Podria semblar pel títol que es parlarà d’economia, no és el
cas. Tot i que aquesta expressió està d’actualitat gràcies o per culpa de
l’economia, l’he manllevat d’aquesta disciplina per titular una reflexió en
relació a l’educació.
|
EVOLUCIÓ DELS TIPUS D'INTERÈS. |
Com crec que passa en economia, en educació “els tipus
d’interès”: pujen, baixen, estan condicionats per altres factors, depenen de la
confiança, etc. I com passa a l’economia hi ha diversos agents implicats i que
n’afecten el valor. En educació els agents principals entre altres són: els
alumnes, els pares i els professors.
Tot va començar amb una conversa amb dos col·legues
interessades en tot el que te a veure amb l’educació. I aquesta serà l’única
referencia als professionals de l’educació a aquest escrit, que ja han tingut
recentment el seu espai ( parlant del seu tipus d’interès), a l’entrada
anomenada: "cuatro clases". La reflexió tampoc s’adreça al suposat (massa
vegades) interès que han de tenir pares i mares per l’educació dels seus fills.
A la conversa bàsicament es qüestionava i/o valorava als
alumnes que fan la pilota, o que sembla que la fan. Dit en altres termes: com i
perquè demostren interès els alumnes ? Cal aclarir que parlem de nivells
educatius determinats, ESO i especialment batxillerat ( on la nota te un valor
molt alt, vaja que és transcendent).
De tota la vida que jo recordi, i ja duc uns anys en això,
les notes han tingut ( amb diverses denominacions) un apartat per l’actitud. I
suposo que l’interès forma part d’aquest apartat, per tant cal avaluar-lo,
valorar-lo, tenir-lo en compte.
En aquest punt de la conversa va/n aparèixer la/es
pregunta/es: hi ha diferents tipus d’interès ? I si és així tots tenen el
mateix valor ? I conseqüentment s’han de premiar igualment ? Per tant i com a conclusió:
cal, i és fins i tot recomanable, fer la pilota.
Si be la resposta a la primera pregunta és: SI. En cap dels
casos següents la resposta és afirmativa, per tant la conclusió que se’n
deriva no és, o no hauria de ser, certa.
Després de donar-hi unes quantes voltes se’m han acudit
diversos tipus d’interès que poden tenir els alumnes:
- Interès per conèixer, entendre, curiositat per
la matèria o algun aspecte de la mateixa. Voluntat per millorar bones aptituds
relacionades amb el seu àmbit. Fins i tot més enllà de les valoracions o els resultats.
- Interès acadèmic en general, més que en una
matèria concreta, que incita a l’alumne tenir un bons resultats en conjunt i
que normalment du associats bons nivells tant d’actitud com de continguts.
- Interès únicament adreçat a la nota. Més enllà
del domini dels temes, nivell en els aprenentatges i procediments de la matèria,
que en molts casos porta associades mancances que condicionen el rendiment i
per tant el resultat.
- Interès únicament centrat en aprovar, a pesar de
tots els demes condicionants. En podríem dir interès temporal ( dates properes
o immediatament posteriors a l’avaluació) i que fora d’aquest espai temporal
reduït acostuma a mostrar desinterès.
- Interès no vinculat ni a la matèria ni a
qualsevol cosa que s’hi relacioni, sinó a la persona que l’imparteix. Es podria
anomenar: simpatia, a vegades mal entesa. Ja que aquest no és un aspecte a
valorar, però que existeix i a vegades crea confusió.
Segurament n’hi ha d’altres però em sembla un ventall prou
ampli.
Tornant a l’economia aquests tipus d’interès al seu torn poden ser fixos
o variables i sens dubte n’hi ha de millors i de pitjors.
Com si es tractés d’una inversió, analitzem-los:
1. Si és fix. És el tipus d’interès més desitjable
per un docent. Són aquells poc casos d’alumnes que a la llarga tindràs com a
companys de professió i que suposen una gran satisfacció personal.
2. Acostuma a ser fix. Sens dubte podríem
definir-ho com l’ideal: bon alumne i amb bon nivell, a qui en conseqüència les
valoracions li van a favor.
3. Pot ser fix o variable. A vegades ( és just
reconèixer-ho) està sotmès a pressió externa, fins i tot són alumnes que pateixen. Com més fix
sigui aquest interès tant focalitzat, més prop està de la consideració de pilota
i més lluny del seu objectiu
.
4. És variable per definició. No és pilota
generalment, és el molt molest: reclamador de totes i cada una de les
valoracions que se li fan. El que no acostuma a saber aquest tipus d'alumne és que els seus arguments el
descobreixen, ja que te mancances que es fan evidents, ràpidament.
5. Pot ser fix o variable. En qualsevol cas pot
resultar incòmode, a tothom, si es mal interpreta: una relació cordial o
amistosa amb el rendiment acadèmic. Pot tenir trets semblants al interès del
pilota.
Ha quedat demostrat que hi ha diversos tipus d’interès,
crec que també queda claríssim que mai pot tenir el mateix valor ( premi deia
abans) l’interès nº 1 o 2 que el 4rt o 5è. Ni mereixen la mateixa atenció o
resposta, i en cap cas la consideració de pilota a tots per igual.
Amb aquesta exposició penso que queda prou clar quin és el
patró del pilota (nº 3). En defensa seva crec que és pot afirmar que en molts
casos no ho és o actua com a tal no per voluntat pròpia, sinó a conseqüència de
les seves pròpies mancances o, com s’ha dit, a vegades sota pressions externes.
FINALMENT I COM SI ES TRACTES D’UNA ANALISI ECONOMICA D’UN
OBSERVADOR DEL MERCAT, EN AQUEST CAS DE L’EDUCACIÓ. PUC AFIRMAR QUE: PEL QUE VEIG
AVUI EN DIA ELS TIPUS D’INTERÈS (TOTS) VAN A LA BAIXA.
HI HA POC INTERÈS I
JA SE SAP, A POC INTERÈS: POC BENEFICI. A VEURE SI CANVIA EL CICLE ?
Etiquetes de comentaris: educació