diumenge, 24 de setembre de 2017

HA COMENÇAT UN NOU CURS D’EF.



Tornem-hi que no ha estat res !!!

Ja arriben, després de les vacances.
Com és costum i així ha de ser, en un format o altre ( depenent del professor:  fitxa de salut, avaluació inicial, punt de partida... ) a qualsevol inici de curs hi ha una demanda d’informació a l’alumnat:

  • Malalties o lesions que tinguin influència amb la pràctica. 
  • Hàbits de pràctica 
  • Coneixements previs a un determinat nivell. 
  • I altres qüestions

Aquesta acció permet al professor fer-se una composició de lloc tant en relació als grups com dels alumnes en particular.

I a més, aquest és el cas, permet fer una fotografia general dels joves i adolescents d’un determinat entorn,  que seran els nostres alumnes.
Alcanar, municipi del Montsià. Institut de secundària, alumnes de diversos cursos d’entre 13 i 17 anys.
Les dades recollides després de la primera setmana de curs ( termini més que ampli ) son les següents:

  • Únicament un 62 % de l’alumnat lliura la informació, aquesta dada més enllà de la matèria concreta és un primer senyal del grau de seguiment i compliment de les tasques que s’aniran encarregant, ( NO COMENCEM GENS BE !!! ) 
  • D’aquests únicament hi ha un 17 % que indica, a diversos nivells, tenir afectacions que sense impedir la pràctica esportiva la condicionen ( caldrà tenir-ho en compte en cada cas ) 
  • Un 44 % manifesta ser practicant d’activitats físiques amb una mínima regularitat i freqüència ( 3 hores o més a la setmana ). La resta realitza activitats per sota d’aquest llindar o son individus sedentaris, ( intentarem millorar-ho )·         
  • En darrer lloc i per mitjà d’un senzill qüestionari s’ha detectat que un 54 % dels interpel·lats que han respost ho fan amb coneixements adequats al seu nivell, la resta dels que han respost ho fan amb mancances o errors ( al llarg del curs s’haurà de corregir i millorar ).
No se si les dades obtingudes son extrapolables a altres entorns, si es pot afirmar que no s’observa variació en relació a cursos anteriors per tant les dades marquen el perfil de l’alumnat d’EF a les darreres èpoques.

Com son doncs, estadísticament ( que no individualment ) ?

  1.  Hi ha una gran part de l’alumnat ( 48 % en aquest cas ) que sistemàticament no compleix amb les tasques, especialment les de fora de l’aula per simples que siguin ( unes preguntes personals per ajudar al professor, en son una mostra ). Aquest fet elemental complica i molt els següents passos. 
  2. En base a les respostes obtingudes ( i a manca de mitjans de comprovació ) la salut ( en el sentit de manca de problemes ) dels joves sembla correcta.
  3. Baixes xifres de pràctica esportiva, 44 % d’individus per sota de nivell acceptables de pràctica és una dada a tenir en compte en aquest entorn. Especialment preocupants son les dades de pràctica de les noies, molt per sota d’aquest 44 %. I també ho son les conseqüències d’aquests hàbits de pràctica ( de no pràctica ) per a la salut dels joves.
  4. La qüestió més relacionada amb l’EF com a matèria: una part acceptable, encara que millorable, de la població està informada en relació a la motricitat, l’esport i aquest àmbit en general.

A alguns els revisen, a altres se'ls pregunta.













La pretensió d’aquest text a més de situar-me ( com a docent ) en situació. És a més i sobretot compartir-ho.  Ja que poden donar-se ( n’estic quasi segur ) situacions similars i en la que he descrit hi ha implicacions d’altres estaments i persones a qui no dubto que anirà be conèixer l’estat de les coses en el meu entorn i en aquest moment, per sense dubte millorar-les.

AMB LES DADES A LA MA UNA MICA MÉS D'EF PODRIA SER UNA BONA MANERA DE MILLORAR LES COSES, CREC.


dimecres, 13 de setembre de 2017

COAVALUACIÓ ( un experiment )



El punt de partida: ponència de Jesús Gil ( del grup INNOVA+3 ) al curs d’estiu de l’UJI, l’EF com a recurs pedagògic.
Més concretament aquesta diapositiva en la que ens incitava / proposava algunes accions atrevides i innovadores en educació i a l’EF en particular.



Una de les propostes que més em va impressionar va ser en paraules de Jesús: 
molts de nosaltres, educadors ens queixem de la implicació de les famílies en els processos educatius. I segurament no ens falta raó, però quants serien capaços o s’han plantejat cedir, delegar o compartir una part de l’avaluació dels seus alumnes amb les famílies ?
Acompanyant a la pregunta el ponent va apel·lar a la coherència, en el sentit que si hi ha una mancança sembla lògic articular una solució no sols constatar-la o queixar-se’n.

Entre la pregunta i la reflexió vaig saltar com un ressort. Ho faré ! en aquell moment no sabia com, ni a quin nivell, ni en quin grau. Però vaig adquirir el compromís de reflexionar en relació a la participació de les famílies a l’avaluació.

Com que ja hi ha proposta concreta em disposo a compartir-la i al mateix temps adquireixo ara el compromís de valorar-ne l’aplicació en un futur proper ( quan hi hagi dades i resultats ).
Segons el que acabo d’explicar és comprensible que a una resposta a cop calent li calia una reflexió i una anàlisi per donar com a resultat una proposta aplicable ( un parell de mesos han servit per plantejar com, amb qui i a quin nivell ).

Aspectes a considerar:

  • En primer lloc compartir l’avaluació amb les famílies és una forma transcendent d’implicar-les en el procés. Molt millor que moltes altres voluntarioses i sense efectes pràctics ( sobretot des del punt de vista de les famílies ). 
  • Justament per la citada transcendència es fa necessari definir els termes de la participació a l’avaluació. Per no convertir-la amb una pura delegació arbitraria. 
  • Per tal de fer operativa l’acció d’avaluació de les famílies no poden ser delegades avaluacions d’accions a desenvolupar a l’aula ( per seu caràcter tècnic i per la manca de presència ) aquestes seguiran essent avaluades pel professor. En canvi si poden ser objecte de valoració aspectes actitudinals que tenen implicació a l’aula però també més enllà. 
  • Finalment i una vegada definits a grosso modo ( és detallaran més tard ) els aspectes a avaluar cal establir un procediment clar i objectiu de valoració, en aquest cas en forma de rúbrica.
La concreció del que s’ha exposat a hores d’ara s’adjunta tot seguit amb el document que es posarà a disposició de les famílies dels alumnes de 2n d’ESO.

 

El fet de posar a prova l’experiència a 2n d’ESO respon a tres consideracions:

  • En primer lloc la necessària implicació de les famílies per la menor maduresa dels alumnes ( comprant-los als de 4rt o post obligatòria ). Que amb altres mecanismes també es reclama: agenda, entrevistes, reunions, etc. 
  • En segon lloc el fet circumstancial de que aquest curs hi ha canvi de professorat a aquest nivell i és més senzill començar una dinàmica nova que introduir-la a un nivell / grup ja conegut. 
  • Per últim i relacionat amb  els dos anteriors: el fet que a nivells més alts ( 4rt i post obligatòria ) ja existeixen mecanisme de participació dels alumnes a l’avaluació ( autoavaluació o treball sobre les rúbriques d’avaluació ) que podrien resultar contradictoris a aquesta coavaluació familiar.
NO HI HA DUBTE QUE HI HAURÀ COAVALUACIÓ 2 EN FORMA DE NOVA ENTRADA ( és un compromís ) PER VALORAR L’APLICACIÓ D’AQUESTA IDEA O EXPOSAR ELS CANVIS, EVOLUCIONS I RESULTATS
MENTRESTANT SEGUIRÉ/M OBERT/S A NOVES IDEES I PROPOSTES COM LA DE JESÚS.