Suposo que
per a molts és inimaginable el que pot donar de si un fet puntual, encara que
no intranscendent, d’una activitat d’EF.
LA SITUACIÓ:
Una jornada que en format competitiu ha de servir per aplicar i valorar tots
aquells coneixements i aprenentatges d’una llarga sèrie de sessions i també que
posa de manifest actituds ( ancestrals algunes) que en situacions com aquesta
afloren de la profunditat de cada participant.
És secundari
el format de l’activitat, en aquest cas, com es veu, va ser el rugbi. Tot i que
te rellevància crec: esport noble, amb referents de respecte, dur
físicament, poc donat a l’actuació i l’èxit individual i que per contra demana accions de
col·laboració.
EL FET:
És
significatiu, indicatiu de quan arrelades estan algunes actituds, que en
aquestes circumstàncies i amb el format de activitat que acabo de descriure es
pugui donar el següent cas:
El professor que observa l’activitat, valora les
accions, dona indicacions i fa correccions mentre exerceix d’arbitre. És
increpat per alguns alumnes ( un especialment) no sols recriminant un possible
( no possible, sinó segur) error i en ocasions també per les explicacions que
interrompen el joc. Al més pur estil Guruceta de fa uns anys o a l’actual Mateo
Lahoz.
Les seves paraules ( que ens delaten a tots a vegades) són: “ a mi no
m’agrada perdre”, “ hem de remuntar i perdem temps”, “soc jugador i vull
guanyar sempre”, etc.
Sobre el
terreny, en calent vaig aturar el joc i, caçada al vol, vaig cridar la següent
sentència: això no és un partit ! tu ara no ets un jugador ets un alumne ! i jo no soc l’arbitre soc el professor !
No cal dir
que l’activitat va continuar amb total normalitat i en conjunt la valoro
positivament.
LA REFLEXIÓ:
Més enllà de
la correcció en els gestos tècnics de la comprensió de la dinàmica de joc,
difícil en el rugbi, i molts altres aspectes. Em vaig quedar amb les frases que
havia sentit al camp i vaig preguntar-me d’on venia aquella idea tant profunda
?
No he fet
una profunda recerca però he trobat algunes referències significatives:
- Laura
Nicholls “No me gusta perder ni a las
canicas”
En
una palabra, ¿cómo se definiría?
-Dura. No doy nunca un balón por perdido.
Una autentica luchadora bajo los tableros. Mire, cuando jugaba al tenis con mi
madre y perdía, me enfadaba mucho. Soy una ganadora nata.
- Pau Gasol: "He disfrutado, pero no me gusta perder"
El español se declara "muy satisfecho", pero el sabor que le deja la derrota demuestra una vez más que no le gusta perder ni a las canicas.
He triat aquestes dues ja que, per a mi, indiquen que aquestes conviccions no són qüestió de sexe, es donen per igual en homes i dones. I les he triat perquè tot i contenir la mateixa idea, la mateixa convicció se’n deriva crec ? una actitud de fons diferent ( una s’enfada, l’altre ha disfrutat a pesar de ...)
Finalment les he triat per posar de manifest que no és només el futbol el culpable de tots els mals.
Tot i que la seva immensa repercussió el fa més responsable que cap altra activitat en el nostre entorn i n’hi ha mostres:
- X anuló muy bien al Y durante la
primera parte de la final, y la victoria final fue fruto de su acertado
planteamiento. No me daría vergüenza haber ganado de aquella manera y no me
gusta perder ni a las canicas, pero estoy más contento de perder como
perdimos que no de haber ganado con el fútbol -por llamarlo de algún modo- del
X.
- No me gusta perder, pero uno no pule su estilo sin haber perdido mucho. Es en
la derrota donde aprendemos a sufrir y a superarnos, donde nos afirmamos en lo
que somos y en lo que no somos, donde nos aferramos a nuestra dignidad. Sólo
así las victorias tienen luego algún sentido. Sólo después de haber perdido
mucho
Aquestes
dues referències donen la resposta de la profunditat del missatge que vaig
sentir al camp ( per cert de futbol, ho dic pel context). Tant se val si qui
parla sigui un dirigent, un entrenador o com en el darrer cas una estrella
mundial d’aquest esport.
És tant
reiterat, tant present que els joves, futbolistes especialment, el tenen gravat
a foc. I ja em sembla la culminació dels despropòsits fer-ne un anunci. A quí
creuen que pot influenciar CR 7 ? Als grans o petits inversors ? No senyors del
BES als joves i adolescents, és un fet.
CONCLUSIÓ:
Una
afirmació tantes vegades repetida en un determinat context, en el que segur que
hi te sentit, l’esport competitiu. Encara que com s’ha vist no és
imprescindible dur-la a l’extrem ( trampes, violència, dòping i un llarg etc.) Acaba
convertida en veritat.
Impregnant i contaminant a altres activitats en les que no solament no és necessària,
sinó que els és nociva. Una mostra pot ser l’EF o altres l’esport de base. Que
ja tractava en el seu dia a aquesta entrada:
Casualitats
de la vida mentre li donava voltes al tema ha caigut a les meves mans un
article que tracta el tema. No em podia venir millor l’aportació d’un acadèmic
d’un autor de prestigi, Alfie Kohn quan diu que “ competir atenta contra l’aprenentatge”
NO ÉS LA
MEVA INTENCIÓ OBRIR POLÈMIQUES, NI NAVEGAR A CONTRACORRENT PERÒ CONSIDERO, COM
A POC, REVISABLE LA NORMATIVA DE CONVALIDACIÓ DE L’EF A ALUMNES AMB DEDICACIÓ
SIGNIFICATIVA A L’ESPORT ( ja que són aquells que més interioritzat tenen el
missatge).
AMB
MISSATGES COM AQUESTS I AMB TANTA INSISTÈNCIA, ON QUEDEN LA SOLIDARITAT, LA
COMPANYONIA, EL RESPECTE, LA GENEROSITAT I TOTS ELS VALORS QUE TE I APORTA
L’ESPORT ( també el futbol).
QUANTA FALTA
ELS FA ALS MOLTS CR 7 QUE VAN PEL MON , UNA BONA LLIÇO D’EF.
Etiquetes de comentaris: educació, educació física, esport i valors, rugbi