De Martí Perarnau i editorial Corner és en primer lloc una
lectura recomanable. Com a entreteniment sense més. Si sou o vau ser
guardiolistes us encantarà. Si sou culers també, ja que encara que no és el
centre del relat hi ha referències constants al Barça . Si no ho sou, però en
canvi sou aficionats al futbol, també crec que us interessarà.
Com que no li cal publicitat ho deixo estar.
En el meu cas a
les condicions assenyalades s’uneix el
fet que he buscat en el llibre, que em van regalar, paral·lelismes: Entrenador –
professor. ( Per cert, moltes gràcies !, He sigut ràpid, m’ha agradat )
Soc de parer que en general existeixen aquests
paral·lelismes, però sospito que hi ha major o menor correlació depenent de la
tipologia d’un i altre. Quedi clar que
en el cas d’existir, això no ha considerar-se necessàriament positiu. Un mestre
no pot gestionar la seva classe com un equip, en canvi, em semblen aplicables a
la tasca de l’entrenador algunes aptituds dels pedagogs.
I clar, Guardiola pel poc que jo coneixia: bàsicament la seva
forma d’explicar el futbol i la seva trajectòria em sembla un entrenador molt
semblant a un mestre. Més enllà dels seus sistemes de joc o la seva forma de
treballar i de gestionar cada plantilla, que desconeixia fins ara.
És en aquest punt que he decidit compartir tres moments de
la narració de Marti Perarnau, com també fa ell al llibre, que a més
d’il·lustrar alguns aspectes de l’esport d’elit que són molt aprofitables en
educació, mostren el que fa temps sospitava: en Pep és un bon professor.
MOMENT 1:
Com haureu comprovat no es refereix directament a Guardiola
( encara que més endavant en la narració ell utilitza, l’exemple d’Estiarte).
Però explicar un concepte amb exemples, i exemples propers, és una virtut dels
mestres. Si el concepte és la solidaritat, el be comú per damunt del propi ego.
Em sembla un gran missatge per un equip, un professor o un alumne.
MOMENT 2:
Pel que he llegit un clar moment Guardiola: disposició a ajudar,
dedicació total, estratègies les que calguin, però a canvi actitud. En el cas
de joves estudiants, ni adults ni tant rodejats ( tot i que tenen família) un
mínim d’actitud i voluntat hi ha de ser i s'ha d'exigir.
Una diferència a favor del entrenador, si no es dona el cas: traspàs
( no se n’anomena cap però em venen alguns noms a la memòria). El professor en
canvi: ni tria, ni fitxa, ni traspassa, ha de motivar...
MOMENT 3:
Aquest moment explica clarament el compromís d’en Pep, em
sembla recordar que l’únic que ha adquirit mai. El famós: persistir. Que s’aplica
a si mateix, que per tant admira, demana i exigeix.
D’una banda defineix clarament que la base de l’èxit es
troba en el treball diari i d’altra banda exemplifica com han de ser, en el seu
cas, els bons futbolistes. Tant un com l’altre exemple són aplicables a l’educació
en termes idèntics. En tot cas aquí la diferència pot raure en la mesura de l’èxit, en
el primer cas públic i notori, en l’altre més íntim i personal.
SI EL LLEGIU SEGUR QUE HI TROBEU MÉS MOMENTS, PERÒ SI NO ÉS
EL CAS, AQUESTS TRES CREC QUE SÓN D’ALLÓ MÉS EDUCATIUS. GRÀCIES MARTÍ, GRÀCIES
PEP. I DE NOU GRÀCIES PEL REGAL.
PD: A una entrada recent anomenava a CR 7, no crec que em
segueixi, però el llibre li faria un gran favor !!!
Etiquetes de comentaris: educació física, llibres, rendiment
