dilluns, 24 de març de 2014

Educació (EF) i creativitat.

"La creatividad se aprende igual que se aprende a leer"  Sir Ken Robinson
  • Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él. 
  • No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. (…)  si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.
  • ¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata.
Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.


Aquesta és una breu selecció de l’entrevista adjunta, la seva lectura us farà pensar ( educació en general). Per motivar-vos a llegir-la he triat alguns fragments provocatius ( fora de context pot ser ho són més)

Jo professor d’EF, per deformació professional en faig la lectura en clau d’àrea.
  • Que l’error existeix és una de les raons de ser de l’EF ( l’assaig – error és un mètode d’aprenentatge molt recurrent en EF) que un ha d’avergonyir-se’n una autèntica barbaritat, contrària a totes les indicacions tant del currículum ( practicar, experimentar, millorar …)  com de la bona praxis del professor.
  • Recentment m’ha referit al tema dels exàmens (escrits i la teoria) amb una altra entrada, per tant ja està fixada una posició en relació al tema i no és sospitosa de caure en els mals que s’anuncien. Fent però una lectura àmplia i entenent com a exàmens en EF proves practiques. Es pot dir que, MAI,  tindrà més valor en EF una prova que el procés d’aprenentatge precedent ( jo en dic el dia a dia). Per tant i per contrarestar l’afirmació la prova constitueix, ben utilitzada, la referència necessària perquè l’alumne conegui els seus errors.
  • En aquest 3r cas l’autor aplicant la sentència a l’EF, ho posa molt fàcil. Les sessions d’EF no són altra cosa que: “arriscar-se” a participar, “ficades de pota”, errors /correccions, encerts / reforços, i  també explicacions i reflexions clar.
  • En darrer lloc, la referència a les notes afecta per igual a totes les matèries,  i la veritat de la sentència dependrà més de l’ús que se’n faci que de les notes en si mateixes. Aquest us com és lógic és personal ( tant del professor com també de pares i alumnes). Per tant personalment entenc la nota com un missatge de com va el procés educatiu ( que s’acompanya de tota mena d’explicacions per poder rectificar els errors o donar a conèixer els encerts o punts forts).
De totes maneres l’EF no te l’exclusivitat de res, ni tant sols de la (crec que demostrada creativitat que atresora) pot existir una EF mecànica, repetitiva, poc imaginativa, poc participativa.  Que lluny de ser contrapunt d’altres matèries  amb les seves mancances, en fa seguidisme.


En resum i excepte el darrer aspecte més personal , estic convençut de no exagerar si afirmo que per les seves característiques i continguts no hi ha matèria que pugui fomentar més la participació i la creativitat que l’EF. Si us heu animat a llegir el text complet us adjunto un altre enllaç on hi trobareu la participació del professor Robinson al programa REDES d'Eduard Punset. S'hi tracten aquests conceptes de forma diferent, clar.