·
L’EF és
una matèria que forma part dels currículums educatius amb tot el que això
comporta ( d’objectius, de continguts, de metodologia, en quant a
l’avaluació, etc.). A aquesta definició no li calen afegitons, ja que es pot
trobar publicada ( és prescriptiu) a diversos espais de tots els centres
educatius.
·
Ofereix al igual que la resta de matèries
curriculars formació. En aquest cas vinculada a l’àmbit motriu. Que és molt més que únicament formació motriu
( i molt més encara, que formació esportiva). Aquesta oferta es concreta, entre
altres, i no per ordre d’importància en: activitats
segures i saludables, adequades al nivell de maduració i a les condicions
individuals de l’alumnat, informació i reflexió en relació a activitats
concretes i a la motricitat en general, ajuda a consolidar hàbits de pràctica
d’activitats físiques...
·
Són d’obligat compliment tots i cadascun dels aspectes
esmentats. Ja que: el que és i el que ofereix, no ho és ni ho ofereix per
altruisme i/o voluntarisme. Ho és per mandat legal i per obligació, que ha de
complir. I tot o gran part del que és i
ofereix es troba lluny de visons personals o opinions particulars ( siguin dels
docents o dels alumnes i familiars) i per tant se li pot exigir.
|
Imatge que il·lustra com és l'EF. |
|
Que mai està exenta d'explicacions |
Presentació d'una companya que permet entendre de manera sencilla què és l'EF.
Vídeo que crec representatiu del que es pot esperar d'una sessió d'EF. ( independentment de l'edat i el mètode)
A PESAR D’AIXÒ, PER QUÈ GENERALMENT NO S’EXERCEIX AQUEST
DRET I NO ES FA AQUESTA EXIGÈNCIA ?
A.
Pot ser per desconeixement, doble
desconeixement: d’una part del dret a exigir i d’una altra banda del que és i
ha d’oferir l’EF. A aquest desconeixement no hi ajuda gens l’escassa voluntat
que tenim els docents de difondre dins i fora de l’aula el que fem ( per si és
qüestionat, suposo ?) Quin gran error !
B.
Per desinterès, doble desinterès ( o triple):
per l’educació dels fills (estrany però...), per la part curricular de l’educació
( assignatures concretes o totes en general) i finalment per desinterès per l’EF en particular, menystenint-la sobre la base del
desconeixement ( ja comentat) o d’una determinada visió o interpretació
personal.
C.
Per por a conseqüències negatives en l’avaluació
dels alumnes ? Aquesta possibilitat no és exclusiva de l’EF. No es poden negar
segurament casos aïllats ( que de produir-se cal donar-los guerra). Com a norma
el professorat te dins de les seves tasques la de donar explicacions en relació
a la seva acció, i te definits de forma clara quins són els aspectes
avaluables. Per tant vincular una cosa a l’altra és clarament un error. De
totes maneres més enllà de la polèmica ( que pot existir, insisteixo). Què pot
tenir de negatiu interessar-se, conèixer o fins i tot qüestionar determinades
accions d’un docent. ? I conseqüentment, pel docent. Què tindrà de negatiu exposar
allò que ha previst, raonat, planificat i que executa a diari al mínim detall ?
D.
Pot ser hi ha qui pensa en la substitució de
l’EF per altres activitats ( generalment esportives). Afortunadament alguns són
els alumnes ( i n’haurien de ser més) que més enllà de l’horari lectiu
practiquen activitats físiques amb diverses orientacions, que van de la
competició a l’oci passant per la salut. Aquesta pràctica voluntària, és sense
dubtes positiva i recomanable, és coneguda i valorada des de l’EF que fins i
tot en cas de no existir és fomentada ( el PCEE n’és un exemple). Ara be, en
cap cas i per diverses raons és adequat i raonable pensar en la substitució. Ja
que pel context ( el centre educatiu) els continguts ( diversos i allunyats de
la especialització), la orientació genèrica ( allunyada de la competició i més
centrada en els aprenentatges i la salut sense oblidar la recreació) i els seus
participants ( heterogenis per definició tant en l’aspecte motriu com en
altres: de sexe, socials, d’interessos ). El que l’EF ha d’oferir és
INSUBSTITUIBLE.
Què te de negatiu fer o respondre, segons el cas, a
preguntes com ?
1.
Quina justificació hi ha per a practicar
determinada activitat, rugbi o gimnàstica esportiva per exemple ?
2.
Que passarà si el meu fill/a no supera els
resultats d’un barem de condició física ?
3.
Com es fa l’elecció de les proves físiques ?
4.
Quines instruccions de seguretat i/o tècniques
s’han explicat en relació a determinat exercici ?
5.
Amb quin objectiu s’encarrega determinada tasca
fora de l’aula, tant teòrica com pràctica ?
6.
Hi ha algun criteri general en relació als
agrupaments d’alumnes a les sessions d’EF ?
7.
Com es gestiona el tema dels lesionats o no
practicants a les sessions d’EF ?
8.
És general i constant la forma d’intervenció
sobre el grup ( correccions, reforços...) o varia d’alguna forma ?
SI ALGÚ HI VEU POLÈMICA, TE UN PROBLEMA. SI ALGÚ TE AQUESTS
O ALTRES DUBTES I NO PREGUNTA, TE UN PROBLEMA. SI ALGÚ NO TE LES RESPOSTES A
AQUESTES O ALTRES PREGUNTES, TE UN PROBLEMA. Vull fer constar que no hi
ha cap pregunta referida a aspectes que són públics ( a documents a disposició
d'alumnes i famílies).
M’agradaria agrair a un grup de pares i mares que amb motiu
d’una entrevista relacionada amb la prescripció d’activitat física als seus
fills, han fet notar alguns dels aspectes dels que he parlat i que haurien de
ser més habituals i en el context adequat ( que no és ni el carrer, ni el bar,
ni les xarxes socials).
GRÀCIES, HEU AJUDAT A MILLORAR I/O REFORÇAR LA FEINA BEN
FETA.
Etiquetes de comentaris: curriculum, educació física, qualitat