El cas és: com a centre i en el marc de les activitats del
PCEE s’han organitzat activitats de foment de la pràctica esportiva ( adreçades
sobretot a l’alumnat sedentari o amb nivells baixos de pràctica). Han passat
unes setmanes i la proposta ha tingut una bona acollida, està tenint èxit.
Hi ha però una ombra: la participació
femenina.
Fa uns dies amb un col·lega ( responsable d’esport extraescolar)
vam analitzar-ne les causes, a la conversa vam constatar, per la nostra
experiència, fets com:
- La participació precoç ( als 5, 6 anys) és molt semblant per
gèneres.
- No s’observa diferència significativa de nivell motriu per gènere a
curta edat.
- Més endavant, ja a l’ESO el nivell de pràctica a l’EF (poc exigent)
tampoc és substancialment diferent en relació al gènere.
- Si en canvi hi ha una
gran diferència en els índex de pràctica esportiva extraescolar ( nois molt per
damunt en índex de pràctica).
- La manca de pràctica extraescolar acaba tenint,
més tard, repercussió en el nivell motriu ( s’observa a l’EF sobretot a
postobligatòria).
- És curiós com aquests aspectes es conjuminen finalment i
donen com a resultat un nombre noies fent esport (a l’entorn dels 16 anys)
ridículs.
Acabada la conversa / reflexió, ens va assaltar la pregunta:
QUÈ PODEM FER ?
No se com ens ho farem ( el camí és llarg i difícil), però
recollir informació i analitzar les causes sembla un primer pas.
Aquestes dues, i altres consultades, són referències útils
per fer-se una composició de lloc. S’hi apunten alguns dels factors, que cal
prendre en consideració si s’ha d’intervenir en aquest tema.
- 1r factor: els esports tenen gènere ? És una evidència que existeixen esports
identificats clarament per gènere, el futbol n’és un exemple i el patinatge un
altre. Són esports que si be es practiquen independentment de ser noi o noia
arrosseguen forts perjudicis de gènere. Altres són exclusius en la pràctica, curiosament
acostumen a ser femenins: la sincronitzada per exemple. I a l’elit sols és conegut
el cas del corfbol com a esport mixt. Tota una senyal del que predomina.
- 2n factor: la socialització que té l’esport, com a element decisori de
la pràctica femenina. És un fenomen confirmat, que en la decisió de fer
determinada activitat intervé més el factor social, relacional, de grup en les
noies / dones que en els nois / homes.
Als que afecta, però en menor mesura, n’afiança la pràctica, li dona valor
afegit però no és tan decisiva en la decisió d’iniciar la pràctica.
- 3r factor: manca de referents de pràctica a l’elit i escassa
repercussió als mitjans. S’ha tractat en altres entrades el tema de: què és
noticia a l’esport ?. I és claríssim que els referents esportius són
majoritàriament masculins. Sols cal veure qualsevol informatiu de qualsevol mitjà
( uns més que altres).
- 4rt factor: el substrat masclista
de la nostra cultura ( superat ? ). Influeix encara en l’activitat física. Afirmacions
com: “L’exaltació solemne i periòdica de l’atletisme masculí amb
l’internacionalisme com a base, la lleialtat com a mitjà, l’art com el marc i
l’aplaudiment femení com a recompensa” de 1912
o “Educa a tu hija para que sea
una mujer de su casa y no la deformes moralment con el deporte” de 1948 i altres menys radicals,
afortunadament superades. Han deixat un pòsit que, subtilment, encara té alguna
influència en alguns aspectes de la societat i l’esport n’és un. Influència negativa, nefasta, per suposat,
però ...
- 5è factor: l’esport femení comparteix amb el masculí l’efecte de l’adolescència.
Consistent en l’abandonament de la pràctica en aquesta edat, a partir dels 12
anys i en endavant. Si existeix abandonament és fàcil comprendre la dificultat
que suposa fidelitzar nous practicants. I ... com ha quedat explicat,
especialment si són noies.
Si tenir en compte aquests factors és de sentit comú.
Hi ha una sèrie d’influències que cal considerar, ja que podrien ( el condicional és important) contribuir
a millorar la situació:
- L’existència del PAFIC ( Pla del CSD pel foment de l’esport
femení), que fa referència reiteradament a l’EF i del que curiosament, molts
professionals jo entre ells, no en tenim
cap noticia. Senyal inequívoca de la seva “eficiència”.
Guia PAFIC
- Tenir coneixement de la percepció de la pràctica esportiva en
les noies, és sens dubte una eina de primer ordre al moment d’abordar el tema.
Encara que de forma parcial, aquest estudi ens aporta el punt de vista de les
noies davant la pràctica ( confirmant algunes
hipòtesis o suposicions prèvies).
- L’existència d’associacions reivindicatives com “Asociación Deporte Femenino Visible”, encara que poc visible, són la constatació de la veracitat d’alguns dels factors exposats i la seva tasca és sens dubte un granet de sorra.
- Finalment, en la recerca d’informacions i referents he topat
amb: Educat, revista de psicopedagogia que posa a la nostra disposició un codi de
bones pràctiques. Que partint de la anàlisi de la situació aporta algunes
solucions i accions concretes que poden ser de gran ajuda.
CONCLUSIÓ:
Un fet, una conversa des d’experiències i punts
de vista diferents, informacions diverses i algunes propostes. Haurien de ser
un bon punt de partida, per millorar la situació.
De totes maneres, ja coneguda la problemàtica, com és diu en
el darrer i més transcendent dels documents: accions i no paraules.
Per
aconseguir que les noies finalment s’apuntin.
Etiquetes de comentaris: act física per a tothom, masclisme, PCEE
