divendres, 22 d’agost de 2014

Què és noticia a l'esport ?

Quan les noticies són màrqueting, quan no es parla d’esport sinó de negocis, judicis, apel·lacions i altres martingales... Es fa imprescindible canviar el nom que algunes cadenes ( moltes, quasi totes per desgràcia ) donen a l’apartat d’esports de les noticies.

La meva proposta no pot ser més lògica: el futbol i les seves històries.
Ja dins d’aquest apartat reanomenat futbol. Què dir del tractament que reben tots aquells que no son el Barça o el Madrid amb el seu seguiment diari ( hi hagi o no notícia ) ?
Per no parlar de les tertúlies que cada canal ha incorporat darrerament a la seva graella de programes. Sectàries, lamentables i no qualificables com a programació esportiva. “Panfletos” del segle XXI.


Fa uns anys es deia: gràcies a la televisió es possible seguir els esdeveniments més importants de l’esport. Actualment això és més possible gràcies a internet que a la televisió. Ja que si be hi ha uns pocs canals que fan aquesta funció (teledeporte i esport3) els esdeveniments que ofereixen no tenen la consideració de noticiables pels grans grups televisius. Aquesta, crec és una de les raons per les que els esports anomenats minoritaris ho son cada vegada més.
La pregunta pot ser: què li cal a un fet, perquè els grups televisius ho considerin noticiable ? Deu ser molt clar, ja que totes coincideixen en moltes, moltíssimes, ocasions.
  • Opino en primer lloc, que el que es busca és el seguiment assegurat, d’aquí que la noticia sigui moltes vegades l’esportista mediàtic i no el fet. Per exemple Nadal perd en primera ronda de Gtaad).
  • Crec que és primordial la polèmica, cal polèmica per assegurar el seguiment. El fitxatge de Neymar, pot ser-ne una mostra.
  • Deuen d’existir compromisos, contractes publicitaris, ja que determinades noticies tenen un seguiment massiu dels mitjans ( a vegades pseudoesportives fins i tot). El salt d’aquell austríac en el seu moment pot ser-ne un cas.

La conseqüència és clara: els grans són més grans i els minoritaris passen desapercebuts cada vegada més. Amb el que això suposa, en un mon en que el finançament de l’esport és proporcional a la seva repercussió. No hi ha la més mínima dedicació a la difusió i al coneixement de l’esport en conjunt. Per no parlar dels seus valors: res de res.
No em puc resistir de comentar un fet que em sembla com a mínim sospitós, que deu respondre a alguna de les raons esmentades. Fixeu-vos a qualsevol hora fan tennis a la tele. No és un esport de masses i en canvi te un seguiment, pel que fa a retransmissions, espectacular. M’agrada el tennis, el veig i el valoro com un esport interessant, però em sobta tanta retransmissió fins i tot de tornejos menors ( New Haven, per exemple). Serà que potser hi ha esports més televisius que altres ?


M’he centrat en els mitjans televisius, però en altres, els escrits entre ells, la cosa no està molt millor, crec. Si un vol estar informat ha de recórrer a la xarxa ja que els grups editorials van en la línia descrita.

En fi, si sou dels que gaudiu de l’esport, de la competició, de l’esforç de l’estratègia, dels seus valors i de la seva espectacularitat, en aquests dies vinculats a la natació, a l’atletisme i al tennis com sempre. Ja ho sabeu procureu-vos una bona connexió ADSL i a  disfrutar.

Això  si, no espereu veure a les noticies res del que us hagi emocionat.