dissabte, 10 de desembre de 2016

PISA 2016 i EF.

En el seu dia vaig fer alguna referència a un informe PISA, ara que hi ha una nova edició sembla lògic fer-ne algun comentari.

A pesar de la imatge ( que resumeix els aspectes valorats ), aquesta vegada volia fer el comentari en clau d'educació física:
Com pot imaginar-se serà breu, i així estem ! En fer una senzilla cerca ( informe PISA 2016 + EF ) apareixen pocs resultats actuals i en cap d'ells hi ha referències, anàlisi o cap mena de conclusió actual. D'entre els resultats però en vull destacar dos, el primer de 2013 del que reprodueixo una petita part i el segon de 2015 del que n'adjunto l'enllaç. 

Cristina Cadenas i Francisco Javier Huertas a: Informe PISA en España, un analisis al detalle. Diuen entre altres coses com a discusió / conclusió: 
 " Por otro, es cuestionable la jerarquización de materias que establece el informe PISA.
Analiza en profundidad tres disciplinas muy importantes pero deja de lado distintos
elementos igual o más importantes para el correcto desarrollo y la formación
integral de los alumnos, como podría ser la creatividad o la educación en actitudes y valores. 
 Si lo que se busca es conocer si el sistema educativo (cuyo objetivo prioritario es la formación de personas que se integren en la sociedad y que realicen correctamente todas sus funciones en
la misma) está preparado o es mejorable en los distintos países, sería importante ampliar el
análisis realizado. Bien es cierto que es difícil realizar este tipo de análisis y categorizar en distintos niveles conceptos como creatividad y educación en valores ya que en esencia presentan aspectos por los que podría ser contraproducente jerarquizarlos (Azzam, 2009)."

 Enllaç d'una publicació relacionada de l'any 2015:

PISA i EF.

I ESTO ES TOTOTODO AMIGOS !!! O EL MEU BUSCADOR ÉS UNA CAFETERA O REALMENT NO HI HA MÉS.      BE, SI. ALGUNA COSA MÉS HE TROBAT:

En EF ni tant sols ho sabem, ni els importa, sembla !

dissabte, 3 de desembre de 2016

La universitat a l'institut.



Un any més i ja en son uns quants, EUSES ha fet una incursió a l’ensenyament secundari. En aquesta ocasió ha estat amb la xerrada de Jordi Giménez.

 Suposo que amb la voluntat de donar-se a conèixer, ho fa compartint coneixements relacionats amb l’activitat física per mitjà de xerrades de qualitat com la d’enguany.
En edicions anteriors he escrit per manifestar disgust pels resultats de l’activitat, mai,  com tampoc en aquesta ocasió ni per la temàtica ni per la forma o contingut, i si en relació a  l’aprofitament que en fan els alumnes.
A més d’algunes reflexions, aquest èxit és la principal motivació per escriure. Si, fa aproximadament un any, ho feia en to crític ara és obligat fer-ho amb sentit més positiu.
Per aquest motiu vull  destacar que amb accions com aquesta s’aborden aspectes que van més enllà del magnífic contingut d’una xerrada, com :
  •  La possibilitat que s’ofereix a l’alumnat de contrastar informacions rebudes a l’aula , amb altres fonts.
  • Reafirmar la importància del coneixement, teòric en aquest cas, per fer profitosa i adequada la pràctica.
  • L’ampliació de coneixements, en aquest cas vinculats a la condició física i l’entrenament sobretot, però també amb la salut.
  • La possibilitat de formular preguntes, resoldre dubtes i satisfer curiositats de la ma de professionals qualificats. I en Jordi ho és.
Per tot plegat: la iniciativa, la xerrada en si i l’efecte sobre l’alumnat ( que quedarà segur confirmat amb les activitats post-xerrada ), benvinguda la presència de la universitat als instituts. 
 
GRÀCIES A TOTS ELS QUE HO HAN FET POSSIBLE, SOBRETOT PER L’ESTÍMUL QUE REPRESENTA PER L’ALUMNAT DE BATXILLERAT.

diumenge, 20 de novembre de 2016

PER QUÈ, QUÈ I PER A QUI ?



Molt ha plogut d’ençà de l’abril de 2014 i fins i tot abans, quan escrivia: per què fer esport ?


 Entrada completa, versió llegible.
 

Els motius d’aquella reflexió/explicació estava relacionada amb les sessions d’EF de batxillerat ( com es pot llegir a l’entrada ) tot i que les respostes eren i son extrapolables a qualsevol persona o pràctica esportiva.
Avui, un parell d’anys després embrancat de ple en el que se’n diu vessant o objectiu educatiu, per la funció temporal que faig com a docent al grau de mestre d’infantil, m’ha vingut a la memòria l’antiga entrada al escriure: EDUCACIÓ DEL MOVIMENT I EDUCACIÓ PER MITJÀ DEL MOVIMENT.
Avui en dia,  no sempre ha estat així,  està totalment acceptat que el moviment, l’EF o la psicomotricitat s’han d’educar. D’aquest fet se’n deriva la presència d’aquesta matèria  a l’educació obligatòria de nens, nenes i joves. I conseqüentment es forma als futurs mestres en l’àmbit motriu.
Aquesta acceptació no sempre comporta la dedicació temporal mínima i necessària, tant a l’educació del moviment i menys encara a l’educació per mitjà del moviment. Com es pot constatar al següent article:

El missatge final i la resposta a: per què fer esport ? inclou la paraula RESPONSABILITAT. En el seu dia referida al practicant, avui però es refereix al docent en diversos aspectes:

  • En aplicar les tècniques i les eines correctes per a la formació ( el joc n’és una de molt important ).
  • En definir, executar i fer progressar els diversos continguts que composen la motricitat als diferents nivells educatius.
  • I també al moment d’aprofitar els valors del moviment en relació a altres continguts no específicament motrius ( socialització, lecto-escriptura, coneixement del medi i un llarg etc. )
Be podria resumir-se la formació en relació a la motricitat dels futurs mestres en aquests 3 aspectes.

Amb el material que enllaço es pretén oferir una visió completa i complexa del joc i el seu valor educatiu, allunyant-lo de la intranscendència i simplicitat que en altres àmbits pot tenir i te per definició. La fórmula ? Relacionar-lo amb dos fets, molt populars i presents a la vida de les persones, que com el joc poden: en determinada situació tenir transcendència o ser la cosa més simple del món.
Presentació utilitzada. 

La música i l’art. Simple entreteniment sense més o actes i fets amb intencions i missatges ? Accions efímeres i quotidianes o amb profunditat i permanència ?


SI TOT PLEGAT ACABA RESULTANT DIVERTIT I ÉS EN CERTA FORMA UN JOC, MILLOR ENCARA.


diumenge, 30 d’octubre de 2016

La promoció de l’activitat física des de baix.



Després d’anys de reivindicar i demanar que s’incrementin les hores d’EF, d’anys d’implementació de diversos plans i programes PEE, PCEE i d’infinitat d’ activitats puntuals: dia mundial de l’activitat física, jornada de promoció de l’esport femení, curses i múltiples activitats d’una jornada.
No vull pensar que tot ha caigut a un sac foradat, si be cal reconèixer que no s’ha produït malgrat els esforços un canvi radical. Si s`ha incrementat l’oferta a determinats grups i en determinats moments, a nivell del meu  centre educatiu per exemple . I els índexs de pràctica esportiva de la població van millorant a poc a poc en general.

L’acció més àmplia i universal no s’ha produït, l’EF segueix tenint, a pesar de les noves necessitats, la mateixa assignació horària de fa 30 anys ( en alguns casos ha disminuït ). Això si, se li demana molt més que fa 3 dècades, amb una situació de la societat i de  l’alumnat  ben diferent.
Crec que la raó cal buscar-la més en els delicats equilibris corporatius dels currículums escolars que en la manca de convicció en la necessitat d’incrementar el pes de l’EF, ja que les indicacions de la UE, les recomanacions d’infinitat d’institucions autonòmiques, nacionals i internacionals ho avalen i algunes fins i tot ho reclamen.

La pregunta i el problema,  en aquest punt és ? d’on surt l’hora o les hores que dediquem a l’EF, de quin àmbit les traiem ? Ja que sembla un argument àmpliament acceptat que no s’ha de carregar més la permanència de l’alumnat als centres.
Fins ara la resposta ha estat: mantenir el que he anomenat equilibri corporatiu. I sembla que el futur no planteja canvis de rumb en aquest posicionament dels gestors educatius.

Per tant,  i en aquest estat de coses pot ser toca canviar d’estratègia ?
Quedi clar d’entrada que el canvi és una aposta a llarg termini. El curt o mitjà  termini requereix decisions que com s’ha exposat no es donen ni semblen properes en el temps. 

L’acció, el paper de la motricitat està definit i regulat a tots els nivells educatius, per tant per la via de la justificació està coberta. No obstant hi ha moments evolutius en els que l’activitat física te valors més enllà d'ella mateixa, és imprescindible per a la maduració global dels individus, d’aquí la denominació que reb: psicomotricitat. 
M’estic referint al període 0 a 6, 8 anys. Educativament educació infantil i primària.












 

Si be com en la resta de nivells hi ha indicacions i recomanacions pel que fa  al temps a dedicar a cada parcel·la educativa,  aquests nivells son especialment flexibles i no pateixen encorsetaments  horaris i tampoc la presència necessària de diversos professionals ( per l’opció adoptada de la figura del mestre generalista ). 
Per tant és possible dotar a la motricitat de major protagonisme com a eina educativa i en conseqüència augmentar de forma significativa la mobilitat i l’acció dels nens i nenes.

Es fa això, a l’educació infantil i primària ?
Segurament no amb la intensitat ni amb la intencionalitat que he descrit. Ja que l’educació psicomotriu a aquests nivells te un rol molt pragmàtic i/o de compliment del mínims marcats.

Per tant la concreció del canvi consisteix en explicar/formar, convèncer als qui en el marc de l’educació infantil i primària poden fent us de la motricitat ampliar el temps de pràctica d’activitats físiques entre els nens i nenes.     
Cal tenir en consideració que en aquestes edats es pot comptar, generalment, amb la complicitat de les famílies. Molt més implicades que en etapes posteriors i també col·laboradores amb alguns aprenentatges motrius bàsics com ara: aprendre a nedar o anar en bici ( que es produeixen fora del sistema educatiu ). I que per tant les fan més permeables al canvi, al increment del paper de la motricitat en l’educació dels seus fills.

El llarg termini del canvi consisteix en que l’efecte d’aquesta acció tindrà una repercussió sobre la població a llarg plaç. I que en aquest termini, l’esmentat increment pot suposar un increment de la  demanda d’activitat pel fet de que s’haurà afiançat un hàbit de pràctica regular.

Les mesures a curt termini estan plantejades de fa temps ( de fet s’estan convertint a llarg termini o en clarament insuficients ), les que s’exposen a llarg termini tenen un clar focus d’atenció: 

Els mestres, ells son la clau, l’eina que l’ha de fer possible.
I només serà,  sobre la base d’una formació motriu acurada que contempli la motricitat com alguna cosa més que formació física, és a dir veritable psicomotricitat !

AMB L’ESTAT ACTUAL DE LES COSES ( com s’ha explicat ) POTSER ÉS D’IL·LUSOS PLANTEJAR UTOPIES, PERÒ ÚNICAMENT AMB LA SUMA D’ACCIONS A CURT, MIG I LLARG TERMINI ÉS POSSIBLE MILLORAR REALMENT I EFECTIVA LES COSES.