dissabte, 15 de novembre de 2014

Quin és l'esport més difícil ?

Es poden comparar esports, tenen tots el mateix valor, hi ha esports millors i pitjors ?  No us heu fet mai aquesta pregunta ?

No heu sentit mai opinions com:

  • El triatló és l'esport més dur i complet que existeix !
  • Els ciclistes, si es guanyen el sou, s'esforcen molt .
  • Com pot ser el curling un esport o el golf o la petanca ?, No es cansen gens ?
  • Els futbolistes haurien de correr més pel que guanyen. 
  • Quin esport és conduir un cotxe o una moto, quin esforç és ?
  • La ginàstica si que és dificil, no com el rugbi.
  • Per què els 100 metres són la prova reina a l'atletisme ( 10") i no la marató (dues hores) ?
  • La boxa o altres lluites, no haurien de ser esports ?
Podria continuar, però queda clar que hi ha una gran càrrega de subjectivitat i en alguns casos de desconeixement. 

Vegeu sinó: Tantes persones com vegin l'entrada ordenarien les següents imatges de forma diferent. 




Com en altres aspectes: cal informació.. DUR, COMPLICAT, PERILLÓS, són termes que duen a confussió, Si, a més, es mesclen amb qüestions estètiques i gustos personals, fan impossible trobar una resposta vàlida.

JO M'HE ARRISCAT A RESPONDRE AMB UNES DOSIS D'INFORMACIÓ I ELIMINANT AL MÀXIM LA SUBJECTIVITAT.

Aqui us ho deixo,  AQUESTA ÉS LA MEVA RESPOSTA A QUIN ÉS L'ESPORT MÉS DIFÍCIL.

Si no és compartit o polèmic, espero que hagi servit de reflexió o d'entreteniment.


dimarts, 11 de novembre de 2014

Activitat física per a tothom = EF.


Una imatge val més que mil paraules. Aquesta foto feta recentment en preparar una de les sessions d’EF de 4rt d’ESO, crec que ofereix la mesura exacta del que és la programació multinivel, eina que s’usa per atendre a la diversitat.

He pensat que era bo compartir-la.

Una progressió de 4 nivells per a una sola activitat ( que fa posible la participació de TOTS els alumnes, cadascú al seu nivel ). Preguntats els alumnes: Veieu un o 4 exercicis ? Ho entenen el 100 %, responen majoritàriament UN .


Aquest simple exemple ( una foto), pot servir per comprendre que la dificultat en EF, MAI és el nivel motriu sinó altres ( participació, dedicació, etc.) Ja que el que mostra aquesta foto és el dia a dia en EF a cada activitat i/o proposta d’exercici.

dissabte, 1 de novembre de 2014

Què se li pot exigir a l’Educació Física ?

·        L’EF és una matèria que forma part dels currículums educatius amb tot el que això comporta ( d’objectius, de continguts, de metodologia, en quant a l’avaluació, etc.). A aquesta definició no li calen afegitons, ja que es pot trobar publicada ( és prescriptiu) a diversos espais de tots els centres educatius.  
·        Ofereix al igual que la resta de matèries curriculars formació. En aquest cas vinculada a l’àmbit motriu.  Que és molt més que únicament formació motriu ( i molt més encara, que formació esportiva). Aquesta oferta es concreta, entre altres, i no per ordre d’importància en: activitats segures i saludables, adequades al nivell de maduració i a les condicions individuals de l’alumnat, informació i reflexió en relació a activitats concretes i a la motricitat en general, ajuda a consolidar hàbits de pràctica d’activitats físiques...
·        Són d’obligat compliment tots i cadascun dels aspectes esmentats. Ja que: el que és i el que ofereix, no ho és ni ho ofereix per altruisme i/o voluntarisme. Ho és per mandat legal i per obligació, que ha de complir. I  tot o gran part del que és i ofereix es troba lluny de visons personals o opinions particulars ( siguin dels docents  o dels alumnes i familiars)  i per tant se li pot exigir.

Imatge que il·lustra com és l'EF.
Que mai està exenta d'explicacions











Presentació d'una companya que permet entendre de manera sencilla què és l'EF.

Vídeo que crec representatiu del que es pot esperar d'una sessió d'EF. ( independentment de l'edat i el mètode)

A PESAR D’AIXÒ, PER QUÈ GENERALMENT NO S’EXERCEIX AQUEST DRET I NO ES FA AQUESTA EXIGÈNCIA ?

A.      Pot ser per desconeixement, doble desconeixement: d’una part del dret a exigir i d’una altra banda del que és i ha d’oferir l’EF. A aquest desconeixement no hi ajuda gens l’escassa voluntat que tenim els docents de difondre dins i fora de l’aula el que fem ( per si és qüestionat, suposo ?) Quin gran error !
B.      Per desinterès, doble desinterès ( o triple): per l’educació dels fills (estrany però...), per la part curricular de l’educació ( assignatures concretes o totes en general) i finalment per  desinterès per l’EF en particular,  menystenint-la sobre la base del desconeixement ( ja comentat) o d’una determinada visió o interpretació personal.
C.      Per por a conseqüències negatives en l’avaluació dels alumnes ? Aquesta possibilitat no és exclusiva de l’EF. No es poden negar segurament casos aïllats ( que de produir-se cal donar-los guerra). Com a norma el professorat te dins de les seves tasques la de donar explicacions en relació a la seva acció, i te definits de forma clara quins són els aspectes avaluables. Per tant vincular una cosa a l’altra és clarament un error. De totes maneres més enllà de la polèmica ( que pot existir, insisteixo). Què pot tenir de negatiu interessar-se, conèixer o fins i tot qüestionar determinades accions d’un docent. ? I conseqüentment, pel docent. Què tindrà de negatiu exposar allò que ha previst, raonat, planificat i que executa a diari al mínim detall ?
D.      Pot ser hi ha qui pensa en la substitució de l’EF per altres activitats ( generalment esportives). Afortunadament alguns són els alumnes ( i n’haurien de ser més) que més enllà de l’horari lectiu practiquen activitats físiques amb diverses orientacions, que van de la competició a l’oci passant per la salut. Aquesta pràctica voluntària, és sense dubtes positiva i recomanable, és coneguda i valorada des de l’EF que fins i tot en cas de no existir és fomentada ( el PCEE n’és un exemple). Ara be, en cap cas i per diverses raons és adequat i raonable pensar en la substitució. Ja que pel context ( el centre educatiu) els continguts ( diversos i allunyats de la especialització), la orientació genèrica ( allunyada de la competició i més centrada en els aprenentatges i la salut sense oblidar la recreació) i els seus participants ( heterogenis per definició tant en l’aspecte motriu com en altres: de sexe, socials, d’interessos ). El que l’EF ha d’oferir és INSUBSTITUIBLE. 
  
Què te de negatiu fer o respondre, segons el cas, a preguntes com ?
1.       Quina justificació hi ha per a practicar determinada activitat, rugbi o gimnàstica esportiva per exemple ?
2.       Que passarà si el meu fill/a no supera els resultats d’un barem de condició física ?
3.       Com es fa l’elecció de les proves físiques ?
4.       Quines instruccions de seguretat i/o tècniques s’han explicat en relació a determinat exercici ?
5.       Amb quin objectiu s’encarrega determinada tasca fora de l’aula, tant teòrica com pràctica ?
6.       Hi ha algun criteri general en relació als agrupaments d’alumnes a les sessions d’EF ?
7.       Com es gestiona el tema dels lesionats o no practicants a les sessions d’EF ?
8.       És general i constant la forma d’intervenció sobre el grup ( correccions, reforços...) o varia d’alguna forma ?

SI ALGÚ HI VEU POLÈMICA, TE UN PROBLEMA. SI ALGÚ TE AQUESTS O ALTRES DUBTES I NO PREGUNTA, TE UN PROBLEMA. SI ALGÚ NO TE LES RESPOSTES A AQUESTES O ALTRES PREGUNTES, TE UN PROBLEMA. Vull fer constar que no hi ha cap pregunta referida a aspectes que són públics ( a documents a disposició d'alumnes i famílies).

M’agradaria agrair a un grup de pares i mares que amb motiu d’una entrevista relacionada amb la prescripció d’activitat física als seus fills, han fet notar alguns dels aspectes dels que he parlat i que haurien de ser més habituals i en el context adequat ( que no és ni el carrer, ni el bar, ni les xarxes socials).

GRÀCIES, HEU AJUDAT A MILLORAR I/O REFORÇAR LA FEINA BEN FETA.