diumenge, 29 de març de 2015

HERR PEP.



De Martí Perarnau i editorial Corner és en primer lloc una lectura recomanable. Com a entreteniment sense més. Si sou o vau ser guardiolistes us encantarà. Si sou culers també, ja que encara que no és el centre del relat hi ha referències constants al Barça . Si no ho sou, però en canvi sou aficionats al futbol, també crec que us interessarà.

Com que no li cal publicitat ho deixo estar. 



En el meu cas a les condicions assenyalades s’uneix  el fet que he buscat en el llibre, que em van regalar, paral·lelismes: Entrenador – professor. ( Per cert, moltes gràcies !, He sigut ràpid, m’ha agradat )
Soc de parer que en general existeixen aquests paral·lelismes, però sospito que hi ha major o menor correlació depenent de la tipologia  d’un i altre. Quedi clar que en el cas d’existir, això no ha considerar-se necessàriament positiu. Un mestre no pot gestionar la seva classe com un equip, en canvi, em semblen aplicables a la tasca de l’entrenador algunes aptituds dels pedagogs.

I clar, Guardiola pel poc que jo coneixia: bàsicament la seva forma d’explicar el futbol i la seva trajectòria em sembla un entrenador molt semblant a un mestre. Més enllà dels seus sistemes de joc o la seva forma de treballar i de gestionar cada plantilla, que desconeixia fins ara.

És en aquest punt que he decidit compartir tres moments de la narració de Marti Perarnau, com també fa ell al llibre, que a més d’il·lustrar alguns aspectes de l’esport d’elit que són molt aprofitables en educació, mostren el que fa temps sospitava: en Pep és un bon professor.

MOMENT 1: 


Com haureu comprovat no es refereix directament a Guardiola ( encara que més endavant en la narració ell utilitza, l’exemple d’Estiarte). Però explicar un concepte amb exemples, i exemples propers, és una virtut dels mestres. Si el concepte és la solidaritat, el be comú per damunt del propi ego. Em sembla un gran missatge per un equip, un professor o un alumne.


MOMENT 2: 


Pel que he llegit un clar moment Guardiola: disposició a ajudar, dedicació total, estratègies les que calguin, però a canvi actitud. En el cas de joves estudiants, ni adults ni tant rodejats ( tot i que tenen família) un mínim d’actitud i voluntat hi ha de ser i s'ha d'exigir.
Una diferència a favor del entrenador, si no es dona el cas: traspàs ( no se n’anomena cap però em venen alguns noms a la memòria). El professor en canvi: ni tria, ni fitxa, ni traspassa, ha de motivar...

MOMENT 3: 


Aquest moment explica clarament el compromís d’en Pep, em sembla recordar que l’únic que ha adquirit mai. El famós: persistir. Que s’aplica a si mateix, que per tant admira, demana i exigeix.

D’una banda defineix clarament que la base de l’èxit es troba en el treball diari i d’altra banda exemplifica com han de ser, en el seu cas, els bons futbolistes. Tant un com l’altre exemple són aplicables a l’educació en termes idèntics. En tot cas aquí la diferència pot raure en la mesura de l’èxit, en el primer cas públic i notori, en l’altre més íntim i personal.

SI EL LLEGIU SEGUR QUE HI TROBEU MÉS MOMENTS, PERÒ SI NO ÉS EL CAS, AQUESTS TRES CREC QUE SÓN D’ALLÓ MÉS EDUCATIUS. GRÀCIES MARTÍ, GRÀCIES PEP. I DE NOU GRÀCIES PEL REGAL.
PD: A una entrada recent anomenava a CR 7, no crec que em segueixi, però el llibre li faria un gran favor !!!

dissabte, 28 de març de 2015

Ajuda a l'avaluació.

Passada l'avaluació del 2n trimestre (junta), alguna activitat d'avaluació, recentment comentada (rugbi) i tractat el tema dels interesos a una entrada recent.
Sembla que tot gira al voltant de les valoracions, podria ser una triologia, que no ho és.


De la imatge és despren l'esperit principal que haura de tenir l'avaluació: ha de ser una eina per aprendre ( què millor per aprendre que saber en què fallem ? )

I com que és dificil aconseguir-ho he buscat ajuda. Com que el que he trobat pot ajudar a més gent, crec ? ho comparteixo.

https://app.box.com/s/6hn97uq6me0cxsnwu06gmm895jqa3zef

Després de tant parlar-ne sembla que arriben per quedar-se les competències bàsiques, per això el document encara te més sentit.

PERDRE ? NI A LES CANIQUES !

Suposo que per a molts és inimaginable el que pot donar de si un fet puntual, encara que no intranscendent, d’una activitat d’EF.


LA SITUACIÓ: 
Una jornada que en format competitiu ha de servir per aplicar i valorar tots aquells coneixements i aprenentatges d’una llarga sèrie de sessions i també que posa de manifest actituds ( ancestrals algunes) que en situacions com aquesta afloren de la profunditat de cada participant. 


És secundari el format de l’activitat, en aquest cas, com es veu, va ser el rugbi. Tot i que te rellevància crec: esport noble, amb referents de respecte, dur físicament, poc donat a l’actuació i l’èxit individual  i que per contra demana accions de col·laboració.

EL FET: 
És significatiu, indicatiu de quan arrelades estan algunes actituds, que en aquestes circumstàncies i amb el format de activitat que acabo de descriure es pugui donar el següent cas: 
El professor que observa l’activitat, valora les accions, dona indicacions i fa correccions mentre exerceix d’arbitre. És increpat per alguns alumnes ( un especialment) no sols recriminant un possible ( no possible, sinó segur) error i en ocasions també per les explicacions que interrompen el joc. Al més pur estil Guruceta de fa uns anys o a l’actual Mateo Lahoz. 
Les seves paraules ( que ens delaten a tots a vegades) són: “ a mi no m’agrada perdre”, “ hem de remuntar i perdem temps”, “soc jugador i vull guanyar sempre”, etc.

Sobre el terreny, en calent vaig aturar el joc i, caçada al vol, vaig cridar la següent sentència: això no és un partit ! tu ara no ets un jugador ets un alumne !  i jo no soc l’arbitre soc el professor !

No cal dir que l’activitat va continuar amb total normalitat i en conjunt la valoro positivament.


LA REFLEXIÓ:
Més enllà de la correcció en els gestos tècnics de la comprensió de la dinàmica de joc, difícil en el rugbi, i molts altres aspectes. Em vaig quedar amb les frases que havia sentit al camp i vaig preguntar-me d’on venia aquella idea tant profunda ?

No he fet una profunda recerca però he trobat algunes referències significatives: 
  •   Laura Nicholls  “No me gusta perder ni a las canicas”
En una palabra, ¿cómo se definiría? 
-Dura. No doy nunca un balón por perdido. Una autentica luchadora bajo los tableros. Mire, cuando jugaba al tenis con mi madre y perdía, me enfadaba mucho. Soy una ganadora nata.

    

  • Pau Gasol: "He disfrutado, pero no me gusta perder" 
         El español se declara "muy satisfecho", pero el sabor que le deja la derrota demuestra una vez                      más que no le gusta perder ni a las canicas.

He triat aquestes dues ja que, per a mi, indiquen que aquestes conviccions no són qüestió de sexe, es donen per igual en homes i dones. I les he triat perquè tot i contenir la mateixa idea, la mateixa convicció se’n deriva crec ? una actitud de fons diferent ( una s’enfada, l’altre ha disfrutat a pesar de ...)
Finalment les he triat per posar de manifest que no és només el futbol el culpable de tots els mals.
Tot i que la seva immensa repercussió el fa més responsable que cap altra activitat en el nostre entorn i n’hi ha mostres:
  • X anuló muy bien al Y durante la primera parte de la final, y la victoria final fue fruto de su acertado planteamiento. No me daría vergüenza haber ganado de aquella manera y no me gusta perder ni a las canicas, pero estoy  más contento de perder como perdimos que no de haber ganado con el fútbol -por llamarlo de algún modo- del X.
  • No me gusta perder, pero uno no pule su estilo sin haber perdido mucho. Es en la derrota donde aprendemos a sufrir y a superarnos, donde nos afirmamos en lo que somos y en lo que no somos, donde nos aferramos a nuestra dignidad. Sólo así las victorias tienen luego algún sentido. Sólo después de haber perdido mucho

      Aquestes dues referències donen la resposta de la profunditat del missatge que vaig sentir al camp ( per cert de futbol, ho dic pel context). Tant se val si qui parla sigui un dirigent, un entrenador o com en el darrer cas una estrella mundial d’aquest esport.

      És tant reiterat, tant present que els joves, futbolistes especialment, el tenen gravat a foc. I ja em sembla la culminació dels despropòsits fer-ne un anunci. A quí creuen que pot influenciar CR 7 ?     Als grans o petits inversors ? No senyors del BES als joves i adolescents, és un fet.

     CONCLUSIÓ:
      Una afirmació tantes vegades repetida en un determinat context, en el que segur que hi te sentit, l’esport competitiu. Encara que com s’ha vist no és imprescindible dur-la a l’extrem ( trampes, violència, dòping i un llarg etc.)  Acaba convertida en veritat.
      Impregnant i contaminant a altres activitats en les que no solament no és necessària, sinó que els és nociva. Una mostra pot ser l’EF o altres l’esport de base. Que ja tractava en el seu dia a aquesta entrada: 

      Casualitats de la vida mentre li donava voltes al tema ha caigut a les meves mans un article que tracta el tema. No em podia venir millor l’aportació d’un acadèmic d’un autor de prestigi, Alfie Kohn quan diu que “ competir atenta contra l’aprenentatge”


      NO ÉS LA MEVA INTENCIÓ OBRIR POLÈMIQUES, NI NAVEGAR A CONTRACORRENT PERÒ CONSIDERO, COM A POC, REVISABLE LA NORMATIVA DE CONVALIDACIÓ DE L’EF A ALUMNES AMB DEDICACIÓ SIGNIFICATIVA A L’ESPORT ( ja que són aquells que més interioritzat tenen el missatge).

      AMB MISSATGES COM AQUESTS I AMB TANTA INSISTÈNCIA, ON QUEDEN LA SOLIDARITAT, LA COMPANYONIA, EL RESPECTE, LA GENEROSITAT I TOTS ELS VALORS QUE TE I APORTA L’ESPORT ( també el futbol).

     QUANTA FALTA ELS FA ALS MOLTS CR 7 QUE VAN PEL MON , UNA BONA LLIÇO D’EF.

diumenge, 15 de març de 2015

ELS TIPUS D’INTERÈS.



Podria semblar pel títol que es parlarà d’economia, no és el cas. Tot i que aquesta expressió està d’actualitat gràcies o per culpa de l’economia, l’he manllevat d’aquesta disciplina per titular una reflexió en relació a l’educació. 

EVOLUCIÓ DELS TIPUS D'INTERÈS.
 Com crec que passa en economia, en educació “els tipus d’interès”: pujen, baixen, estan condicionats per altres factors, depenen de la confiança, etc. I com passa a l’economia hi ha diversos agents implicats i que n’afecten el valor. En educació els agents principals entre altres són: els alumnes, els pares i els professors.
Tot va començar amb una conversa amb dos col·legues interessades en tot el que te a veure amb l’educació. I aquesta serà l’única referencia als professionals de l’educació a aquest escrit, que ja han tingut recentment el seu espai ( parlant del seu tipus d’interès), a l’entrada anomenada: "cuatro clases". La reflexió tampoc s’adreça al suposat (massa vegades) interès que han de tenir pares i mares per l’educació dels seus fills. 

A la conversa bàsicament es qüestionava i/o valorava als alumnes que fan la pilota, o que sembla que la fan. Dit en altres termes: com i perquè demostren interès els alumnes ? Cal aclarir que parlem de nivells educatius determinats, ESO i especialment batxillerat ( on la nota te un valor molt alt, vaja que és transcendent).
De tota la vida que jo recordi, i ja duc uns anys en això, les notes han tingut ( amb diverses denominacions) un apartat per l’actitud. I suposo que l’interès forma part d’aquest apartat,  per tant cal avaluar-lo, valorar-lo, tenir-lo en compte. 
      En aquest punt de la conversa va/n aparèixer la/es pregunta/es: hi ha diferents tipus d’interès ? I si és així tots tenen el mateix valor ? I conseqüentment s’han de premiar igualment ? Per tant i com a conclusió: cal, i és fins i tot recomanable, fer la pilota.
      Si be la resposta a la primera pregunta és: SI. En cap dels casos següents la resposta és afirmativa,  per tant la conclusió que se’n deriva no és, o no hauria de ser, certa.    
      Després de donar-hi unes quantes voltes se’m han acudit diversos tipus d’interès que poden tenir els alumnes: 

  1. Interès per conèixer, entendre, curiositat per la matèria o algun aspecte de la mateixa. Voluntat per millorar bones aptituds relacionades amb el seu àmbit. Fins i tot més enllà de les valoracions o els resultats. 
  2. Interès acadèmic en general, més que en una matèria concreta, que incita a l’alumne tenir un bons resultats en conjunt i que normalment du associats bons nivells tant d’actitud com de continguts. 
  3. Interès únicament adreçat a la nota. Més enllà del domini dels temes, nivell en els aprenentatges i procediments de la matèria, que en molts casos porta associades mancances que condicionen el rendiment i per tant el resultat. 
  4. Interès únicament centrat en aprovar, a pesar de tots els demes condicionants. En podríem dir interès temporal ( dates properes o immediatament posteriors a l’avaluació) i que fora d’aquest espai temporal reduït acostuma a mostrar desinterès. 
  5. Interès no vinculat ni a la matèria ni a qualsevol cosa que s’hi relacioni, sinó a la persona que l’imparteix. Es podria anomenar: simpatia, a vegades mal entesa. Ja que aquest no és un aspecte a valorar, però que existeix i a vegades crea confusió.

Segurament n’hi ha d’altres però em sembla un ventall prou ampli. 
Tornant a l’economia aquests tipus d’interès al seu torn poden ser fixos o variables i sens dubte n’hi ha de millors i de pitjors.

Com si es tractés d’una inversió, analitzem-los:
1. Si és fix. És el tipus d’interès més desitjable per un docent. Són aquells poc casos d’alumnes que a la llarga tindràs com a companys de professió i que suposen una gran satisfacció personal. 


2. Acostuma a ser fix. Sens dubte podríem definir-ho com l’ideal: bon alumne i amb bon nivell, a qui en conseqüència les valoracions li van a favor. 
3. Pot ser fix o variable. A vegades ( és just reconèixer-ho) està sotmès a pressió externa, fins i tot són alumnes que pateixen. Com més fix sigui aquest interès tant focalitzat, més prop està de la consideració de pilota i més lluny del seu objectiu

. 












4.  És variable per definició. No és pilota generalment, és el molt molest: reclamador de totes i cada una de les valoracions que se li fan. El que no acostuma a saber aquest tipus d'alumne és que els seus arguments el descobreixen, ja que te mancances que es fan evidents, ràpidament. 
5. Pot ser fix o variable. En qualsevol cas pot resultar incòmode, a tothom, si es mal interpreta: una relació cordial o amistosa amb el rendiment acadèmic. Pot tenir trets semblants al interès del pilota.
Ha quedat demostrat que hi ha diversos tipus d’interès, crec que també queda claríssim que mai pot tenir el mateix valor ( premi deia abans) l’interès nº 1 o 2 que el 4rt o 5è. Ni mereixen la mateixa atenció o resposta, i en cap cas la consideració de pilota a tots per igual.
Amb aquesta exposició penso que queda prou clar quin és el patró del pilota (nº 3). En defensa seva crec que és pot afirmar que en molts casos no ho és o actua com a tal no per voluntat pròpia, sinó a conseqüència de les seves pròpies mancances o, com s’ha dit, a vegades sota pressions externes.

FINALMENT I COM SI ES TRACTES D’UNA ANALISI ECONOMICA D’UN OBSERVADOR DEL MERCAT, EN AQUEST CAS DE L’EDUCACIÓ. PUC AFIRMAR QUE: PEL QUE VEIG AVUI EN DIA ELS TIPUS D’INTERÈS (TOTS) VAN A LA BAIXA.

HI HA POC INTERÈS I JA SE SAP, A POC INTERÈS: POC BENEFICI. A VEURE SI CANVIA EL CICLE ?