Pot ser no tothom sap que al currículum de l’ESO hi
apareixen aspectes a tractar com: els esports d’equip, aspectes relacionats amb
la lluita, el desenvolupament per mitjà de les activitats físiques del treball
amb equip, la cooperació, la generositat o l’autoconeixement i l’autoestima, entre molts altres...
El ventall de possibilitats, esports o activitats, a escollir és molt ampli per tractar aquests continguts i/o per desenvolupar competències
com:
·
Administrar l'esforç, autoavaluar-se i
autoregular-se,
·
Gestionar
les emocions i comportaments en situacions diverses per aconseguir un bon
creixement personal i emocional.,
·
Disposar
de les habilitats socials necessàries per relacionar-se amb els altres.
·
Conèixer
i acceptar les pròpies capacitats.
·
Tenir
confiança en un mateix.
De fa molt temps comprovo curs rere curs quant d’exitosa és
la decisió de desenvolupar aquests continguts, ara competències, per mitjà del
rugbi. Les raons / justificacions són diverses i algunes d’elles peculiars:
-
Els nivells inicials de l’alumnat no
interfereixen i/o dificulten el procés d’aprenentatge tècnic, ni tampoc la
introducció d’aspectes tàctics, ni finalment l’aplicació d’aquests al joc
“real”. Aquest fet ve donat per les peculiaritats de la dinàmica del joc (
escassa transferència amb d’altres esports d’equip) i per la manca d’experiències
prèvies de l’alumnat en aquest esport.
- Tot i que el nivell físic de l’alumnat és sempre
un condicionant les activitats, fins i tot dels jocs en situacions reals de pràctica ( al que
els docents hem de donar resposta). En aquest cas, el rugbi és molt fàcilment
adaptable a nivells de condició física diversos ( fins i tot els més
allunyats). Aquest fet és especialment destacable, quan com tothom sap, les
sessions d’EF són mixtes i heterogènies en l’aspecte físic.
- La relació tècnica-tàctica és molt equilibrada.
En el sentit que no hi ha grans i complexes requeriments tècnics ( que
condicionen la possibilitat de jugar) i d’altra banda tot i que tàcticament ( i
reglamentàriament) pot ser molt complex és possible simplificar-ho sense que el
joc perdi la seva essència.
-
Al ser un esport minoritari i desconegut és molt
fàcil de complementar la part pràctica amb explicacions o cerques d’informació.
Tant en relació a l’esperit més enllà del joc ( 3r temps o cullera de fusta),
com de la seva història ( “ un dia William Web Ellis...”, els All blacks o
Invictus) que va molt més enllà d’un simple esport.
Fins aquí podríem parlar del rugbi com a eina, no és cap
novetat que molts professors, ex jugadors o no, l’utilitzem a classe.
Personalment he escollit 4rt d’ESO ja que opino que és el moment idoni per
maduresa física ( desenvolupament musculoesquelètic, capacitat aeròbica,
necessitat de la QF velocitat, etc.) i psicològica per aprofitar totes i
cadascuna de les consideracions prèvies. Sense que això impliqui que anticipar
l’aplicació del rugbi sigui un error ( hi ha aspectes aprofitables a molts
nivells, però se’n perden alguns).
L’expressió: el rugbi com a excusa prové del fet de
compartir els criteris exposats i altres que dos col·legues dels instituts de
La Sénia i Ulldecona segur que tenen i que es poden afegir als exposats.
Aquesta coincidència ens ha portat a situar el rugbi al
mateix punt del currículum ( 4rt d’ESO) i una vegada feta aquesta actuació dur
a terme una jornada conjunta per compartir i amplificar els efectes de la
nostra elecció.
El fet comentat anteriorment, la fàcil aplicabilitat de
la tècnica i la tàctica al joc, ens dona la possibilitat ( molt valorada per
l’alumnat ) de convertir el joc amb una veritable activitat d’avaluació,
fàcilment observable i objectivable fins i tot per part de l’alumnat ( si es desitja implicar-lo en l’avaluació). De fet a Alcanar el torneig interclasses
( en ocasions mixt en altres amb categories) ja és un clàssic abans de vacances
de setmana santa.
La novetat i el que motiva l’entrada és que, per tancar el
cercle, enguany s’ha organitzat, per compartir i amplificar els efectes del
rugbi com a contingut, el primer campionat intercentres de rugbi.
Què Compartim ( tant alumnes com professors) ?
·
Una jornada d’activitat física, formes i
dinàmiques de funcionament d’aspectes relacionats amb la matèria (
escalfaments, animació, companyonia, respecte...)
·
Transport ( convivència) fins al lloc de
realització del campionat.
·
Formes i models d’organització i de gestió dels
grups ( gestió dels equips, arbitratges ).
·
Un final d’activitat tant propi del rugbi com el
tercer temps, amb que l’amfitrió obsequia als visitants.
Què Amplifiquem en els alumnes ?
·
El valor de l’amistat, el respecte, la
tolerància més enllà del resultat, l’èxit o el fracàs esportiu.
·
I en relació a aquests valors les competències exposades i que amb el rugbi
pretenem desenvolupar.
·
Els aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris
tractats a l’aula i a cada centre, gràcies a l’efecte que te en els joves la
competició.
·
Els efectes que te la comparació, que no la
competició, amb les accions dels altres: com heu i han escalfat ? Com heu i han
reaccionat a la derrota/victòria ? Com heu i han participat a les activitats ?
Aquest recull d'imatges ajudarà a fer-se una idea de les virtuts de la proposta ( accions tècniques, tàctica i estratègia, esportivitat i respecte...)
Que una sola jornada amb un nivell d’esforç organitzatiu
i de pressupost més que assumible s’obtinguin i/o s’incrementin tant els
beneficis del que s’ha fet a l’aula, em fa pensar ( i crec que és compartit)
que potser hem tardat massa a organitzar-ho, en el cas del rugbi. Opino que
l’experiència és aplicable a altres continguts/esports /activitats tot i que
com ha quedat dit el rugbi és especial.
SI NO US HO HEU PLANTEJAT, COM S’HA COMENTAT EN ALGUNA ALTRA
OCASIÓ, NO US EN PENEDIREU D’UTILITZAR EL RUGBI A L’ESO, I SI HO COMPARTIU
ENCARA MÉS.
Etiquetes de comentaris: educació física, esport i valors, PCEE, rugbi
