dissabte, 13 de desembre de 2014

Lliçó d'entrenament.I d'alt rendiment.

El més destacat és que pot aplicar-se a molts aspectes de la vida i sobretot de les activitats físiques. ( el descans, la motivació, la preparació genèrica, l'exigència / autoexigència ...)

Alfred Vergnoux
Poques vegades les experiències i el funcionament de l'esport d'alta competició són tant extrapolables a altres àmbits.
A vegades l'actualitat és tossuda. L'entrenador de Mireia Belmonte ( a l'estiu i ara altra vegada amb els records del mon) en aquest cas, ens posa en safata explicacions i experiències útils per comprendre l'entrenament i per aplicar a la pràctica esportiva en general.

A més a més, des de la seva experiència i vsió privilegiada exposa clarament les causes de la "mala sort" ancestral de molts esportistes d'aquest país en els moments àlgids de la competició.

Entrevista a A. Vergnoux ( estiu de 2014)

Es pot dir més alt, però no més clar. Molt substanciosa en molts aspectes. Gràcies Alfred per la lliço.



dijous, 4 de desembre de 2014

El costat fosc de la FORÇA.

Costat fosc per desconegut, no per altra raó.

Quan un es dedica a la docència te éxits i fracassos. El que comparteixo són lógicament  èxits. Una fotografia que dona peu a molts comentaris i un video, especialment, tots dos relacionats amb el tema força.
Més enllà de la broma, la imatge permet algunes explicacions útils.
Que alumnes de 4rt d'ESO (adolescents) valorin positivament, participin, escoltin, i estiguin atents tota l'estona a una sessió d'EF a l'aula és poc habitual. I més tractant un tema, no per entretenir-los, ni especialment distret, sinó tot el contrari, relacionat amb la feina feta i amb contingut dens. Em fa pensar que l'eina val la pena.

El tema: la força. El marc: sessions de millora de la condició física acabades i feta l'avaluació pràctica. Objectiu: comprendre la importància i el funcionament de la QF força. 
Resultat: èxit total.

Gràcies a quí ? De nou al què, quí com ? (QQC) i no és la primera vegada. Serveixi aquesta entrada d'agraiment.
Vull aprofitar per constatar que pot existir una TV pedagògica, formadora, atractiva ( fins tot per als adolescents, públic difícil) allunyada de la caixa tonta o la teleescombreria.

QQC, Força o resistència.

Hipotrofia, isomètric, concèntric, exèntric, palanques, sartori, biceps femoral, actina, miosina, miofibril·la, tipus de fibres Aquestes són les coses del costat fosc ( desconegudes de la força).

TOTHOM A QUÍ  PER AFICIÓ, O PER PROFESSIÓ, LI INTERESI EL TEMA DE LA FORÇA.                                                                                                                                                                          NO S'HO POT PERDRE.

dimarts, 2 de desembre de 2014

NOIES, US APUNTEU ?

El cas és: com a centre i en el marc de les activitats del PCEE s’han organitzat activitats de foment de la pràctica esportiva ( adreçades sobretot a l’alumnat sedentari o amb nivells baixos de pràctica). Han passat unes setmanes i la proposta ha tingut una bona acollida,  està tenint  èxit.
Hi ha però una ombra: la participació femenina.




















Fa uns dies amb un col·lega ( responsable d’esport extraescolar) vam analitzar-ne les causes, a la conversa vam constatar, per la nostra experiència,  fets com:
  • La participació precoç ( als 5, 6 anys) és molt semblant per gèneres. 
  • No s’observa diferència significativa de nivell motriu per gènere a curta edat. 
  • Més endavant, ja a l’ESO el nivell de pràctica a l’EF (poc exigent) tampoc és substancialment diferent en relació al gènere. 
  • Si en canvi hi ha una gran diferència en els índex de pràctica esportiva extraescolar ( nois molt per damunt en índex de pràctica). 
  • La manca de pràctica extraescolar acaba tenint, més tard, repercussió en el nivell motriu ( s’observa a l’EF sobretot a postobligatòria). 
  • És curiós com aquests aspectes es conjuminen finalment i donen com a resultat un nombre noies fent esport (a l’entorn dels 16 anys) ridículs.
Acabada la conversa / reflexió, ens va assaltar la pregunta: QUÈ PODEM FER ?

No se com ens ho farem ( el camí és llarg i difícil), però recollir informació i analitzar les causes sembla un primer pas.



Aquestes dues, i altres consultades, són referències útils per fer-se una composició de lloc. S’hi apunten alguns dels factors, que cal prendre en consideració si s’ha d’intervenir en aquest tema.
  • 1r factor: els esports tenen gènere ?  És una evidència que existeixen esports identificats clarament per gènere, el futbol n’és un exemple i el patinatge un altre. Són esports que si be es practiquen independentment de ser noi o noia arrosseguen forts perjudicis de gènere. Altres són exclusius en la pràctica, curiosament acostumen a ser femenins: la sincronitzada per exemple. I a l’elit sols és conegut el cas del corfbol com a esport mixt. Tota una senyal del que predomina.
  • 2n factor: la socialització que té l’esport, com a element decisori de la pràctica femenina. És un fenomen confirmat, que en la decisió de fer determinada activitat intervé més el factor social, relacional, de grup en les noies / dones  que en els nois / homes. Als que afecta, però en menor mesura, n’afiança la pràctica, li dona valor afegit però no és tan decisiva en la decisió d’iniciar la pràctica.
  • 3r factor: manca de referents de pràctica a l’elit i escassa repercussió als mitjans. S’ha tractat en altres entrades el tema de: què és noticia a l’esport ?. I és claríssim que els referents esportius són majoritàriament masculins. Sols cal veure qualsevol informatiu de qualsevol mitjà ( uns més que altres).
  • 4rt factor: el substrat masclista de la nostra cultura ( superat ? ). Influeix encara en l’activitat física.  Afirmacions com: “L’exaltació solemne i periòdica de l’atletisme masculí amb l’internacionalisme com a base, la lleialtat com a mitjà, l’art com el marc i l’aplaudiment femení com a recompensa” de 1912  o  “Educa a tu hija para que sea una mujer de su casa y no la deformes moralment con el deporte” de 1948 i altres menys radicals, afortunadament superades. Han deixat un pòsit que, subtilment, encara té alguna influència en alguns aspectes de la societat i l’esport n’és un.  Influència negativa, nefasta, per suposat, però ...
  • 5è factor: l’esport femení comparteix amb el masculí l’efecte de l’adolescència. Consistent en l’abandonament de la pràctica en aquesta edat, a partir dels 12 anys i en endavant. Si existeix abandonament és fàcil comprendre la dificultat que suposa fidelitzar nous practicants. I ... com ha quedat explicat, especialment si són noies.
Si tenir en compte aquests factors és de sentit comú.

Hi ha una sèrie d’influències que cal considerar,  ja que podrien ( el condicional és important) contribuir a millorar la situació:













  • L’existència del PAFIC ( Pla del CSD pel foment de l’esport femení), que fa referència reiteradament a l’EF i del que curiosament, molts professionals jo entre ells,  no en tenim cap noticia. Senyal inequívoca de la seva “eficiència”.
Guia PAFIC
  • Tenir coneixement de la percepció de la pràctica esportiva en les noies, és sens dubte una eina de primer ordre al moment d’abordar el tema. Encara que de forma parcial, aquest estudi ens aporta el punt de vista de les noies davant la pràctica ( confirmant  algunes hipòtesis o suposicions prèvies). 
  • L’existència d’associacions reivindicatives com “Asociación Deporte Femenino Visible”, encara que poc visible, són la constatació de la veracitat d’alguns dels factors exposats i la seva tasca és sens dubte un granet de sorra.
  • Finalment, en la recerca d’informacions i referents he topat amb: Educat, revista de psicopedagogia que posa a la nostra disposició un codi de bones pràctiques. Que partint de la anàlisi de la situació aporta algunes solucions i accions concretes que poden ser de gran ajuda.

CONCLUSIÓ:

Un fet, una conversa des d’experiències i punts de vista diferents, informacions diverses i algunes propostes. Haurien de ser un bon punt de partida, per millorar la situació.
De totes maneres, ja coneguda la problemàtica, com és diu en el darrer i més transcendent dels documents: accions i no paraules. 
Per aconseguir que les noies finalment s’apuntin.