dimarts, 10 d’octubre de 2017

VOSALTRES PODEU, NOIES.

S'ha portat a terme la segona edició de la jornada de promoció de l'esport femení. S'ha convocat en horari escolar a totes les noies del centre a una jornada esportiva, per a què ?
  • Donar la possibilitat de viure una experiència esportiva plaent. I així ha sigut.
  • Presentar propostes de pràctica adreçades a elles dins del sistema esportiu local. I s'ha fet.
  • Demostrar que poden gaudir de l'esport, especialment les que no practiquen. S'han quedat amb ganes de més ( crec ? )

D'AQUÍ EL TÍTOL:  VOSALTRES PODEU, NOIES... Indica que avui ho heu fet molt be. Heu pogut. I indica que en el futur, si voleu, podeu practicar múltiples activitats.

Tot seguit enllaço el resum de la jornada que permet fer-se una idea de que s'ha fet, perquè s'ha fet i que es pot fer després.

RESUM DE LA JORNADA

A les participants si és del vostre interès disposar de fotografies les trobareu com és costum a la pàgina del blog: FOTOS I ACTIVITATS INSTI ( segon enllaç ). Carpeta anomenada: jornada d'esport femení 10.10.

HA TORNAT A SER POLÈMICA LA DECISIÓ ( discriminació positiva se'n podria dir ) I NINGÚ DESITJA MÉS QUE NOSALTRES QUE NO CALGUI REPETIR-LA.

diumenge, 8 d’octubre de 2017

COPIAR ISLANDIA ?

Impossible !!! 300.000 habitants vs 7 milions, latitud extremadament diferent i cultura més extremadament diferent encara. Copiar no, però inspirar-s'hi o aprendre'n, per què no ?


 
Imatge oficial de la campanya i dades que corroboren el seu efecte. Si be no és exactament una acció relacionada amb l'EF s'hi relaciona, tampoc és exclusivament esportiva encara que la pràctica d'activitat física hi te un paper predominant.

El meu company Joan m'ho ha enviat i crec que cal fer-ne difusió, us farà pensar amb el que s'està fent aquí. Especialment en aquestes dates en que les activitats ( modestes activitats ) del PCEE del meu i d'altres centres comencen amb objectius molt similars als de YOUTH IN ICELAND.

A continuació adjunto els enllaços d'un article que parla de la iniciativa i d'un video que exposa en que consisteix el pla.


Les casualitats no existeixen, a la recent entrada, ESPORT I VIATGE feia referència a la diferència cultural i de viure l'esport dels nòrdics, heus aquí una bona explicació del per què.

COM QUE EL DIAGNOSTIC O EL PUNT DE PARTIDA NO ÉS MOLT DIFERENT ( crec ) POTSER ALGUNA ACCIÓ SIMILAR PODRIA AJUDAR A MILLORAR LA SITUACIÓ.

NO FER RES JA SE SAP A ON ENS DEIXA.

diumenge, 1 d’octubre de 2017

SITUACIÓ EXCEPCIONAL, ENTRADA EXCEPCIONAL


En tot moment i en els vora 4 anys del bloc la finalitat, la motivació i el sentit ha estat l'esport, l'activitat física i  l'EF en les seves múltiples cares. I res desitjo més en els propers anys que seguir-ho fent.
Però avui s'ha viscut ( he viscut ) una situació excepcional i sento que cal alguna acció excepcional. Per això des d'aquest modest espai intentaré relacionar la jornada de l'1-O amb el que ha estat i serà el blog.
Amb diverses imatges:

El contacte amb els meus companys de promoció ha estat en aquests anys una eina personal però també professional de primer ordre.
I ha estat remarcable el paper que ha jugat a la jornada d'avui, no professionalment, clar, però si personalment. Animant-nos, compartint informació i defensant-nos. Més enllà de l'opció de cadascú.
PRIMERA RELACIÓ AMB LA PROFESSIÓ.




Amb aquesta imatge matinera començava tot algú ( Oriol ) l'ha subtitulat "L'EF AMB EL PAIS", era l'optimisme inicial i amb això està tot dit.
SEGONA RELACIÓ.


Mig en broma, semblava que podria ser un transport, mitjà o eina de treball de la QF força ( molt utilitzada a l'EF i amb molts valors positius ). Gran error la cosa no era broma començaven les complicacions. TERCERA ( ja trista ) RELACIÓ.


Confirmació de la impressió anterior, no és una melé ni un joc de contacte, per cert eines educatives les dues. Seria la QUARTA RELACIÓ. Lamentablement és una agressió sense més.


   
















La lamentable CINQUENA RELACIÓ no és altra que la conseqüència de l'anterior. Lesions, contusions, fractures ... Que l'EF tracta d'evitar i que avui desgraciadament per la seva gravetat han atès els sanitaris.

La darrera, SISENA RELACIÓ. Pren en consideració el paper de l'EF i l'esport com a eina important d'educació emocional.
El procés viscut i la imatge ho mostra ben a les clares, ha tocat i molt les emocions dels participants.

SE QUE SON UNES RELACIONS FORÇADES, RECONEC QUE ESTAN FETES EN CALENT.
SI TANT SOLS SON UN MODEST TESTIMONI DE LA JORNADA JA EM DONO PER SATISFET.
SI SERVEIXEN A MÉS DE RECONEIXEMENT A TOTS ELS COMPANYS MILLOR.
SI NO ES DONA CAP DE LES DUES SITUACIONS ANTERIORS HAURÀ SERVIT PER REFLEXIONAR INTERIORMENT SOBRE LA JORNADA I...

PODER AFIRMAR FINALMENT COM FEM SEMPRE ELS EDUCADORS QUE LA VIOLÈNCIA NO DUU A ENLLOC, MAI.


Ja han passat unes hores, i no es parla d'altra cosa. Pensant-ho més fredament he trobat dues relacions més:
Com a barcelonista que el meu equip no faci el que cal esportivament entra dins del possible i em dol, sempre.
Ara be amb un slogan com el nostre la decisió d'ahir és una vergonya difícil d'explicar.
Pot causar molèsties, pot ser negatiu esportivament, pot ser precipitat. Però els valors dels que tant s'omplin la boca a vegades i ahir n'era la més important no només es defensen al camp. 
 Menys declaracions, menys xiular a la UEFA i si estar al costat de la gent agredida. 
Potser al club no li cal ser independentista però si li cal ser persona.



L'UE Santboiana venint d'Alacant de jugar el seu partit va fer una aturada a Alcanar ( primer punt de votació possible del seu camí ). El motiu: poder votar, ho van fer i van ser acollits i aclamats com a els campions que son. Potser no va ser la millor jornada esportiva per a ells ( van perdre el partit ) però van guanyar en acolliment i admiració. Una lliçó molt esportiva.


UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA PER TANCAR AQUESTA PECULIAR ENTRADA.

divendres, 29 de setembre de 2017

LA PROPOSTA D'ENGUANY DEL PCEE.

En el marc del PCEE i de ja fa molts cursos s'elabora una proposta que te com a nucli i objectiu l'activitat física.
El fil conductor i l'objectiu de totes les activitats, tant les tradicionals com les més novedoses és apropar la pràctica esportiva a grups de població que no la tenen incorporada al seu dia a dia. Sigui quin sigui el format o la modalitat ( esportiu, poliesportiu, de lleure ... )

La proposta concreta de centre és:



La proposta d'enguany es veu reforçada per una altra iniciativa ( molt benvinguda ) el FUTBOLNET aliena al centre però que comparteix l'esperit anteriorment explicat.

En el cas d'aquesta darrera i nova proposta, poder aprofitar a parts iguals la tirada que te el futbol d'una banda i el Barça per l'altra, pot donar un bon impuls als index de pràctica esportiva.

Per tancar aquesta difusió s'aporta el document marc que regula totes aquestes accions, s'anomena PEC ( projecte esportiu de centre ). S'hi recullen algunes de les prioritats:
  • Activitats saludables.
  • Amb valor educatiu.
  • Amb clara voluntat socialitzadora, per damunt d'aspectes relacionats amb la competitivitat.
  • Adreçades preferentment a grups poc habituats a la pràctica, per diverses raons.
PROJECTE ESPORTIU DE CENTRE (PEC)

No com a novetat, ja que s'ha fet en una ocasió anterior, el dia 10 d'octubre hi haurà una campanya de promoció de l'esport femení amb l'objectiu d'apropar la pràctica a aquest grup de població molt evidentment més allunyat de la pràctica que l'altre sexe.

CAMPANYA ESPORT FEMENÍ

COM A PROMOTOR D'AQUESTES ACTIVITATS, CREC NECESSARI FER CONSTAR QUE AQUESTES SON EXCEL·LENTS MESURES, PERÒ CALDRIA ENTENDRE-LES SEMPRE COM A COMPLEMENTÀRIES A L'ACCIÓ CENTRAL I PRINCIPAL QUE NO ÉS ALTRA QUE L'EF.

diumenge, 24 de setembre de 2017

HA COMENÇAT UN NOU CURS D’EF.



Tornem-hi que no ha estat res !!!

Ja arriben, després de les vacances.
Com és costum i així ha de ser, en un format o altre ( depenent del professor:  fitxa de salut, avaluació inicial, punt de partida... ) a qualsevol inici de curs hi ha una demanda d’informació a l’alumnat:

  • Malalties o lesions que tinguin influència amb la pràctica. 
  • Hàbits de pràctica 
  • Coneixements previs a un determinat nivell. 
  • I altres qüestions

Aquesta acció permet al professor fer-se una composició de lloc tant en relació als grups com dels alumnes en particular.

I a més, aquest és el cas, permet fer una fotografia general dels joves i adolescents d’un determinat entorn,  que seran els nostres alumnes.
Alcanar, municipi del Montsià. Institut de secundària, alumnes de diversos cursos d’entre 13 i 17 anys.
Les dades recollides després de la primera setmana de curs ( termini més que ampli ) son les següents:

  • Únicament un 62 % de l’alumnat lliura la informació, aquesta dada més enllà de la matèria concreta és un primer senyal del grau de seguiment i compliment de les tasques que s’aniran encarregant, ( NO COMENCEM GENS BE !!! ) 
  • D’aquests únicament hi ha un 17 % que indica, a diversos nivells, tenir afectacions que sense impedir la pràctica esportiva la condicionen ( caldrà tenir-ho en compte en cada cas ) 
  • Un 44 % manifesta ser practicant d’activitats físiques amb una mínima regularitat i freqüència ( 3 hores o més a la setmana ). La resta realitza activitats per sota d’aquest llindar o son individus sedentaris, ( intentarem millorar-ho )·         
  • En darrer lloc i per mitjà d’un senzill qüestionari s’ha detectat que un 54 % dels interpel·lats que han respost ho fan amb coneixements adequats al seu nivell, la resta dels que han respost ho fan amb mancances o errors ( al llarg del curs s’haurà de corregir i millorar ).
No se si les dades obtingudes son extrapolables a altres entorns, si es pot afirmar que no s’observa variació en relació a cursos anteriors per tant les dades marquen el perfil de l’alumnat d’EF a les darreres èpoques.

Com son doncs, estadísticament ( que no individualment ) ?

  1.  Hi ha una gran part de l’alumnat ( 48 % en aquest cas ) que sistemàticament no compleix amb les tasques, especialment les de fora de l’aula per simples que siguin ( unes preguntes personals per ajudar al professor, en son una mostra ). Aquest fet elemental complica i molt els següents passos. 
  2. En base a les respostes obtingudes ( i a manca de mitjans de comprovació ) la salut ( en el sentit de manca de problemes ) dels joves sembla correcta.
  3. Baixes xifres de pràctica esportiva, 44 % d’individus per sota de nivell acceptables de pràctica és una dada a tenir en compte en aquest entorn. Especialment preocupants son les dades de pràctica de les noies, molt per sota d’aquest 44 %. I també ho son les conseqüències d’aquests hàbits de pràctica ( de no pràctica ) per a la salut dels joves.
  4. La qüestió més relacionada amb l’EF com a matèria: una part acceptable, encara que millorable, de la població està informada en relació a la motricitat, l’esport i aquest àmbit en general.

A alguns els revisen, a altres se'ls pregunta.













La pretensió d’aquest text a més de situar-me ( com a docent ) en situació. És a més i sobretot compartir-ho.  Ja que poden donar-se ( n’estic quasi segur ) situacions similars i en la que he descrit hi ha implicacions d’altres estaments i persones a qui no dubto que anirà be conèixer l’estat de les coses en el meu entorn i en aquest moment, per sense dubte millorar-les.

AMB LES DADES A LA MA UNA MICA MÉS D'EF PODRIA SER UNA BONA MANERA DE MILLORAR LES COSES, CREC.


dimecres, 13 de setembre de 2017

COAVALUACIÓ ( un experiment )



El punt de partida: ponència de Jesús Gil ( del grup INNOVA+3 ) al curs d’estiu de l’UJI, l’EF com a recurs pedagògic.
Més concretament aquesta diapositiva en la que ens incitava / proposava algunes accions atrevides i innovadores en educació i a l’EF en particular.



Una de les propostes que més em va impressionar va ser en paraules de Jesús: 
molts de nosaltres, educadors ens queixem de la implicació de les famílies en els processos educatius. I segurament no ens falta raó, però quants serien capaços o s’han plantejat cedir, delegar o compartir una part de l’avaluació dels seus alumnes amb les famílies ?
Acompanyant a la pregunta el ponent va apel·lar a la coherència, en el sentit que si hi ha una mancança sembla lògic articular una solució no sols constatar-la o queixar-se’n.

Entre la pregunta i la reflexió vaig saltar com un ressort. Ho faré ! en aquell moment no sabia com, ni a quin nivell, ni en quin grau. Però vaig adquirir el compromís de reflexionar en relació a la participació de les famílies a l’avaluació.

Com que ja hi ha proposta concreta em disposo a compartir-la i al mateix temps adquireixo ara el compromís de valorar-ne l’aplicació en un futur proper ( quan hi hagi dades i resultats ).
Segons el que acabo d’explicar és comprensible que a una resposta a cop calent li calia una reflexió i una anàlisi per donar com a resultat una proposta aplicable ( un parell de mesos han servit per plantejar com, amb qui i a quin nivell ).

Aspectes a considerar:

  • En primer lloc compartir l’avaluació amb les famílies és una forma transcendent d’implicar-les en el procés. Molt millor que moltes altres voluntarioses i sense efectes pràctics ( sobretot des del punt de vista de les famílies ). 
  • Justament per la citada transcendència es fa necessari definir els termes de la participació a l’avaluació. Per no convertir-la amb una pura delegació arbitraria. 
  • Per tal de fer operativa l’acció d’avaluació de les famílies no poden ser delegades avaluacions d’accions a desenvolupar a l’aula ( per seu caràcter tècnic i per la manca de presència ) aquestes seguiran essent avaluades pel professor. En canvi si poden ser objecte de valoració aspectes actitudinals que tenen implicació a l’aula però també més enllà. 
  • Finalment i una vegada definits a grosso modo ( és detallaran més tard ) els aspectes a avaluar cal establir un procediment clar i objectiu de valoració, en aquest cas en forma de rúbrica.
La concreció del que s’ha exposat a hores d’ara s’adjunta tot seguit amb el document que es posarà a disposició de les famílies dels alumnes de 2n d’ESO.

 

El fet de posar a prova l’experiència a 2n d’ESO respon a tres consideracions:

  • En primer lloc la necessària implicació de les famílies per la menor maduresa dels alumnes ( comprant-los als de 4rt o post obligatòria ). Que amb altres mecanismes també es reclama: agenda, entrevistes, reunions, etc. 
  • En segon lloc el fet circumstancial de que aquest curs hi ha canvi de professorat a aquest nivell i és més senzill començar una dinàmica nova que introduir-la a un nivell / grup ja conegut. 
  • Per últim i relacionat amb  els dos anteriors: el fet que a nivells més alts ( 4rt i post obligatòria ) ja existeixen mecanisme de participació dels alumnes a l’avaluació ( autoavaluació o treball sobre les rúbriques d’avaluació ) que podrien resultar contradictoris a aquesta coavaluació familiar.
NO HI HA DUBTE QUE HI HAURÀ COAVALUACIÓ 2 EN FORMA DE NOVA ENTRADA ( és un compromís ) PER VALORAR L’APLICACIÓ D’AQUESTA IDEA O EXPOSAR ELS CANVIS, EVOLUCIONS I RESULTATS
MENTRESTANT SEGUIRÉ/M OBERT/S A NOVES IDEES I PROPOSTES COM LA DE JESÚS.