dimarts, 27 de setembre de 2016

Les TIC i l’EF.



A primera vista pot semblar una relació poc profitosa, l’experiència però demostra que és molt i molt útil.
Com en molts casos la utilitat de les coses es nota més quan les trobes a faltar, enguany com de costum SAGA ( el programa de gestió acadèmica ) ha fallat i això ha condicionat l’ús de la plataforma moodle:  l’aplicatiu ha entrat en servei amb 3 setmanes de retard.

En els darrers temps moodle i EF s’han convertit en molt bons aliats. Tant a nivell teòric, com segurament es dona per suposat.

Com, i molt més transcendent, a nivell pràctic: els fòrums especialment i la resta d’apartats fan possible que la comunicació, encàrrecs de feina, dubtes i preguntes no restin un sol minut de pràctica a les sessions al centre. Aquesta distribució del temps aporta un molt beneficiós augment del temps de pràctica. Tant en el dia a dia, com en la dedicació de sessions a explicacions i feines d’aula ( d’ençà que s’usa el moodle s’han reduït a la mínima expressió ) i sense que aquesta reducció impliqui cap renuncia a explicacions, comentaris i/o reflexions relacionades amb l’EF, l’esport o l’activitat física en general.
Molt notori és el paper que el moodle juga en la participació de l’alumnat, ja que la fa molt més àgil i en ser sempre compartida entre tots els alumnes, simula perfectament la dinàmica d’una aula. Amb el mateix nivell de control de les intervencions i en general de la dedicació de cada alumne ( ja que queda enregistrada cada acció ).




 

En resum la relació TIC / EF abraça els àmbits:  teòric, pràctic i de participació. S’ha posat l’accent en el segon, ja que opino que incrementar ( o aprofitar al màxim ) el temps de pràctica ha de ser la prioritat del professor d’EF. Fer-la a més el màxim de profitosa te a veure amb els altres dos apartats.

Aquesta gran relació com tot a la vida te un preu. I aquest és: per a l’alumnat una visita obligada a la setmana al moodle i per al professor algunes hores de feina per fer el seguiment de l’alumnat  i l’actualització de les tasques. Sens dubte un baix preu per un gran benefici.

LA MEVA MANERA D’EXPLICAR-HO A L’ALUMNAT ÉS: L’EF PER VOSALTRES CONSTA DE DUES HORES A LA SETMANA MÉS UNA DE MOODLE ( ja que tot el que passa al moodle és classe ).

Si seguiu el bloc ( m’hi he referit reiteradament ) comprendreu que: per a mi, gràcies al moodle s’ha guanyat una hora d’EF a la setmana.

dissabte, 17 de setembre de 2016

L Haberkorn i la tecnologia ( debat inacabable ).



Ha saltat a l’actualitat la deserció de Leonardo Haberkorn com a professor universitari ( s’ha fet viral se’n diu ara ! ) i més enllà de la seva decisió personal, ha tornat el debat de la tecnologia a les aules ( mòbils, tauletes, portàtils, whatsapp, facebook, etc.) i com a derivada el de l’actitud de l’alumnat.

 Als tres enllaços següents, si no esteu al corrent de la polèmica la podeu seguir, i contrastar les opinions diverses. 



 

Es fa difícil prendre una posició quan es barregen bàsicament dos aspectes, que no sempre han d’anar lligats:

  1. La tecnologia per una banda ( noves eines i nous mitjans ).
  2. I l’actitud dels estudiants ( el respecte, la dedicació, l’interès, etc.)
A la respectable decisió del professor Haberkorn i a la dels seus defensors s’hi barregen els dos aspectes com si fossin causa efecte, la qual cosa històricament es demostra que no van sempre de la ma. 
Sempre hi ha hagut alumnes maleducats, desinteressats i desinformats ( o es diferent no atendre a les explicacions parlant amb el veí de taula o fer-ho via whatsapp amb algú a kilòmetres de distància ? Quina diferencia hi ha entre el candy crash i jugar als vaixells a un tros de paper ? ). Jo, i suposo que tots els docents veterans en poden donar fe.

Les reaccions de prohibició em semblen una solució simplista i poc adequada als temps que corren. I son una batalla perduda d’inici.
En relació a la posició oposada i crítica per tant amb Haberkorn, qualificant-lo de poc innovador, poc motivador i bàsicament antiquat, sembla no reconèixer ni tant sols una part del problema que denuncia.
Em resulta impossible prendre partit entre dos opinions maximalistes ( les dues aporten arguments útils i acceptables, però cap al 100 % ). 

Més aviat crec que cal situar-se en relació als elements de la discussió.
  • Que la tecnologia i els nous mitjans són una eina em sembla una evidència indiscutible. Els centres educatius tenen web, usen els SMS, moodle i fins i tot facebook o whatsapp, els alumnes disposen de portàtils i llibres digitals, són per tant eines útils. Jo mateix en el marc de l’EF, considero un gran avantatge disposar de moodle, per augmentar el temps de pràctica d’activitat física de l’alumnat.
Per tant, a favor de la tecnologia a les aules. Ara be seria hipòcrita no reconèixer que a nous mitjans nous problemes, cal per tant regular l’ús que se’n fa. Que sens dubte és una mica més complicat que prohibir-ho tot sense més.
  
  • De la mateixa manera radicalment en contra de la manca de respecte, el desinterès sigui el digital/actual o el tradicional. Reconeixent que els nous mitjans tenen, de forma molt acusada en els darrers temps, un paper d’element distorssionador i que pot contribuir a males actituds ( que denuncia el professor ), però també poden tenir el de motor de noves formes d’aprenentatge i de millora de l’ensenyament ( que esgrimeixen els seus detractors ).
Les posicions extremes: sigui la prohibició o la defensa a ultrança no semblem bones receptes. Llibertat si, però responsabilitat també. Això únicament s’aconsegueix amb educació ( competència digital se’n diu ara ).

Casualment, i això em motiva a parlar-ne, de forma simultània a la noticia, com acostuma a passar. Ha arribat al meu centre una proposta en relació al tema que està en discussió i que modestament crec que està en la línia correcta. 

És aquesta: 
























 Segurament ( si s’utilitza ) no serà una solució màgica. Però pot ser un pas més, un granet de sorra.