ELS TIPUS D’INTERÈS.



Podria semblar pel títol que es parlarà d’economia, no és el cas. Tot i que aquesta expressió està d’actualitat gràcies o per culpa de l’economia, l’he manllevat d’aquesta disciplina per titular una reflexió en relació a l’educació. 

EVOLUCIÓ DELS TIPUS D'INTERÈS.
 Com crec que passa en economia, en educació “els tipus d’interès”: pujen, baixen, estan condicionats per altres factors, depenen de la confiança, etc. I com passa a l’economia hi ha diversos agents implicats i que n’afecten el valor. En educació els agents principals entre altres són: els alumnes, els pares i els professors.
Tot va començar amb una conversa amb dos col·legues interessades en tot el que te a veure amb l’educació. I aquesta serà l’única referencia als professionals de l’educació a aquest escrit, que ja han tingut recentment el seu espai ( parlant del seu tipus d’interès), a l’entrada anomenada: "cuatro clases". La reflexió tampoc s’adreça al suposat (massa vegades) interès que han de tenir pares i mares per l’educació dels seus fills. 

A la conversa bàsicament es qüestionava i/o valorava als alumnes que fan la pilota, o que sembla que la fan. Dit en altres termes: com i perquè demostren interès els alumnes ? Cal aclarir que parlem de nivells educatius determinats, ESO i especialment batxillerat ( on la nota te un valor molt alt, vaja que és transcendent).
De tota la vida que jo recordi, i ja duc uns anys en això, les notes han tingut ( amb diverses denominacions) un apartat per l’actitud. I suposo que l’interès forma part d’aquest apartat,  per tant cal avaluar-lo, valorar-lo, tenir-lo en compte. 
      En aquest punt de la conversa va/n aparèixer la/es pregunta/es: hi ha diferents tipus d’interès ? I si és així tots tenen el mateix valor ? I conseqüentment s’han de premiar igualment ? Per tant i com a conclusió: cal, i és fins i tot recomanable, fer la pilota.
      Si be la resposta a la primera pregunta és: SI. En cap dels casos següents la resposta és afirmativa,  per tant la conclusió que se’n deriva no és, o no hauria de ser, certa.    
      Després de donar-hi unes quantes voltes se’m han acudit diversos tipus d’interès que poden tenir els alumnes: 

  1. Interès per conèixer, entendre, curiositat per la matèria o algun aspecte de la mateixa. Voluntat per millorar bones aptituds relacionades amb el seu àmbit. Fins i tot més enllà de les valoracions o els resultats. 
  2. Interès acadèmic en general, més que en una matèria concreta, que incita a l’alumne tenir un bons resultats en conjunt i que normalment du associats bons nivells tant d’actitud com de continguts. 
  3. Interès únicament adreçat a la nota. Més enllà del domini dels temes, nivell en els aprenentatges i procediments de la matèria, que en molts casos porta associades mancances que condicionen el rendiment i per tant el resultat. 
  4. Interès únicament centrat en aprovar, a pesar de tots els demes condicionants. En podríem dir interès temporal ( dates properes o immediatament posteriors a l’avaluació) i que fora d’aquest espai temporal reduït acostuma a mostrar desinterès. 
  5. Interès no vinculat ni a la matèria ni a qualsevol cosa que s’hi relacioni, sinó a la persona que l’imparteix. Es podria anomenar: simpatia, a vegades mal entesa. Ja que aquest no és un aspecte a valorar, però que existeix i a vegades crea confusió.

Segurament n’hi ha d’altres però em sembla un ventall prou ampli. 
Tornant a l’economia aquests tipus d’interès al seu torn poden ser fixos o variables i sens dubte n’hi ha de millors i de pitjors.

Com si es tractés d’una inversió, analitzem-los:
1. Si és fix. És el tipus d’interès més desitjable per un docent. Són aquells poc casos d’alumnes que a la llarga tindràs com a companys de professió i que suposen una gran satisfacció personal. 


2. Acostuma a ser fix. Sens dubte podríem definir-ho com l’ideal: bon alumne i amb bon nivell, a qui en conseqüència les valoracions li van a favor. 
3. Pot ser fix o variable. A vegades ( és just reconèixer-ho) està sotmès a pressió externa, fins i tot són alumnes que pateixen. Com més fix sigui aquest interès tant focalitzat, més prop està de la consideració de pilota i més lluny del seu objectiu

. 












4.  És variable per definició. No és pilota generalment, és el molt molest: reclamador de totes i cada una de les valoracions que se li fan. El que no acostuma a saber aquest tipus d'alumne és que els seus arguments el descobreixen, ja que te mancances que es fan evidents, ràpidament. 
5. Pot ser fix o variable. En qualsevol cas pot resultar incòmode, a tothom, si es mal interpreta: una relació cordial o amistosa amb el rendiment acadèmic. Pot tenir trets semblants al interès del pilota.
Ha quedat demostrat que hi ha diversos tipus d’interès, crec que també queda claríssim que mai pot tenir el mateix valor ( premi deia abans) l’interès nº 1 o 2 que el 4rt o 5è. Ni mereixen la mateixa atenció o resposta, i en cap cas la consideració de pilota a tots per igual.
Amb aquesta exposició penso que queda prou clar quin és el patró del pilota (nº 3). En defensa seva crec que és pot afirmar que en molts casos no ho és o actua com a tal no per voluntat pròpia, sinó a conseqüència de les seves pròpies mancances o, com s’ha dit, a vegades sota pressions externes.

FINALMENT I COM SI ES TRACTES D’UNA ANALISI ECONOMICA D’UN OBSERVADOR DEL MERCAT, EN AQUEST CAS DE L’EDUCACIÓ. PUC AFIRMAR QUE: PEL QUE VEIG AVUI EN DIA ELS TIPUS D’INTERÈS (TOTS) VAN A LA BAIXA.

HI HA POC INTERÈS I JA SE SAP, A POC INTERÈS: POC BENEFICI. A VEURE SI CANVIA EL CICLE ?

Etiquetes de comentaris: