suspens -a
|
||
[1839; del ll. suspensus, -a,
-um, íd; en el sentit de 'recurs
narratiu que manté l'interès', calc de l'angl.suspense, i aquest,
del fr. (en) suspens 'en suspens']
1 adj En estat d'expectació,
d'indecisió, perplex.
|
||
2 CIN/LIT 1 m Recurs
de retardar la resolució d'una situació crítica mitjançant la inclusió
d'accions secundàries en l'acció principal, per tal de mantenir i augmentar
l'interès i les emocions de l'espectador o el lector.
|
||
3 m ENSENY Nota que certifica d'haver estat suspès en un examen, un curs, etc.,
i que generalment comporta l'exigència de repetir-lo.
|
||
Aquesta és una época de l’any en que
aquesta paraula en totes les seves accepcions ( totes, a més de la nº 3
pròpia de l’ensenyament, s’hi relacionen ) adquireix molt de protagonisme.
Suspendre a vegades és difícil
d’assumir, també és una decisió difícil de prendre. Quan un suspèn (alumne) a
vegades no accepta que ha comès errors greus. Quan un suspèn ( professor) ha
d’acceptar crítiques i ha de poder, mirant enrere, reconèixer que ha donat
senyals i avisos previs a la situació final ( si no és el cas s’interpretarà
com una traïció).
Acceptar un suspens o una qualificació
per sota de les expectatives mai és fàcil ( i a cop calent menys) ja que hi
ha una part (involuntària, però que hi és) que pot interpretar-se com un
menyspreu. Estic convençut que hi ha dos requisits imprescindibles: 1. Cal
una explicació el més clara possible i 2. Calen criteris, escrits, clars i
invariables, des del primer moment del procés ( l’alumne que suspèn o
l’insatisfet, no els te en compte, però el professor els hi ha de poder
recordar).
Són freqüents i incòmodes els plors
del suspès (encara que comprensibles), no són en canvi acceptables ( ni
comprensibles) i es donen a vegades, en EF més que en altres casos, crec ? El
menyspreu, el qüestionament (sempre a posteriori i vinculat al resultat) de
la raó de ser de la matèria, en conjunt o d’alguna part especialment
inconvenient per al gust o interessos personals.
En determinats nivells,
postobligàtoria, es dona freqüentment el comentari: “la teva nota em fa
baixar la mitjana”. A aquesta socorreguda frase acostumo a respondre: “no es
meva, és la teva nota” i “l’interès per la mitjana cal que sigui anual no
puntual”. Més enllà de frases, aquest fet denota desconeixement del procés
complet.
Cal no oblidar, que el cas d’un
suspens sempre implica una nova oportunitat ( mantenir l’interès, retardar la ressolució, expectació, repetir-lo),
deia la definició inicial. Aquesta nova oportunitat difícilment aconseguirà
l’èxit sense explicació i sense comprensió dels criteris. Sobre la base de la indecisió o la perplexitat, també
presents a la definició, no serviran noves oportunitats.
Crec imprescindible aprofundir una
mica més en relació als criteris. Avaluació individual no implica criteris
diferents. Recuperació no és sinònim d’oferta, saldo o low cost, recuperar és
una nova oportunitat d’aconseguir el mateix.
En aquest sentit hi ha una part
de l’avaluació basada en la justícia ( mateixa eina de mesura, mateixos
aspectes a tenir en compte ) que no vol dir (en EF, per exemple) objectivitat
absoluta, ni exclusió de valoracions personalitzades. L’existència d’uns
criteris garanteix que tots els alumnes són valorats amb les mateixes eines,
tant se val si parlem de convocatòria ordinària o extraordinària.
Finalment, i després d’anys a la
professió, crec que hi ha un tret distintiu entre els alumnes suspesos i els
insatisfets amb la nota atorgada:
·
En altres temps era comú la manca d’explicació
o la manca de claredat en relació als criteris. Actualment, ja no és el cas (
generalment).
·
Abans i ara, el que tenen en comú aquests alumnes és
un total desconeixement dels criteris d’avaluació de la matèria ( ho percebeixo, quan faig l’explicació de la nota ).
Aquest fet no implica crec ? Que qui te èxit els conegui a fons i actui en
conseqüència. El que passa és que qui te èxit te uns principis / hàbits /
conductes més aproximades als criteris.
Com que la publicació, impressió i
inclusió dels criteris a plataformes, documents, pàgines web, etc. no és suficient per a tot l’alumnat. Caldrà
( no és molt modern) fer-los copiar repetides vegades al llarg de l curs ?
|
Etiquetes de comentaris: avaluació, curriculum, educació física