diumenge, 19 d’octubre de 2014

ELS NEGOCIS DE L'ESPORT I/O L'ESPORT COM A NEGOCI

Hi ha diverses formes d’abordar el tema de la relació creixent entre l’esport i els negocis. Era un tema pendent, anomenat a la darrera entrada, i al que s’ha fet referència indirectament en repetides ocasions.

No em sento preparat per fer un estudi econòmic de l’impacte de l’esport a l’economia. Tinc però la impressió de que aquest impacte és creixent. El que plantejo aquí és una modesta recerca en diversos àmbits de l’esport que mostra que aquest impacte és generalitzat, creixent i en molts casos, no tots, clarament negatiu.

Si Gasol ho diu, alguna cosa hi deu haver !
Per no abusar he seleccionat 6 textos ( d’entre els moltíssims que circulen per la xarxa i pels mitjans de comunicació) que mostren a les clares, l’estat de les coses. Crec ?

Abans de seguir és imprescindible deixar clar que:
  1.  En cap cas el to crític fa referència a la necessària professionalització de l’esport i la retribució justa als professionals. En absolut es planteja tornar al voluntarisme i la gratuïtat universal de l’esport ( sobretot la pràctica).
  2. S’ha dit en moltes ocasions que l’esport és, ha estat i serà una eina política, o que és reflex de la societat. Tristament en algun text queda absolutament clar que a l’esport d’aquí també han arribat els grans mals econòmics de la societat, en forma de “negoci”.
  3.  Per desgràcia, i d’aquí la connotació negativa, actualment no és sols una eina política ( a vegades és positiu el paper de la política a l’esport), sinó actualment econòmica. I el que és pitjor, molt freqüentment traint els seus principis. El negoci per damunt de tot: de la qualitat, de la seguretat, de l’equitat, de la seva universalitat i d’aspectes educatius i/o saludables.   
Visió de diversos aspectes de l'esport ( atenció a l'apartat negoci). Alguna cosa pasa !

  •         El futbol, els futbolistes i les institucions d’aquest esport. És el futbol un negoci ètic ?
      El negoci del futbol ( l'esport rei) en això també.                   
·        

  •      No només el futbol,  l’esport en conjunt (o millor dit alguns esports) , s’ha convertit en una màquina de fer diners. S’ha perdut alguna cosa pel camí ?


  •          A nivell nacional la cosa no està millor. El negoci, en aquest cas, te un toc peculiar ( molt nostre).


  •           En contra del que pot semblar el “negoci” no és sols un tema de les elits. S’està estenent a molts àmbits de l’esport. Us ha arribat ?
El preu dels dorsals.
El preu de correr. ( és barat, com es creu ? )
                                                            

  •      El running és un exemple paradigmàtic del que està passant darrerament en quant a la pràctica esportiva i l’economia. I és una excel·lent mostra del que s’ha anomenat anteriorment com la industria i el negoci de l’esport.

Després de llegir, hi ha infinitat de consideracions a fer. Aqui en deixo algunes:                            

Hi ha diners a guanyar a les apostes: més enllà de l’ètica, fem apostes!  
Hi ha especulació als comitès organitzadors de grans esdeveniments: segueixen organitzant-los de la mateixa manera, com renunciar-hi !  
Els mitjans de comunicació formen part imprescindible del negoci: el fan possible, li donen visibilitat i segurament formen part del “negoci”. 
Que les federacions han sigut i són a l’esport les caixes d’estalvis de la vida real és una obvietat: ja sabem com està la cosa ! Un bon negoci per alguns... 
Que són molt joves (nens) per a especialitzar-se  en un sol esport ? Si però paguen ! Que no hi ha controls mèdics ?  Si hi ha però quota de participació i a vegades per damunt del que ofereixen. Tant s’hi val, quants més n’hi hagi més negoci.













COM EN MOLTS ASPECTES DE LA VIDA, NO HI HA RES DOLENT PER DEFINICIÓ. COM HA DE SER DOLENT QUE L’ESPORT SIGUI UNA ACTIVITAT POTENT, TAMBÉ ECONOMICAMENT. 

EL PROBLEMA VE DELS EXCESOS. FALTA D’ÈTICA, DE PRINCIPIS I CERCA DE BENEFICI ECONÒMIC A QUALSEVOL PREU I ABANS QUE CAP ALTRA COSA ( I L’ESPORT EN TE UNES QUANTES DE POSITIVES).

Al FINAL EL RISC POTSER SIGUI: MATAR LA GALLINA DELS OUS D’OR. I NO EN EL SENTIT DE QUE NO SIGUI NEGOCI, QUE SERIA UN PROBLEMA NENOR.