Quan les noticies són màrqueting, quan no es parla d’esport sinó
de negocis, judicis, apel·lacions i altres martingales... Es fa imprescindible
canviar el nom que algunes cadenes ( moltes, quasi totes per desgràcia ) donen
a l’apartat d’esports de les noticies.
La meva proposta no pot ser més lògica: el futbol i les seves històries.
Ja dins d’aquest apartat reanomenat futbol. Què dir del
tractament que reben tots aquells que no son el Barça o el Madrid amb el seu
seguiment diari ( hi hagi o no notícia ) ?
Per no parlar de les tertúlies que cada canal ha incorporat
darrerament a la seva graella de programes. Sectàries, lamentables i no
qualificables com a programació esportiva. “Panfletos” del segle XXI.
Fa uns anys es deia: gràcies a la televisió es possible
seguir els esdeveniments més importants de l’esport. Actualment això és més
possible gràcies a internet que a la televisió. Ja que si be hi ha uns pocs
canals que fan aquesta funció (teledeporte i esport3) els esdeveniments que
ofereixen no tenen la consideració de noticiables pels grans grups televisius.
Aquesta, crec és una de les raons per les que els esports anomenats minoritaris
ho son cada vegada més.
La pregunta pot ser: què li cal a un fet, perquè els grups
televisius ho considerin noticiable ? Deu ser molt clar, ja que totes
coincideixen en moltes, moltíssimes, ocasions.
- Opino en primer lloc, que el que es busca és el
seguiment assegurat, d’aquí que la noticia sigui moltes vegades l’esportista
mediàtic i no el fet. Per exemple Nadal perd en primera ronda de Gtaad).
- Crec que és primordial la polèmica, cal polèmica
per assegurar el seguiment. El fitxatge de Neymar, pot ser-ne una mostra.
- Deuen d’existir compromisos, contractes
publicitaris, ja que determinades noticies tenen un seguiment massiu dels
mitjans ( a vegades pseudoesportives fins i tot). El salt d’aquell austríac en
el seu moment pot ser-ne un cas.
La conseqüència és clara: els grans són més grans i els
minoritaris passen desapercebuts cada vegada més. Amb el que això suposa, en un
mon en que el finançament de l’esport és proporcional a la seva repercussió. No
hi ha la més mínima dedicació a la difusió i al coneixement de l’esport en
conjunt. Per no parlar dels seus valors: res de res.
No em puc resistir de comentar un fet que em sembla com a
mínim sospitós, que deu respondre a alguna de les raons esmentades. Fixeu-vos a
qualsevol hora fan tennis a la tele. No és un esport de masses i en canvi te un
seguiment, pel que fa a retransmissions, espectacular. M’agrada el tennis, el
veig i el valoro com un esport interessant, però em sobta tanta retransmissió
fins i tot de tornejos menors ( New Haven, per exemple). Serà que potser hi ha
esports més televisius que altres ?
M’he centrat en els mitjans televisius, però en altres, els
escrits entre ells, la cosa no està molt millor, crec. Si un vol estar informat
ha de recórrer a la xarxa ja que els grups editorials van en la línia descrita.
En fi, si sou dels que gaudiu de l’esport, de la competició,
de l’esforç de l’estratègia, dels seus valors i de la seva espectacularitat, en
aquests dies vinculats a la natació, a l’atletisme i al tennis com sempre. Ja
ho sabeu procureu-vos una bona connexió ADSL i a disfrutar.
Això si,
no espereu veure a les noticies res del que us hagi emocionat.
Etiquetes de comentaris: esport, futbol, negoci, noticies
