Per què fer esport ?

Entenent la paraula esport com activitat física ( no una disciplina concreta).
Aquesta és una pregunta recurrent en molts moments ( en relació a un mateix, als fills i la família, als amics i en el meu cas relacionada amb els alumnes)
Aquests darrers dies tractant el tema dels vessants de l'activitat física a 1r de batxillerat s'ha tornat a plantejar ( com cada any) i he fet memòria que en presentar l'entrada de l'entrenament vaig deixar el tema pendent. Deia: que algun dia caldria ocupar-se'n: "de l'esport amb amplitud de mires, més enllà del rendiment i de l'entrenament com a preparació per a la competició".
He trobat una eina increïble, un text que signaria al 100 %, i que inclou un munt d'aspectes que tenen relació amb molts dels perquès ?
Fer esport: un joc molt educatiu.
Únicament el titol ja mostra per on van els trets ( i és d'alló més enginyòs). Esport pot tenir l'orientació d'esport reglat, disciplina concreta. Joc, pot representar la part lúdica o recreativa.  I el mot educatiu no necessita interpretació.
He parlat dels vessants. Amb aquest mot ens referim en EF a les diverses orientacions / objectius que pot tenir tota pràctica, per fer-ho més entenedor unes imatges ajudaran:

 Hi ha infinitat ( de fet quasi tots) d'esports que podrien servir d'exemple, però la natació per diverses raons (personals algunes, profesionals altres) em sembla un molt bon exemple. Qui no ha disfrutat amb el medi aquàtic, sense més ? Individualment a la platja a l'estiu o en grup com a la imatge. Així doncs la pràctica pot tenir: OBJECTIU RECREATIU.

Pot ser sigui el més popular ( encara que ni de llarg és el més practicat*). En el si dels clubs de forma més o menys explicita la competició i la seva preparació així com els resultats obtinguts ( la imatge ho il·lustra be), són a vegades l'única cosa que sembla donar-los sentit. Quan és així, encara que sigui de forma precoç i sense cap altre valor, ens hi referim com a pràctica amb OBJECTIU COMPETITIU.
*segons l'enquesta d'hàbits esportius del CSD

Tot esport pot tenir valors educatius, la natació no n'és una excepció, sinó un valuós exemple, ja que pràcticament tots hem après a nedar. Quan es dona aquest fet i/o quan s'hi posa l'accent, parlem de pràctica amb OBJECTIU EDUCATIU.




No tota activitat, ni esport, pot tenir valor terapèutic. N'hi ha però unes poques, la natació entre elles, que poden tenir aquest valor. Quan una activitat es practica amb motivacions relacionades amb la salut ( i les activitats són coherents amb aquest propòsit) diem que es practica amb  OBJECTIU HIGIÈNIC.  




Ja definits, explicats els vessants ( o objectius), és destacable la claredat com es prioritza cada objectiu, a més, de manera breu i sense desqualificar cap plantejament, en el text de Xavier Tedó.
Subscric la defensa que fa de l'activitat física i de l'EF com a eina. Subscric la proposta d'allunyar-se de l'objectiu competitu per prioritzar altres valors ( educatiu, higiènic i recreatiu). Subscric i en algun sentit pateixo els plantejaments ultracompetitius sense més, d'alguns clubs esportius, que basen en la precocitat la seva activitat, comptant amb el suport de l'espot d'elit com a mirall.o reclam. Subscric el plantejament poli / multiesportiu a la base contraposant-lo a l'especialització precoç. I subscric tota la resta.

Crec, però, que hi ha una paraula clau: RESPONSABILITAT. Per tal de fer una elecció responsable o donar una orientació responsable, cal informació. Aquesta i només aquesta és la meva aportació, difondre un missatge, que crec, molt valuós i afegir-hi alguna explicació, espero que útil.

Existeix  fa temps, hi ha diverses edicions, un document ( que hauria de tenir més difusió, ja que és públic i oficial) que confirma, de fa temps i amb dades vàlides estadísticament, el que s'ha exposat al text i a l'entrada en general.
Encuesta hábitos deportivos 2010 del CSD

COM DIC EN AQUESTES CLASSES DE BATXILLERAT: ÉS DESITJABLE QUE TOTHOM PENSI / REFLEXIONI ABANS DE FER QUALSEVOL ACTIVITAT,  I QUE DESPRÉS ACTUI EN CONSEQÜÈNCIA.

Etiquetes de comentaris: , , ,