afegit la referència al context, ja que aquest fet no és aïllat, és molt freqüent en canvi que les entitats esportives naveguin sense rumb, ni objectius clars que donin lloc a accions conseqüents. Per contra estan massa sovint al servei d'interessos particulars i capricis personals allunyats d'una idea, filosofia en podriem dir: inexistent.

METARESPOSTA: Com en totes les coses és pot veure el got mig buit o mig ple, si ha donat la sensació de negativitat deu ser cosa de l'edat.