dijous, 18 d’agost de 2016

SERÀ EL RECORD DELS JJ OO ?



Pels a qui ens agrada l’esport lamentablement no ! Ni els seus resultats ni de les altres estrelles de l’esport amagaran la vergonya aliena que hem sentit durant els jocs.



Te més sentit que mai que demani silenci. Ja que l’actitud i la gestió d’alguns esdeveniments està essent lamentable.
Sense fer una cerca exhaustiva es poden trobar molts articles en relació al tema, que en absolut és  anecdòtic  ni puntual.



Al primer, fins i tot es classifiquen les escridassades, en 6 categories: diversió, contra els favorits, als russos, als polítics, de caire patriòtic i als jutges. Símptoma clar de fins a on ha arribat el despropòsit.

Em sembla exagerat, però posar-ho tot al mateix sac. Cada categoria mostra un tipus de, diguem-ne mala educació  (a algunes per les nostres terres hi estem abonats i/o acostumats ) sobretot a ulls de la BBC que n’és la font.
Considero tolerable esportivament tota expressió més o menys afortunada, de més o menys mal gust. 

Però en cap cas es pot admetre que l’ambient posi en risc als esportistes o condicioni el  resultat d’una prova, i això ha passat. Observo que s’estan carregant les tintes sobre els aficionats brasilers, i sense disculpar-los crec que s’ha d’assenyalar també a altres responsables: els jutges, els organitzadors, els gestors de l’esdeveniment. Tanta professionalitat, tanta repercussió i a l’hora de la veritat ningú pren cap determinació ( com en el cas del dopatge, pilotes fora que es mulli un altre ).

Aquests dos fragments posen el dit a la llaga:
"Los Juegos Olímpicos siempre fueron sinónimo de respeto internacional. Así que los abucheos de una multitud pueden ser una distracción y pueden perjudicar el rendimiento" de los deportistas, dijo el doctor Rhonda Cohen, psicólogo del deporte en la Universidad de Middlesex.

“Cabe mencionar algo poco habitual en este deporte, y es que destacó durante toda la competición la mala actitud de los espectadores brasileños, que abucheando a los gimnastas buscaron mediante el aumento de presión, el fallo de los visitantes para obtener la victoria. Los dos gimnastas locales dieron coba a la afición con una actitud sobre-dramática, pareciendo un espectáculo en vez de una competición de Gimnasia Artística, un deporte respetuoso y disciplinado en unos Juegos que desde su inicio han sido símbolo de fair play y hermandad entre naciones.”

I aquestes dues imatges mostren el que serà, ja per a sempre, la vergonya de Rio.

 

Es pot anar a favor de qui es vulgui, l’esport com a espectacle pot ser divertit, es pot criticar als suposats tramposos, es pot utilitzar l’escenari esportiu com a altaveu d’opinions i ideologies ( les banderes de fet ho fan a cada moment ) i un pot defensar i donar suport als seus. 

Això si amb respecte pel desenvolupament de l’activitat esportiva, es a dir abans o després.
Ara be senyors del COI i de les federacions respectives, quan s’influeix i s’altera de forma flagrant la competició, es a dir durant l'acció, cal ser a lloc i prendre decisions.
He trobat a faltar la paralització d’alguna competició o fins i tot en algun cas el desallotjament ( o la simple amenaça de desallotjament) d’alguna instal·lació ( o zona conflictiva ) en pro de que milions d’espectadors d’arreu del mon  no haguem de suportar la incontinència d’uns i la incompetència dels altres.
COM A EDUCADOR ESPORTIU: 
QUE DIFICIL SERÀ A PARTIR D’ARA TROBAR EXEMPLES DE FAIR PLAY I DE RESPECTE A L’ESPORT ESCOLAR O A L'EF ! 
QUAN ELS JJ OO ES MOSTREN D’AQUESTA MANERA.






dijous, 11 d’agost de 2016

"Perdidos en Rio" / "de perdidos al rio"

Ja fa us quants dies que seguint els JJOO, pensava en quins termes es podria escriure alguna cosa en relació als jocs. Les opcions a priori eren moltes:
El tema rus ( solucionat amb la covardia o el passa la pilota a l'altre habitual ), la polèmica interna a Brasil pels jocs (  de la que no hi ha noticies, cosa estranya amb la moguda prèvia?), els nous esports olímpics o els vells esports de sempre ( que aporten uns i altres ?, o millor dit que els aporta la seva presència als JJOO ?)..
Però un article aparegut a VOZPOPULI m'ha fet decidir pel tema. Com si fos una pel·lícula ( de terror en aquest cas ). El paper que Espanya està fent i a què es degut ?

Es pot titllar de precipitat a Fermin De la Calle quan abans de la meitat dels jocs parla com ho fa, però per solidaritat amb ell ( només poden canviar el rumb 2 o 3 quixots, com ell els anomena ) i pel fet de compartir cada afirmació que fa, adjunto l'article que no te desperdici. Descriu de forma exacta l'estat de les coses i la gestió de l'esport a l'estat espanyol.

Article de Fermin De la Casa a Vozpopuli.

A més m'he permès acompanyar-lo amb una imatge de medaller ( al que també es refereix ) per tal de que tots ens fem una idea d'on estem. Això si amb optimisme i sempre mirant cap amunt.

EN FI QUE, EN ESPORT, COM EN ALTRES ASPECTES, TENIM I ESTEM A ON ENS MEREIXEM.

Ni el que escric ara ( 12.8.2016 ) és una rectificació ni vull desdir a Fermin De la Casa. Però com que el medaller evoluciona i evolucionarà i no es tracta de fer comentaris a diari ( no és una crònica ). Em sembla oportú acompanyar el text amb una cita del mestre Bielsa que, passi el que passi, deixa molt clar quin per a mi és el veritable esperit de l'article.

 

dissabte, 23 de juliol de 2016

ESPORT I ESTIU, 4



En anteriors ocasions he utilitzat aquest títol per donar consells en relació a la pràctica esportiva ( hidratació, natació, pèrdua de pes ... ) a aquesta època de l’any.
Ja que considero provat que l’estiu és una època de l’any molt esportiva, pot ser la que més. També ho és, clar, per als més petits de la casa. Més si es te en consideració que cal ocupar-los amb alguna activitat quan els seus pares treballen . 

En aquesta situació són incomptables les propostes d’estades, cursos, etc, que entitats, clubs, empreses i institucions ofereixen a les famílies. Que tenen com a tema únic o com a complement l’esport. 

Fins aquí res de nou, oferta i demanda.  Necessitat d’uns proposta d’uns altres. 

La major part de l’oferta d’activitats s’adreça a infants, nens  i/o  a nous practicants i acostuma a tenir com a objectiu la iniciació amb un component lúdic predominant. No desapareix, però,  a l’estiu el plantejament competitiu dels practicants ( en algunes especialitats s’intensifica ), les seves condicions de realització no són molt diferents de la pràctica regular durant la resta de l’any. 

De forma paral·lela a aquestes activitats a l’estiu es produeix el següent fet: infinitat d’estudiants ( futurs advocats, arquitectes, enginyers de tot tipus, periodistes , traductors ... ) cerquen feines temporals per finançar els seus estudis. 












L’hostaleria, ram pel que vull manifestar el màxim respecte,  i l’àmbit de les activitats físiques, sobretot si el futur graduat ha estat o és esportista,  són  les ocupacions més freqüents dels futurs graduats. Que obtenen el finançament buscat als seus estudis, a les seves vacances o en el millor dels casos poden alleujar les malmeses economies familiars.

No comentaré el resultat d’aquesta tendència sobre el ram de la restauració.  Però si em sembla destacable el fet de que les activitats físiques gestionades per aquest tipus de personal  ( qualificat en els seus camps respectius, sense dubte ) queden reduïdes al simple i pur entreteniment sense més, amb l’únic objectiu de solucionar, al millor preu possible, a les famílies la custodia dels fills i filles en període estival. 

Privant-los d’una pràctica d’activitat:  amb garanties de seguretat, amb rigor en la preparació, en l’execució  i en els objectius, preparada amb coneixement de a qui va dirigida, amb coneixement més enllà de l’experiència personal com a practicant de l’especialitat o modalitat esportiva, amb voluntat i coneixement pedagògic  més enllà de l’entreteniment i un llarg etc... 
Que sens dubte únicament pot oferir algú format en la matèria ( com qui dissenya un edifici o qui prepara, planifica i finalment defensa a un client en l’àmbit legal ).
Ni tant sols em sembla  tolerable, més enllà de pràctiques reglades dels estudis corresponents, que estudiants de CAFE, de mestres o de CFGM o S pugin fer aquesta funció. Ja que en ser titulats voldran ser reconeguts i remunerats d’acord a les seves titulacions.

El que acabo de descriure existeix, ho he vist amb els meus propis ulls, a pesar de no donar crèdit.

Vaig estat molt de temps relacionat amb activitats estivals ( qui no hi ha estat ?) ara que estic allunyat d’aquest tipus d’activitats  pensava, equivocadament que s’havia avançat. Més enllà de regulacions de la professió que es manifesten clarament ineficients, en la consciència de famílies i sobretot dels professionals que les oferten.

En alguns casos ( molts o pocs ? )  la resposta és NO, no s’ha avançat,  per: raons de rendibilitat econòmica ? Manca de consciència professional ? Cerca del màxim guany al mínim cost ? Per manca d’objectius educatius ?  Nul·la exigència dels clients ?

En vista dels temps que corren, espero trobar abans un estudiant que em defensi a un judici o un futur metge que em faci els plànols de la casa. Això si, tot rematadament mal fet però a preu de saldo.

Llastimosa oportunitat perduda d’oferir i practicar esport de qualitat a l’estiu. I flac favor a la professió d’uns i altres. Pa per avui i fam per a demà, em sembla la frase més adient.