dijous, 12 de juny de 2014

MERCENARIS DE L’ESPORT.

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra* per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita. Hom sol considerar mercenaris (…) a qui es retribueix per a dur a terme una determinada tasca per un temps limitat.

*referència ( per suposat) no textual, en el fet d’associar esport i guerra.

L’esport, per al COI, és un dret humà , i un dels principis fonamentals de l'Olimpisme és que «tota persona ha de tenir la possibilitat de practicar esport sense discriminació de cap tipus i dins de l'esperit olímpic, que exigeix ​​comprensió mútua, solidaritat i esperit d'amistat i de fair play ».

A hores vista que se’ns tiri al damunt (literalment) el mundial del Brasil, i donant per suposat que rivalitza amb els JJOO pel primer lloc mundial en repercussió, importància, seguiment, etc. He escollit la referència a l’esperit olímpic donant per fet ( ???? ) que la FIFA, la UEFA i la FEF entre altres, comparteixen els seus preceptes, alguns d’ells exposats anteriorment.

Suposo, que a aquestes alçades es veu clar per on va la cosa: Indignació i vergonya són les primeres paraules que em van venir al cap en sentir la xifra de 720.000 € i altres barbaritats, en el suposit de no assolir l’èxit complet. D’aquí el qualificatiu de  MERCENARIS, no hi ha millor definició.


Sembla mentida que una colla de milionaris, que ho són bàsicament gràcies al seguiment popular. No siguin sensibles i no retornin a qui els ho ha donat tot, una part del que generen. No tinguin entre els seus valors la solidaritat que pregona l’esperit olimpic i es guiïn per avarícia. Quin esperit d’amistat és rebre 720.000 € mentre molts dels seus conciutadans està patint com mai, personalment i social (retallades i mancances del sistema públic per manca de fons) ? . Ja només faltarà que en contra del més elemental  fair play, addueixin a arbitratges o a altres factors la possibilitat de no assolir l’èxit ( tant ben pagat).

Quasi ho dessitjo, la veritat !!!
Algú s’estaviarà uns diners que pot ser faran millor servei (será difícil, ja que com a bons mercenaris s’han assegurat el tret, ni tant sols quedant-se al famós “cruce de cuartos” ens lliurarem de que rebin una millonada). Que per a “colmo” és veu que, legament, no cal que tributi al 100 % ( al país que representen) en favor de qui els animen i els han instal·lat a l’olimp. 
Si el que acabo de descriure no és discriminació que vinguí Deu i ho vegi. 

Per contrastar, no se si es sabut que una participant als passats jocs d’hivern ( esdeveniment equivalent ) va anar a Sochi amb el seu cotxe i pagant les despeses.


I els anuncis, els heu vist !!!  Demanen que volen el cor dels aficionats (ja ens han xuclat la sang, ara el cor). Com que no hi podrem anar (si saben que no hi ha un duro !) hem de ser-hi de cor. Que pot ser hem de tenir mala consciència si perden per manca de suport  a la grada ?
O en un altra publicitat es fiquen a la pell dels “pobres” ciutadans ( a la publicitat són agraïts i en valoren la dedicació), diuen  finalment, que tots som la selecció. I la seva contribució a la causa comuna  on queda si som tots ? 

Ai, la publicitat !
He escoltat alguna disculpa entre els afins ( a no se quina causa), en el sentit que els diners no surten de les arques publiques. Només faltaría !!!!

Seria no discriminatori, solidari, d’esperit d’amistat, de fair play i una mostra de compresió  que la selecció és desplaces a Brasil a despeses pagades, amb els mitjans necessaris per a competir en les millors condicions, però a canvi de res més ( quan un ho te tot, la seva veritable mesura:és la humana, la social i no l’econòmica). Pel seu prestigi i la seva consciencia ciutadana ( que no tenen, ni la conèixen). 
Únicament en aquest suposit, del tot improbable, tindrien sentit els anuncis de que he parlat. Ja que el que ells han generat amb els seus èxits anteriors ens repercutiría a tots, a les arques públiques ( i els ho podriem agrair).

Com que això no passarà, ja que fins i tot han regatejat les famoses primes, sols hi ha un qualificatiu:  MERCENARIS.

Seria injust no fer referencia a quí permet aquesta vergonya. Institucions com el CSD ( que minimitza algunes especialitats i esportistes a vegades fins al ridícul) o federacions en aquest cas la FEF i en darrera instància el govern de la nació. Més interessats en la publicitat i l’entreteniment del personal, que en regir l’esport pels veritables camins de l’esperit olímpic, per exemple.

Finalment, com qualificar les companyies que aprofiten o promouen aquest tipus de missatges ( en l’actual situació, especialment) ? Actúen de còmplices necessaris finançant el desproposit.



Aquests no són MERCENARIS són IRRESPONSABLES.