El títol requereix com a mínim uns pocs aclariments:
- El primer és de caire personal, ordenant i arxivant material he topat amb un text ( de 1993, com és pot apreciar) que em ve de gust compartir. Ja que més enllà del context concret, opino que pot ser el referent de la qüestionada evolució. N'adjunto l'enllaç: text complet: LA PACIÈNCIA ÉS LA MARE DE LA CIÈNCIA
- Cal assenyalar que s'hi parla d'entrenament en el marc d'un club esportiu: el Club de Tennis Vinaròs que en aquells temps acollia un grup de competició d'alt nivell i que amb motiu de la seva clausura anual ( del grup i de tota l'activitat del club) s'esqueia fer escrits i reflexions com aquesta.
- A risc de que pugui interpretar-se com falsa modèstia, és una satisfacció trobar en un text escrit fa 22 anys aspectes no sols reconeixibles, sinó que signaria de nou, avui mateix.
Ja tractant el contingut en si, s'hi fa un recull bibliogràfic identificable tant en aquell moment com avui amb la teoria de l'entrenament, combinat amb altres aspectes, com el que tot seguit destaco, referits a les múltiples orientacions que ja llavors considerava molt importants i que es poden definir com les orientacions de la pràctica o els vessants de l'activitat física.
Era i és indubtable el paper de les famílies, sigui quina sigui la pràctica, em va semblar i em continua semblant imprescindible destacar la paciència com una virtut transcendental en tots els implicats.
Prèvia a aquesta part del text s'hi exposa una proposta de planificació a llarg termini del professor Matveyev, que a dia d'avui està clarament superada o millor dit matitzada / completada / ampliada per altres: Seirul·lo per exemple. Però que manté un aspecte central: la reflexió. Què fem, com ho fem i perquè ho fem ?
Si el títol requeria aclariments, requereix com no: resposta o respostes, al tractar-se d'una pregunta.
Resposta 1: És fàcil constatar, no cal ser un expert, que l'entrenament ha evolucionat. M'atreviria a dir que ho ha fet en dos sentits:
- S'ha millorat molt en aspectes tecnològics de control i seguiment dels esportistes, fet que de rebot i en conseqüència ha fet molt més fiable i precís l'entrenament.
- A més aquests mitjans s'han popularitzar a l'extrem de que són a l'abast de qualsevol persona i per a qualsevol modalitat esportiva ( unes més que altres).
L'evolució de l'entrenament podria comparar-se a l'evolució que posa de manifest el format de l'escrit que he recuperat ( escrit a màquina, usant el famós tippex i amb format poc polit per dir-ho suaument, etc. ). Aquesta evolució positiva sens dubte no és tant gran ( i no en soc un expert) en els aspectes profunds de l'entrenament: la filosofia, la planificació, els períodes, cicles, etc. No han revolucionat la preparació, com ho han fet els mitjans tecnològics. Aquesta afirmació no s'ha d'interpretar negativament, les bases, els principis, la filosofia ... Ja estaven marcats i no han canviat, en tot cas han evolucionat de la ma dels nous mitjans.
Per tancar la resposta 1: crec que cal assenyalar un perill: si els mitjans han popularitzat l'entrenament a l'extrem que és possible i habitual l'autoentrenament. Però els principis i bases es mantenen, és un fet que avui en dia és més freqüent realitzar entrenaments sense el coneixement i l'aplicació de les bases que el regeixen. Aquest és el sentit negatiu de l'evolució. Que s'ha de contrastar amb la infinitat de gent, professional o no, formada a diferents nivells en aquest camp ( molta més que fa 22 anys, sens dubte).
Resposta 2: A pesar del que he expressat amb la resposta 1 i com he manifestat als aclariments. Avui signaria allò escrit fa 22 anys. Tinc la percepció que no ha evolucionat gens la percepció de l'entrenament o millor dit de la pràctica esportiva en relació als variats objectius i orientacions que pot oferir i per tant segueix essent necessari plantejar preguntes i fer-ne pedagogia.
Aprofito el moment, per en aquest cas com a professor d'EF a l'ensenyament secundari, que si després de 22 aquest tema no ha evolucionat molt, alguna cosa haurem fet malament ? O, no hi hem posat prou atenció ? O, lluitem contra forces molt poderoses ? ...
Resposta 3: Aquesta resposta és categòrica: REGRESSIÓ. Te però un marcat caire local. No puc oblidar el marc del text: CTV i un context: Vinaròs.
22 anys errera i no s'ha repetit de llavors ençà al CTV no s'ha pogut repetir l'afirmació que tanca el text i que hauria de ser el nord d'aquesta i qualsevol entitat esportiva.
He afegit la referència al context, ja que aquest fet no és aïllat, és molt freqüent en canvi que les entitats esportives naveguin sense rumb, ni objectius clars que donin lloc a accions conseqüents. Per contra estan massa sovint al servei d'interessos particulars i capricis personals allunyats d'una idea, filosofia en podriem dir: inexistent.
METARESPOSTA: Com en totes les coses és pot veure el got mig buit o mig ple, si ha donat la sensació de negativitat deu ser cosa de l'edat.Etiquetes de comentaris: competició, esport i valors, rendiment
