Intel•ligència, esport (cas concret del futbol) i EF

Que els esportistes no tenen el do de la oratòria, és un fet més que demostrat ( aquesta imatge n’és una mostra). Soc dels que pensa que aquest tema podria millorar, per la influència (negativa en aquesta cas) que tenen sobretot en relació als nens i joves.


Com be diu el nom de la secció d’aquest programa humorístic, els esportistes estan preparats per: “parlar al camp”.
Que molts s’expressin malament, a base de tòpics i frases fetes no és senyal que siguin poc intel·ligents ( tots). La noticia que segueix mostra com han d’aplicar la seva intel·ligència ( els que la tenen, que no són tots) a la pràctica esportiva.

Noticia de l'entrenament cognitiu de Lucas Silva.

S’hi parla d’entrenament cognitiu. Que podria explicar-se de forma breu, com la necessitat de pensar / reflexionar en el que es fa i no simplement fer-ho, de forma mecànica i irreflexiva.

Això demana l'entrenador als jugadors.
En situacions com aquesta cal aplicar-ho.

Per ampliar aquesta breu explicació enllaço un document que complementa la informació.

L'entrenament cognitiu.

S’HA CRITICAT MOLTES VEGADES ( AL BLOG) L’EXAGERADA ATENCIÓ QUE ES PRESTA A L’ESPORT D’ALTA COMPETICIÓ I AL FUTBOL EN CONCRET. 
AQUEST FET, ARA GRÀCIES A LA NOTICIA, POT JUGAR A FAVOR DE LA DIFUSIÓ D’ALGUNES IDEES QUE HAN FORMAT, FORMEN I FORMARAN PART DE L’EF.

TOT SEGUIT EXPOSO TRES SITUACIONS DE L’EF QUE TENEN A VEURE AMB L’ENTRENAMENT ( EN AQUEST CAS APRENENTATGE) COGNITIU.
L’ Educació Física és una àrea pràctica, però per aquest fet no està exempta de conceptes i explicacions ( teòriques ), que són imprescindibles per a realitzar una pràctica correcta i profitosa, ja que és bàsic saber en tot moment; Què s’està fent i com s’ha de fer ? Això que no és poc, és el que es pretén amb aquest material.
L’estudi ( pròpiament dit) no és l’objectiu prioritari de la matèria d’EF. És més adequat referir-se a l’hàbit, la participació activa i el seguiment, tant de la pràctica com de les explicacions teòriques.
LA PRÀCTICA:
La matèria: els continguts, les activitats, l’avaluació…  estan plantejats per a que siguin assolibles pel 100% de l’alumnat ( independentment del seu nivell motriu). Això si, cal en tots els casos participació activa, regular i al màxim de les possibilitats de cada alumne. Aquesta participació ha de ser reflexiva i comprensiva i no purament mecànica i/o repetitiva.
LA TÀCTICA DELS ESPORTS.
Com s’ha comentat al principi, l’entrenament d’un esport s’ha de realitzar a la pista o al gimnàs, per aquest motiu no s’exposarà res relacionat amb la tècnica, cada esport té les seves exigències i peculiaritats i l’aspecte físic ja s’ha tractat sota la denominació QFB en altres escrits.
Sí que podem en canvi tractar el tema de la tàctica, ja que a part de tenir una part pràctica ( de pista ), cal una reflexió i una actitud determinada que és la que s’intentarà exposar aquí.
Per explicar-ho de forma senzilla, si la tècnica és el què ? i el com ? d’un esport , la tàctica  és el quan ? i  el per què ?.
Què faig ? tiro a cistella. Com ho faig ? amb un braç, estirant el braç, flexió del canell, etc... Quan ho faig ? En el moment  que estic sol o l’adversari no tapa el tir.  Per què ? perquè la pilota m’ha arribat del meu company, a una distància que em permet tirar. Això és tàctica, individual i col·lectiva !!!!!!!
 La dificultat en el moment de prendre decisions tàctiques es troba més que en cap altre qüestió en el temps. Quan més temps tens per analitzar la situació i per prendre una decisió, més fàcil és encertar. En segon lloc, el fet que la decisió sigui individual o col·lectiva també augmenta la dificultat en el segon cas.

NO SE SI ÉS UNA IL·LUSIÓ, PERÒ POTSER, L’EXEMPLE DE L’ENTRENAMENT DE LUCAS SILVA SERVEIXI ( DONAR A CONÈIXER I APLICAR ) DE MODEL POSITIU PER A MOLTS ESTUDIANTS.

Etiquetes de comentaris: , ,