dimecres, 20 de novembre de 2013

CÀSTIG FÍSIC ? ( relacionat amb l'activitat física)

Passa poques vegades, que un argument que defenses i has defensat es vegi reflectit fil per randa a un article o comentari. Menys habitual encara és el fet que la opinió compartida ( al 100 % i sense matisos) vingui d'un àmbit professional diferent al teu ( allunyant la sospita de corporativisme) i qualificat per expressar la opinió ( Yolanda Cuevas és psicologa).
Després de llegir varies vegades l'escrit, no sols hi ha una defensa ( típica i clàssica) de les virtuts de l'activitat física, a més hi ha una constatació més enllà dels beneficis físics ( hàbits, constància, socialització, ...) i en darrer lloc reflexiona sobre el càstig i la seva utilitat.
Altra cosa ja és: quina activitat, quin plantejament, quina freqüència i amb quina intensitat.
Tanco l'entrada, dient que si alguna cosa puc afegir (modestament), és una constatació pràctica: desde la meva experiència com a professor d'ESO i com a pare, que Yolanda Cuevas te tota la raó. Espero que us sigui útil !!!
Vista llegible de l'article.

diumenge, 17 de novembre de 2013

L'EF actual.

Que hi ha una nova educació física, de bona qualitat, moderna, que aporta molt al procés educatiu és un fet.. Però això vol dir, inequívocament, que hi ha una altra educació física.( anacrònica, desfasada, ...)
En aquests temps l'afirmació anterior no hauria de ser possible. I el que ha motivat aquesta entrada és la necessitat d'esborrar del mapa "l'altra EF".
La premisa bàsica per a que això es pugui produir és la informació, el coneixement. I aquesta és la segona motivació d'aquesta entrada. Una explicació breu i entenedora del que podria ser l'EF del segle XXI.    
L'EF del segle XXI.



dissabte, 16 de novembre de 2013

El fi justifica els mitjans ???

Ja fa uns dies i en relació al futbol em va atreure un video ( ja publicat) que contraresta el que normalment és actualitat.
En aquesta línia m'ha arribat una noticia que és un clam al NO !!! que tothom respon a la pregunta.Però cal demostrar-ho amb fets, com va fer Ivan Fernandez fa menys d'un any.
Els valors de l'esport és demostren amb fets i aquest no mereix passar desapercebut.

Quantes vegades un podi no reflexa el veritable valor de cadascú, quantes vegades obsessionats pel resultat oblidem el procés ( i tot el que aporta) o el veritable valor més enllà del trofeu puntual.
La grandesa més gran d'un esportista és merèixer la victòria, amb tot el que comporta de dedicació i esforç,  no aconseguir-la a qualsevol preu..
Si a vegades estem faltats d'exemples aquí en teniu un de boníssim:

 No siempre gana el que llega primero.

dilluns, 4 de novembre de 2013

Avaluació justa ?

Fa uns dies, per qüestions de feina, li estic donant voltes al tema de l'avaluació. Els barems ( quina eina més nefasta !!), el nivell de l'alumnat, l'exigència, els mínims, ha de ser objectiva i quantificable al 100 % ?.
Pels ja més ficats: les competències ( en EF ???), els diferents elements del currículum ( objectius, continguts, activitats...)
Pels alumnes: les inevitables comparacions, l'autoavaluació, la justicia en definitiva.

M'HA ARRIBAT UNA VINYETA QUE DONA MOLT QUE PENSAR.
















SI ALGÚ VOL COMPARTIR UNA OPINIÓ O COMENTARI AL RESPECTE, GRÀCIES.